El vell vampir que enamora els gironins
Les parets de la ciutat estan plenes d’enigmes, figures estranyes que donen peu a deixar volar la imaginació
Tres capitells, sota les voltes de la Rambla, han despertat durant segles la imaginació dels gironins. En un s’hi representa una figura amb barret, meitat home meitat cargol, que toca una mena de flauta; un altre és un home que toca un sac de gemecs, i el tercer, una testa amb una venerable barba molt llarga i ales de vampir.
Carles Vivó parla d’aquestes tres mènsules de pedra esculpides que segurament havien aguantat abans l’inici dels nervis d’una volta. La quarta ha desaparegut. Una d’elles és ben normal: figura un home que toca el sac de gemecs. Però les altres dues són més inquietants: una representa un home cargol, és a dir, un cap d’home amb un voluminós barret, que surt de la recargolada closca d’un cargol. L’altra, un estrany ancià amb llarga barba i amb dues ales de quiròpter que contribueixen a identificar-lo com un parent llunyà dels vampirs.
Probablement tenen a veure amb la moda de l’art gòtic, els fantasiosos ‘marginalia’, on l’il·luminador en lloc de dibuixar les pietoses imatges religioses de les figures centrals, deixava anar la seva fantasia inventant impossibles combinacions anatòmiques.
Segons Jaume Fabre, hi ha dues versions sobre el significat d’aquestes tres peces, però que segurament es tracta del record de tres persones executades per la justícia. Una de les versions explica que es tracta de la representació de tres monjos del monestir de Banyoles (fra Pere Antoni Descall, infermer; fra Lluís Descall, sagristà, i fra Jeroni Cerrauta, cabiscol) que el 31 de maig del 1622 van ser acusats d’haver causat la mort de l’abat Anton de Cartellà (Julià de Chia descriu aquesta història al llibre ‘Bandos y bandoleros en Gerona. Apuntes históricos desde el siglo XIV hasta mediados del XVII’).
L’altra versió veu en els capitells uns homes executats públicament pels francesos a la Rambla durant la invasió napoleònica. Segons Carles Rahola, es tractaria de mossèn Narcís Dòria, fill de Girona i rector d’Arbúcies, i de Josep Font i Genís Camp, de Sant Esteve, acusats “d’haver format part de les partides armades que infecten els camins de Sarrià a Banyoles i cometen assassinats de soldats francesos”, i penjats el primer de gener de 1810 a l’aleshores anomenada plaça de les Cols.
Al vampir de la Rambla li agrada enamorar els gironins. Si un noi o una noia porta la persona que li agrada sota la figura del vampir i aconsegueix que li faci un regal, el vampir farà que floreixi l’amor en aquella parella.
Un altre enigma a les parets gironines és el de la senyora maca que hi havia en una casa de la plaça dels Lledoners. Enmig d’una paret, sense cap justificació lògica, durant molts anys hi va haver un cap de dona, tallat en pedra, de belles faccions, amb uns ulls oblics, quasi orientals, amb un sumptuós barret fet de tires de roba entrelligades.
A la cantonada de la plaça del Vi amb el carrer de Ciutadans, hi ha un cap diminut que els gironins atribueixen a en Banyeta, si es té en compte que aquell edifici va ser, en altres temps, el centre de l’orde del Temple a la nostra ciutat, i que sempre s’ha relacionat els templers amb el culte a un estrany ídol, d’aspecte diabòlic, anomenat Baphomet. O potser es tracta l’usurer que enganyava els gironins els dies de mercat i com a càstig el van petrificar en forma de dimoni?
PASSA A LA PÀGINA SEGÜENT 4
