Les estrelles il·luminen Barcelona

Avui és el dia que la famosa Guia Michelin entrega les noves estrelles als restaurants de l’Estat (en el cas de Portugal i per primera vegada enguany es farà una cerimònia a part al mes de febrer). A Catalunya, on tenim quatre restaurants amb tres estrelles (Àbac, El Celler de Can Roca, Lasarte i Cocina Hermanos Torres), s’està pendent dels establiments del país que poden obtenir la preuada distinció (alguns la primera, altres la segona) i, sobretot, de si algun restaurant amb dues estrelles aconsegueix entrar a l’Olimp de la gastronomia mundial i obté la tercera. Hi ha vuit restaurants catalans amb dues estrelles que aspiren a la tercera: el Cinc Sentits, l’Angle, el Moments, el Disfrutar i l’Enoteca, tots situats a Barcelona, i el Bo.TiC de Corçà, el Miramar de Llançà i Les Cols d’Olot.

En espera de saber què han decidit els inspectors de Michelin, la màxima pressió a hores d’ara la té el Disfrutar, dels xefs Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas. Per què? Doncs perquè la famosa llista The World’s 50 Best Restaurants, la prescriptora de més fama mundial i que al seu moment va decidir que El Bulli de Ferran Adrià, El Celler de Can Roca o el Noma de Copenhaguen fossin els millors restaurants del món, ha situat en la seva darrera edició el restaurant del carrer Villarroel de la capital catalana com el millor d’Europa i el segon del món. Per això avui els ulls se n’aniran cap a ells. Però els ulls també estan posats en el xef de l’Empordà Paco Pérez, que té dos restaurants amb dues estrelles Michelin (l’Enoteca, de Barcelona, i el Miramar, de Llançà) i des de fa uns anys també està pendent d’aconseguir la tercera.

L’any passat la Guia Michelin només va donar la tercera estrella a dos restaurants de l’Estat, a l’Atrio de Toño Pérez, de Càceres, i als germans bessons barcelonins Javier i Sergio Torres, pel seu restaurant Cocina Hermanos Torres, que està situat a les Corts, un establiment capdavanter en tecnologia que aquests germans van obrir en una antiga nau i en què no paren d’experimentar i crear nous productes, com el pa Catalina, en homenatge a l’àvia que els va despertar la passió per la cuina quan eren petits i amb qui vivien en un pis del Carmel, fet amb massa mare i amb el qual no paren d’obtenir premis.

En la passada edició només tres restaurants de tot l’Estat van aconseguir la segona estrella, cap de català, i 34 van aconseguir la primera estrella, entre altres els catalans Aleia, Enigma, Mont Bar, Come by Paco Méndez i Slow&Low.

Aquest any hi ha molta expectació per saber quins restaurants podrien obtenir alguna estrella i hi ha travesses. Algunes assenyalen que potser l’Enigma d’Albert Adrià, que és germà de Ferran Adrià, obtindrà la segona estrella i es parla molt, per exemple, dels restaurants d’un xef cada vegada més reconegut, el sevillà format a El Bulli Rafa Zafra, que té l’Amar, el local de l’Hotel Palace de la Gran Via de Barcelona (que van triar per anar a sopar Barack Obama, Bruce Springsteen i Steven Spielberg quan van ser a Catalunya l’abril passat), i l’Estimar, a tocar de Santa Maria del Mar (el restaurant en què Zafra es bolca amb els peixos i mariscs, i que és el que van triar Mick Jagger i Ron Wood, dels Rolling Stones, per anar a menjar gambes de Palamós la darrera vegada que van ser a Barcelona, amb motiu del partit de futbol Barça-Madrid). L’Amar, per exemple, encara que no tingui cap estrella, la Guia Michelin ja el recomana i valora la seva “aposta gastronòmica”, que diu que és “una autèntica declaració d’amor al Mediterrani i a la Ciutat Comtal”. També cada cop es parla més de la possibilitat que aconsegueixi una estrella (o una estrella verda) el restaurant Xavier Pellicer, del xef Xavier Pellicer, que destaca per la seva healthy kitchen (cuina saludable). És una incògnita a hores d’ara quins seran els nous xefs i els restaurants amb estrella Michelin. La cerimònia de l’entrega de les noves estrelles de la Guia Michelin es fa aquest any a l’Auditori del Fòrum de Barcelona i es retransmetrà en directe a través del canal de YouTube de Michelin ja que cada any hi ha més expectació.