Societat

Història dels boscos del Vallès Oriental

Fusta per a les Drassanes

En l’època medieval i la moderna els boscos del Vallès Oriental van nodrir les Reials Drassanes de Barcelona, fet que va deixar la zona sobreexplotada

Ho recull la recerca del doctor en història Alfredo Chamorro, guanyador del Memorial Joan Camps, que conclou que el paisatge actual és herència del reforestament del segle XVIII

El Memorial Joan Camps premia les investigacions en ciències socials de Granollers i Vallès Oriental

Els boscos del Vallès Oriental, per la seva proximitat a Barcelona, han estat des de l’època medieval lloc de proveïment de fusta per a la construcció naval, en l’expansió de la corona catalano-aragonesa per tota la Mediterrània. Una explotació forestal que va continuar en l’època moderna, des de finals del segle XV al XVIII i que centren la recerca que ha dut a terme el doctor en història moderna i professor de la UB Alfredo Chamorro Esteban, guanyador del 22è Memorial Joan Camps. Tot va sorgir arran del projecte de recerca sobre les Drassanes de Barcelona fet per Chamorro: Els oficis de mar a la Barcelona moderna: família i societat, que va ser guardonat amb el XXI Premi de Recerca Josep Ricart i Giralt, concedit pel Museu Marítim de Barcelona i l’Institut Ramon Muntaner. La informació notarial que va trobar va permetre recrear la societat barcelonina de l’època, les professions de mar, i també va preparar el camí a aquest estudi de recerca sobre els boscos del Vallès Oriental que va complementar amb altres fonts com ara l’Arxiu de la Corona d’Aragó o l’Arxiu General de Simancas, entre d’altres. Chamorro detalla que “els mestres d’aixa i calafats que treballaven a les Drassanes, són els que anaven als boscos a marcar els arbres que servien per a la construcció naval. Tot està lligat, sembla que parli d’història marítima però també és història dels boscos, perquè la fusta és la que s’utilitza per fer els vaixells”. Chamorro detalla que “a la corona quan li calia fusta comprava boscos o arbres als particulars i els marcava amb un senyal del rei, per a la construcció naval, i ja no es podien tocar. Però no tots els arbres servien per construir vaixells o galeres, havien de tenir una envergadura i una alçada importants”. Les zones de rebost forestal eren el massís del Montseny i el Montnegre, o la mateixa vall de tota la comarca; “abans hi havia boscos a la plana on ara han desaparegut a causa d’aquesta extracció forestal, no només per a la construcció naval, sinó també per fer les carboneres, pels forns de calç, llenya i fusta per a la ciutat de Barcelona”, explica Chamorro.

Tot pel rei i la corona

Al segle XVI l’extracció forestal va ser molt intensa i van saltar les primeres alarmes. Felip II el 1574 va legislar per “conservar els boscos, no amb un caràcter ecologista, sinó per garantir una reserva de fusta per a la monarquia. Es crea la figura del conservador de boscos, un oficial del rei que vetlla pel compliment de les lleis”, assegura Chamorro. Una situació d’esgotament que va anar empitjorant al segle XVII, en què es van arribar a “prohibir les activitats de les economies de bosc com són la tala d’arbres per fer llenya i les carboneres. I novament es fan lleis per garantir la reserva de fusta per a la monarquia”. I ja el moment més cruent és després de la guerra de Successió, al segle XVIII. Alfredo Chamorro relata que “calia reconstruir un país que sortia d’una guerra i una ciutat com Barcelona que patí un setge i uns bombardejos molt intensos. I com que tot es feia amb fusta, tant per a la Ciutadella com per a les cases de la ciutat, calia més matèria primera. També Felip V va posar en marxa un projecte de reconstrucció naval per tractar de recuperar Itàlia, i les Drassanes tancades durant la guerra comencen un altre cop a funcionar”. Al XVIII, els boscos del Vallès estan “molt esgotats, i és per això que la reial ordenança de Ferran VI el 1748 posa en marxa la reforestació dels boscos vallesans, bona part dels que tenim avui dia”, relata Chamorro.

Memorial Joan Camps

La ponència d’Alfredo Chamorro sobre els boscos vallesans està estretament lligada amb la història marítima, econòmica i política del país. S’ha presentat aquest novembre i es publicarà a la revista Ponències l’abril del 2024. Tot just ara s’ha fet la crida pel 23è Memorial Joan Camps que convoca l’associació AC Granollers a través del Centre d’Estudis de Granollers des de l’any 1978. El director del Centre d’Estudis de Granollers, Jordi Planas, també doctor en història per la UAB i professor universitari, explica: “Joan Camps era professor de la UB, i va ser un personatge molt important a Granollers i a la comarca. Va ser un dels fundadors de l’Assemblea de Catalunya al Vallès i un dels fundadors del partit socialista. Als setanta va ser president de l’associació cultural, i en morir molt jove, de forma sobtada, es va voler recordar i homenatjar amb diferents iniciatives com el premi cultural al qual dona nom.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Figueres perfora un pou de 200 metres de profunditat per buscar aigua

figueres
societat

El Govern Central planteja la distribució obligatòria de menors migrants entre comunitats

barcelona
societat

Tanquen el parc d’atraccions de les Fires a causa de la Tramuntana

figueres
EDUCACIÓ

Els estudis FP s’assignaran segons la nota i no per ordre d’inscripció

BARCELONA

Comencen a desmantellar els peatges restants als laterals de la C-32 i C-33

Santa Susanna
Societat

Albiol, preocupat per l'accés a l’habitatge de la “classe mitjana”

Badalona

L’Ajuntament aprova inicialment la zona de baixes emissions

girona
InFRAESTRUCtures

Les obres per unir Girona amb Sant Gregori a través d’un tram de via verda, a licitació

girona

La Diputació tanca la compra de l’edifici de Caixa Tarragona

Tarragona