Societat

Al carrer, a cap edat

Les entitats que atenen persones sense llar alerten que baixa la mitjana d’edat dels usuaris

Un 20% de les noves acollides al centre Assís són dones que demanen suport

És un perfil en augment i cal repensar com cal acompanyar-les

Abans de la pandèmia, la mitjana d’edat de les joves a Assís era de 28 anys i ara és de 23

De bon matí hi ha una munió de per­so­nes espe­rant que obrin les por­tes del cen­tre per a per­so­nes sense llar Assís, a la zona de Sarrià. I fan cua per esmor­zar. N’hi ha que venen de l’altre cos­tat de la ciu­tat amb autobús o hi arri­ben cami­nant, com l’Ana. Cada matí puja fins al cen­tre a fer el pri­mer cafè del dia i s’hi queda fins a mig matí fent acti­vi­tats amb altres com­pa­nyes que, com ella, viuen allot­ja­des en habi­ta­ci­ons i hos­tals amb l’angoixa cons­tant de no tor­nar a tre­pit­jar el car­rer. “Em vaig tro­bar al car­rer, només van ser tres hores, però no li ho desitjo a ningú”, diu recor­dant el mal­son que va viure en plena pandèmia quan, sense diners i “sola com una mus­sola”, no podia pagar la pensió, d’on la van fer fora. Asse­gura que és una “llui­ta­dora” i que no ho ha tin­gut fàcil al llarg de la vida. Va ser al cen­tre d’emergències soci­als que va tro­bar com­pa­nyes en la mateixa situ­ació que ella i li van par­lar del cen­tre obert d’Assís. “Aquí ens fem amb tot­hom i des­con­nec­tem dels mals moments”, explica orgu­llosa d’haver anat ple­ga­des a les mani­fes­ta­ci­ons con­tra les violències mas­clis­tes. “Em van mal­trac­tar de nena i, després, dos homes, i això et marca la vida”, con­clou.

El cen­tre Assís va detec­tar arran de la pandèmia que els arri­ba­ven més dones que homes dema­nant ajuda. “Elles per­ce­ben els nos­tres espais com a segurs, perquè tre­ba­llem apli­cant la pers­pec­tiva de gènere”, indica la direc­tora de l’àrea social d’Assís i res­pon­sa­ble del pro­grama Dones amb Llar, Elena Sala, que explica que el boca-ore­lla fun­ci­ona entre elles i, tot i que molts espais són com­par­tits amb homes, s’acos­ten al cen­tre per dema­nar ajuda. L’incre­ment del nom­bre de sol·lici­tuds de ser­veis s’ha dis­pa­rat entre les dones cada cop més joves que dema­nen acce­dir als seus recur­sos. Del 2018 fins ara, ha pujat un 146% el nom­bre de per­so­nes joves ate­ses des d’Assís, i, en el cas de les dones joves, en un 1.167%.“Durant la pandèmia ens van començar a venir noies molt joves, amb 18 anys. Mai ho havíem vist abans”, explica Sala.

Aquesta rea­li­tat no és ali­ena. Segons la diagnosi rea­lit­zada per la Xarxa d’Atenció a Per­so­nes sense Llar l’any 2022, del total de per­so­nes allot­ja­des als recur­sos a la ciu­tat de Bar­ce­lona, el 22,4% eren joves, i gai­rebé la mei­tat dels quals, el 46%, eren dones. A escala inter­na­ci­o­nal Feantsa fa temps que alerta que, als països del nord, entre el 20% i el 30% de les per­so­nes sense llar són joves, una tendència que, lluny d’atu­rar-se, sem­bla que s’incre­menta de manera pre­o­cu­pant.

Pel que fa a les cau­ses que estan por­tant més joves al car­rer, és evi­dent l’empo­bri­ment en què es tro­ben arran de les suc­ces­si­ves cri­sis econòmiques, amb difi­cul­tats per entrar al mer­cat labo­ral. Una vul­ne­ració sis­temàtica del dret a l’habi­tatge, així com l’impacte de les polítiques migratòries, limita molts d’aquests joves i els con­demna a situ­a­ci­ons precàries.

Abans de la pandèmia, la mit­jana d’edat de les per­so­nes que dema­na­ven ajuda al cen­tre Assís era de 28 anys i avui es veu com aquesta xifra s’ha reduït als 23 anys. “Ens tro­bem molts joves que han fugit del seu país d’ori­gen per­se­guits pel fet de for­mar part del col·lec­tiu LGT­BIQ+”, explica Elena Sala, com un dels per­fils que més ate­nen, i ado­les­cents que dema­nen suport quan sur­ten dels cen­tres d’aco­lli­ment i atenció a la infància i que­den des­pro­te­gits. “No només par­lem de joves que han migrat sols, també n’hi ha que han estat tota la vida en ins­ti­tu­ci­ons”, asse­nyala Sala, que des­taca que molts no tenen xarxa ni refe­rents i arros­se­guen una infància com­plexa car­re­gada d’esde­ve­ni­ments traumàtics que con­di­ci­o­nen la seva rea­li­tat.

Les més ama­ga­des

“Les joves que es veuen obli­ga­des a dor­mir a l’espai públic són la punta de l’ice­berg”, asse­gura la res­pon­sa­ble del pro­grama Dones amb Llar, que explica que tro­bar-se al car­rer és per a mol­tes l’últim recurs abans de viure situ­a­ci­ons molt dures d’infra­ha­bi­tatge, com­par­tint habi­ta­ci­ons o inter­can­vi­ant tot tipus de ser­veis perquè no les facin fora. “S’amaga una part que no es veu de la mag­ni­tud d’aquesta tragèdia”, con­clou.

Les dades sobre violència que recull l’última enquesta de per­fil de l’enti­tat són esfereïdores: tres de cada qua­tre dones en situ­ació de sen­se­lla­risme han estat vícti­mes de violència al llarg de la seva vida. Assís tre­ba­lla ofe­rint espais de recu­pe­ració i apo­de­ra­ment amb un equip espe­ci­a­lit­zat en pers­pec­tiva de gènere, for­mat per una desena de pro­fes­si­o­nals, des de l’edu­ca­dora, la tre­ba­lla­dora i la inte­gra­dora social fins a un grup de psicòlogues. Els espais del cen­tre obert són comuns, a excepció de les dut­xes i el rober, on es fa un acom­pa­nya­ment, i també hi ha ser­vei d’infer­me­ria i con­nexió a inter­net.

L’any 2021 l’enti­tat va obrir la Llar Impuls, un recurs específica­ment pen­sat per a dones joves en situ­ació de sen­se­lla­risme que con­vi­uen sota el mateix sos­tre. L’enti­tat té pre­vista l’ober­tura de la Llar Rosa­rio Endri­nal, que s’afe­girà als dos recur­sos d’habi­tatge per a dones sense llar de què ja dis­po­sen. Aquest últim tindrà el con­cert de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. La Vio­leta és un altre dels equi­pa­ments per fre­nar els efec­tes de l’exclusió resi­den­cial que viuen les dones que ges­ti­ona Assís, amb 26 habi­ta­ci­ons amb bany. L’acom­pa­nya­ment d’una inte­gra­dora social els faci­lita eines i espais d’apo­de­ra­ment per tirar enda­vant pro­jec­tes vitals, mirar d’incor­po­rar-se al món labo­ral i recu­pe­rar l’auto­no­mia.

Mirada pre­ven­tiva

“El sen­se­lla­risme implica una rup­tura amb el pro­jecte vital de la per­sona i la tran­sició a l’edat adulta”, asse­nyala Sala, que con­si­dera essen­cial fer un acom­pa­nya­ment ade­quat a la seva rea­li­tat amb una “mirada pre­ven­tiva”.

El feno­men del sen­se­lla­risme juve­nil és recent i reque­reix repen­sar com cal abor­dar-lo tenint en compte que les joves es tro­ben amb aquesta rea­li­tat en ple procés de crear la seva iden­ti­tat i per­so­na­li­tat.“Cal repen­sar com cal ges­ti­o­nar nor­mes i límits, a escala emo­ci­o­nal o sexo­a­fec­tiva, i incor­po­rar les rela­ci­ons entre iguals”, defensa Sala. En molts casos car­re­guen amb esde­ve­ni­ments traumàtics de la infància o amb pro­ble­mes de salut men­tal.“Evi­tar aquest dete­ri­o­ra­ment per­so­nal, social i rela­ci­o­nal tan pro­fund quan s’arriba a una situ­ació de car­rer” és el que més pre­o­cupa les pro­fes­si­o­nals que fan l’acom­pa­nya­ment en un procés de la vida en què “tot es trenca”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia