Societat

JAVIER YANGUAS

DTOR. CIENTÍFIC DEL PROGRAMA GENT GRAN DE LA FUNDACIÓ “LA CAIXA”

“Hem de buscar una vida viscuda en colors”

“Hem de fer èmfasi en la vida i no pas pensar que els anys de la vellesa tenen menys valor que els viscuts fins als trenta”

Autoritat en gerontologia
Aquest gerontòleg i doctor en psicologia és director científic del programa Gent Gran de la fundació La Caixa des de l’any 2017 i director de projectes de la fundació Aubixa. Ha treballat en el Centre Gerontològic Egogain i ha estat investigador de la fundació i l’institut Matia. A més, ha estat distingit amb diversos guardons i ha treballat en cooperació internacional en l’àmbit de la vellesa i de l’envelliment. És autor de nombrosos articles i llibres sobre el tema.
Conferència col·loqui ‘Som grans, i què? Contra l’edatisme’. Dimecres dia 31 de gener, a les 10 h, a l’espai Fundació La Caixa Girona. Reserva el teu lloc a enclaudefutur@elpuntavui.cat. Aforament limitat.

Javier Yan­guas trenca mites en aquesta entre­vista sobre la vellesa i remarca que es tracta d’una etapa més de la vida, en què les per­so­nes han de saber rea­lit­zar-se d’acord amb les seves idees i apos­tant per una model vital actiu.

Vell, avi...
Avi és que té nets, vells ho són els draps... El pro­blema de la uti­lit­zació d’aques­tes parau­les és que atemp­ten con­tra la dig­ni­tat de les per­so­nes i, a vega­des, duen inclosa la idea de segre­gació per l’edat. Es tracta d’este­re­o­tips i cal eli­mi­nar-los del llen­guatge com qual­se­vol altre isme. Cal un llen­guatge que potenciï, no que mar­gini per qüestió d’edat. Crec que gent gran és una bona expressió. Les altres estan fora de to. “Hem de reconèixer-nos en el vell que serem”, deia Simone de Beau­voir en el lli­bre La vellesa, del 1972, i li hauríem de fer cas.
Hem de dema­nar perdó?
Hem de fer autocrítica en aquest moment que la vellesa és can­vi­ant. Ocupa dues o tres dècades, un terç de la nos­tra vida. Per cert, els 20 anys que hi ha entre els 65 i els 85 o els 30 fins als 95 són els matei­xos que entre 0 i 20 o 0 i 30. Hem donat molta importància als aspec­tes físics i cog­ni­tius, i és veri­tat que en tenen des del punt de vista de la salut, però, en el marc d’aquests can­vis en l’enve­lli­ment, hi ha altres qüesti­ons en què cal inci­dir. Em refe­reixo a benes­tar, emo­ci­ons, sen­tit, rela­ci­ons... No només hem de bus­car vida llarga, sinó sobre­tot vida vis­cuda en colors, d’acord amb el que pen­sem i com volem viure-la. Hem de fer èmfasi en la vida i no pas pen­sar que aquests anys tenen menys valor que els vis­cuts fins als trenta.
Hi ha molts mites rela­ci­o­nats amb la vellesa. Des­munti’n alguns.
Per exem­ple, que la vellesa és un període de decre­pi­tud. És cert que, en ter­mes cog­ni­tius i físics, es baixa, però també és un període en què el crei­xe­ment i desen­vo­lu­pa­ment per­so­nal és pos­si­ble. Es con­ti­nuen millo­rant coses, com ara el cri­teri, la savi­esa... També se sol pen­sar que vellesa és un període de dependència, però mol­tes per­so­nes grans ens expli­quen la seva capa­ci­tat d’apor­tació. Tots els mites són una mica absurds. Ens cal una mirada més ajus­tada a la rea­li­tat sobre l’apor­tació de la gent gran, que sigui més com­pas­siva, per dir-ho d’alguna manera.
Pot­ser no s’ha escol­tat prou què diu la gent gran?
És obvi que no gaire o, més aviat, poc. Ens cal enten­dre bé què sig­ni­fica l’experiència de l’enve­lli­ment i les deman­des i neces­si­tats de les per­so­nes que arri­ben als esce­na­ris de la vellesa. Dit això, també em sem­bla que cal dema­nar a la gent gran, com a la resta de la soci­e­tat, que escol­tin el seu propi col·lec­tiu i allò que passa en els altres col·lec­tius. En aquest sen­tit, crec que tots en gene­ral tenim una malal­tia, i és que estem massa auto­cen­trats. La vellesa ha de mirar cap a un canvi, cap a pen­sar que és un període de la vida no només per gau­dir, que és obvi que cal gau­dir, sinó també que cal con­tri­buir al bé comú i ocu­par-nos i par­ti­ci­par en els rep­tes que té aquesta soci­e­tat, que són molts.
I què hi diu la ciència actual? Hi ha alguna fórmula màgica?
Bé, no sé si n’hi ha, però si parléssim de qüesti­ons impor­tants per a la vellesa, és obvi que la salut és essen­cial, però no sufi­ci­ent. Tenir salut no és sinònim de tenir una bona vida. En l’equació màgica de la vellesa, ens cal par­lar de rela­ci­ons, de la sole­dat, de benes­tar vin­cu­lat a la dels altres, de sen­tit, de com­promís... Viure una bona vida és viure una vida asso­ci­ada als nos­tres valors i a la nos­tra manera de viure. Hem d’apren­dre a viure amb pedres a les saba­tes, és a dir, a adap­tar-nos a malal­ties cròniques i enten­dre que la vellesa pot ser una vida bona accep­tant els limits pro­pis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia