Aval al dret de les dones que fugen de la violència de gènere a demanar asil a la UE

Una dona expo­sada a violència de gènere al seu país pot optar a l’esta­tut de refu­giat a la Unió Euro­pea, segons el Tri­bu­nal de Justícia de la UE. En una sentència publi­cada aquest dimarts i reco­llida per l’ACN, el tri­bu­nal amb seu a Luxem­burg ha acla­rit que la direc­tiva euro­pea sobre la pro­tecció inter­na­ci­o­nal s’ha d’inter­pre­tar de con­for­mi­tat amb el Con­veni d’Istan­bul sobre la violència con­tra les dones. Així, esta­bleix que les dones són un grup social que pot ser “per­se­guit” per raó de sexe i, per tant, poden obte­nir la con­dició de refu­gi­a­des si com­plei­xen els requi­sits. En cas con­trari, tin­dran dret a la pro­tecció sub­sidiària quan hi hagi una amenaça real de mort o violència con­tra elles pel mateix motiu.

El pro­nun­ci­a­ment del TJUE res­pon al cas d’una dona kurda, de con­fessió musul­mana i divor­ci­ada, que bus­cava pro­tecció inter­na­ci­o­nal a Bulgària perquè temia per la seva vida si torna a Tur­quia, on va ser obli­gada per la seva família a casar-se amb un home que, després va pegar-li i amenaçar-la.

La llei euro­pea, explica l’ACN, esta­bleix que els naci­o­nals de països ter­cers tenen dret a l’esta­tut de refu­giat si estan per­se­guits per motius de raça, religió, naci­o­na­li­tat, per­ti­nença a un deter­mi­nat grup social o per opi­ni­ons polítiques. Com a alter­na­tiva, la pro­tecció sub­sidiària s’atorga quan hi ha motius per creure que la per­sona en qüestió s’exposa a un risc real de patir danys greus.

Si bé el redac­tat de la direc­tiva no inclou explícita­ment les per­se­cu­ci­ons per raó de sexe, Luxem­burg apunta que la cate­go­ria de “deter­mi­nat grup social” s’ha d’inter­pre­tar tenint en compte la Con­venció d’Istan­bul. El tri­bu­nal també acla­reix que per als dos esta­tus de pro­tecció, es pot con­si­de­rar que “les dones, en con­junt, per­ta­nyen a un grup social deter­mi­nat” quan “es cons­tata que, al seu país d’ori­gen, estan expo­sa­des pel seu sexe a violència física o men­tal, inclosa la violència sexual i la violència domèstica”.

“Les dones que rebut­gen un matri­moni forçat, quan aquesta pràctica es pugui con­si­de­rar com a norma social dins de la seva soci­e­tat, o que trans­gre­dei­xen aquesta norma posant fi a aquest matri­moni, es poden con­si­de­rar per­ta­nyents a un grup social amb iden­ti­tat pròpia al seu país d’ori­gen, si a causa d’aquest com­por­ta­ment es veuen estig­ma­tit­za­des i expo­sa­des a la des­a­pro­vació de la soci­e­tat que l’envolta, com­por­tant la seva exclusió social o actes de violència”, diu la sentència del TJUE