Societat

Que no pari el so de les campanes!

L’escola de campaners de la Vall d’en Bas du a terme el primer curs amb divuit alumnes i llista d’espera

Són persones de diversos llocs de Catalunya que volen preservar els tocs manuals d’aquest instrument

L’empresa gironina Rifé, hereva de la foneria Barberí, és un dels referents històrics en la fosa de campanes

La Unesco ha decla­rat el so de les cam­pa­nes bé imma­te­rial, però aquesta dis­tinció topa amb la crua rea­li­tat de l’aban­do­na­ment de molts cam­pa­nars i el dete­ri­o­ra­ment d’aquest ins­tru­ment, que durant molts segles ha estat for­ta­ment arre­lat a la vida social. Aquest lamen­ta­ble pano­rama el va cons­ta­tar el músic i musicòleg olotí Xevi Pallàs, en el marc d’un tre­ball de camp a la Gar­rotxa. I, des d’ales­ho­res, ho ha tin­gut molt clar: “Si s’han de pre­ser­var les cam­pa­nes, ens cal recu­pe­rar els cam­pa­ners.” Pura lògica. D’aquí va deri­var la ini­ci­a­tiva de posar en marxa l’escola de cam­pa­ners a la Vall d’en Bas. Ho ha fet en aquest muni­cipi per diver­ses coin­cidències. Ell mateix explica que l’Ajun­ta­ment va mos­trar molt d’interès en el seu estudi dels cam­pa­nars de la vall i que, fins i tot, en va edi­tar un fullet, i que, per com­me­mo­rar els 900 anys de la parròquia de Sant Esteve, li va encar­re­gar diri­gir el toc simul­tani de les 30 cam­pa­nes que hi ha als 15 cam­pa­nars del muni­cipi. A més, a Joa­ne­tes hi havia un dels pocs cam­pa­ners històrics, ales­ho­res viu, Llo­renç Llon­gar­riu.

L’escola té divuit alum­nes, de diver­sos punts del país. Les seves moti­va­ci­ons són molt diver­ses. Albert Llon­gar­riu explica que s’hi ha apun­tat per seguir la tra­dició fami­liar, ja que el seu avi i el seu pare van ser els cam­pa­ners de Joa­ne­tes. “L’escola porta el nom del meu pare i jo ho he por­tat sem­pre a la sang; a més, el meu fill també toca les cam­pa­nes. Ho hem vis­cut des de petits i ho tenim al cos­tat de casa”, declara. Víctor Rodríguez, de la Gar­riga (Vallès Ori­en­tal), diu que sent una fas­ci­nació pel món de les cam­pa­nes: “Vaig moti­var el repic a l’església de la Doma, quan es va fer bai­xar la verge des del san­tu­ari de Puig­graciós fins al poble. Vull conèixer tots els tocs i el món de la cam­pa­no­lo­gia, recu­pe­rar alguns tocs manu­als per a les fes­tes solem­nes i crear un grup de gent que estimi les cam­pa­nes.” “De petit havia fet d’escolà a l’antiga colònia tèxtil de l’Amet­lla de Cas­ser­res (Ber­guedà) i sem­pre m’havia agra­dat tocar les cam­pa­nes, i això va aca­bar des­per­tant en mi una moti­vació espe­cial per aquest món. A part, he tin­gut molt d’interès per la història i espe­ci­al­ment per la tra­dició oral, de la qual les cam­pa­nes en for­ma­ven part”, explica Lluís Fígols. I hi afe­geix: “Veig l’escola de cam­pa­ners com una cosa romàntica pels can­vis de la soci­e­tat, l’auto­ma­tit­zació dels cam­pa­nars... Però és una manera de fer per­du­rar o sal­var de l’oblit quel­com que anys enrere for­mava part i mar­cava la vida diària de la majo­ria d’homes i dones d’arreu.”

Litúrgia

El doc­tor en litúrgia de la Facul­tat de Teo­lo­gia de Cata­lu­nya, Jordi Font, afirma que els alum­nes de l’escola són uns pri­vi­le­gi­ats perquè són de les poques per­so­nes que s’enfi­len als cam­pa­nars i poden lle­gir les ins­crip­ci­ons de les cam­pa­nes. Pre­ci­sa­ment, aques­tes ins­crip­ci­ons i la ico­no­gra­fia són el punt de par­tida perquè des­co­brei­xin el ritual de bateig de les cam­pa­nes. “El 80 per cent de les cam­pa­nes són d’abans de l’any 1970 i, per tant, res­po­nen a aquest ritual que el Con­cili Vaticà va can­viar”, explica Font.

Fone­ria

A les comar­ques giro­ni­nes hi ha un dels fabri­cants de cam­pa­nes històrics. Es tracta de Rifé, que va adqui­rir la fone­ria Bar­berí, que tenia al dar­rere més de tres-cents anys d’història. El seu gerent, Joan Riera, remarca que hi ha molts cam­pa­nars aban­do­nats i que cen­tren la seva feina en la res­tau­ració de diver­sos ele­ments de les cam­pa­nes. És el cas de Sant Romà de Joa­ne­tes, on es duen a terme les pràcti­ques de l’escola. Rifé fon una vin­tena de cam­pa­nes cada any.

En Llorenç Llongarriu tocava a Joanetes amb la forma antiga, a quatre campanes. L’escola du el seu nom
Xavier Pallàs
Músic i musicòleg
Vaig prometre al pare que seguiria la seva tasca i espero que duri anys
Albert Llongarriu
Alumne de l’Escola
Les campanes ajuden a aixecar els ulls enlaire, a convocar el poble; ploren quan algú mor i celebren el baptisme
Jordi Font
Doctor en Litúrgia
XAVIER PALLÀS DIRECTOR DE L’ESCOLA DE CAMPANERS

“És un llenguatge ric i amb variacions segons la zona”

Per conservar campanes cal campaners. Què se’n sap dels d’abans?
Antigament s’aprenia a tocar de manera oral i per imitació. Amb la desaparició dels campaners també ha anat desapareixent el seu coneixement. Des de l’escola, estem fent una tasca d’investigació entrevistant els pocs campaners que queden vius o persones grans que encara recorden els tocs. En alguns casos, hem tingut la sort de trobar partitures. És un llenguatge molt ric i amb variacions segons la zona.
Per què es perd aquesta riquesa?
Hi ha dos moments crucials: la destrucció de campanes durant la Guerra Civil i l’automatització dels campanars a partir de la dècada dels setanta. Les màquines no han aconseguit reproduir ni la complexitat rítmica ni el sentiment amb què tocaven els antics campaners.
Ara, volen recuperar alguns tocs per a dates concretes. Sempre ha estat així?
Actualment no té sentit que els campaners toquin cada dia, però antigament les campanes sonaven contínuament. No només pels tocs litúrgics, sinó també per avisar dels perills, allunyar les tempestes o convocar la població. El seu so creava un sentiment de pertinença a la comunitat i la cohesionava.
Què ensenyen a l’escola?
Principalment les diverses tècniques per tocar les campanes i els tipus de tocs. A més s’aprèn a conservar les campanes i fer petites reparacions, i hi ha una part més teòrica amb nocions de litúrgia, del calendari festiu i de coneixement de la campana com a instrument musical i artístic.
Quines aptituds s’han de tenir?
Per tocar les campanes no cal saber llegir partitures, però tenir bon sentit del ritme ajuda molt. De tota manera, a l’escola no demanem cap aptitud o coneixement previ per matricular-se. El nostre repte és que tothom que ho desitgi acabi sabent tocar les campanes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.