Societat

VALL-LLOBREGA

Hotels de la Costa Brava demanen més claredat amb l’emergència per sequera

Hotels i restaurants de la Costa Brava centre demanen més claredat al Govern amb l’emergència per sequera, segons recullen Xavier Pi i Ariadna Reche a l’ACN. El sector es pregunta, per exemple, com es controlaran els límits de consum amb els turistes. “Ho haurà de fer l’establiment o bé la Generalitat? Caldrà dur un registre?”, planteja la gerent del Grup Costa Brava Centre, Judit Lloberol. També reclama que se li aclareixin els dubtes, i que es faci amb prou temps abans no reobrin els allotjaments. “Ens recorda una mica la covid, quan rebíem les normatives d’un dia per l’altre”, lamenta Lloberol. Hotels, restaurants i càmpings defensen que fan els deures, volen celeritat amb els ajuts anunciats i, sobretot, els preocupa la imatge que es pugui donar de la destinació portes enfora.

L’hotel Barcarola de Sant Feliu de Guíxols és un dels establiments associats a la marca Costa Brava Centre. Situat a pocs metres de la platja de Sant Pol, fa temps que inverteix en mesures que li permetin reduir el consum d’aigua. Més encara, amb el context de sequera actual.

La seva directora general, Ylonka van Veenendaal, explica que han instal·lat un dipòsit que els permet regular la pressió de l’aigua i, de retruc, “reduir-ne el consum a les habitacions”. Una mesura que també s’ha acompanyat amb la substitució de les aixetes perquè ragin menys.

A la piscina, l’aigua que hi ha ara és salada. Van Veenendaal explica que prescindir de la dolça els ha permès “fer servir menys productes químics” –com el clor– i fer “que el manteniment sigui menys costós”. A més, per evitar que l’aigua s’evapori quan fa molta calor, l’hotel ha instal·lat una mena de coberta damunt la làmina de la piscina.

En paral·lel, el Barcarola també consciencia els clients sobre la necessitat d’estalviar aigua. Quan els turistes es registren, se’ls explica que Catalunya viu immersa en sequera i se’ls demana contribuir a pal·liar-la, amb mesures com “no omplir banyeres o reutilitzar les tovalloles”.

En aquesta línia, el Barcarola també incentiva els seus clients regalant-los una consumició al bar de l’hotel per cada dia que demanen que no se’ls faci l’habitació. D’aquesta manera, precisa la directora, s’estalvia “tant l’aigua de netejar-les com la de rentar les tovalloles”. A més, van Veenendaal concreta que, per tancar el cicle, treballen amb una bugaderia “que fa servir aigua regenerada”.

Sota el nom de Costa Brava Centre s’hi apleguen fins a 350 establiments (entre hotels, restaurants, càmpings i altres allotjaments). La seva gerent recorda que ja fa temps que tots van a l’una per reduir el consum d’aigua i sensibilitzar els turistes. I en especial, a partir de l’estiu de l’any passat.

“La sequera no es pot negociar; no estem parlant d’un conveni ni d’un impost, sinó d’un problema real”, subratlla Judit Lloberol. “Per tant, adoptarem aquelles mesures que se’ns facin arribar”, concreta la gerent, en referència a les diferents restriccions que ha anat dictant la Generalitat davant la manca persistent de pluges, i les que arribaran ara amb l’entrada en emergència.

“Qui ho controlarà?”

Ara bé, els hotels i restaurants tampoc amaguen els dubtes, i la preocupació, per veure com es controlarà el consum d’aigua. Sobretot, quan s’estigui en plena ocupació. “Potser amb els allotjaments serà més fàcil, perquè porten un registre de viatgers, però amb la restauració això no passa”, diu Lloberol.

A més, el sector turístic també es demana qui ha de garantir que es compleixin els límits per persona i dia. “Quan hi hagi l’arribada de turistes, qui ho controlarà? Serà l’establiment mateix o l’administració? Aquí estem a l’expectativa, perquè els dies passen molt ràpid, d’aquí a poc ja serem a Setmana Santa, i és quan s’haurà de començar a aplicar”, diu la gerent del Grup Costa Brava Centre.

El déjà vú de la pandèmia

Apart de demanar més claredat al Govern, els hotels i restaurants també reclamen que les respostes i directrius arribin amb prou antelació abans no comencin a pujar les reserves. “Que no se’ns digui d’un dia per l’altre, perquè amb la sequera tenim una mica la mateixa sensació que amb la covid; és a dir, que ens aixecàvem al matí, llegíem les mesures al DOGC i havíem de córrer a explicar als socis què havien de fer”, precisa Lloberol.

“Per això, ara ens agradaria no haver d’arribar a aquest extrem, i que els nostres socis, a més de tenir clares les mesures, també disposin d’un temps prudencial per poder-les adoptar”, afegeix la gerent del grup. De fet, Lloberol reitera que el sector està fent els deures, i que molts establiments ja tenen sistemes per evitar degotejos, han instal·lat dipòsits i sistemes per reutilitzar l’aigua (per exemple, la de les piques cap al lavabo) o que, fins i tot, n’hi ha que havien “apujat la fondària de les piscines” perquè no s’haguessin d’omplir tant.

Celeritat amb les ajudes

Sigui com sigui, d’adaptacions caldrà fer-ne. Per exemple, ara, amb les piscines. “Segurament molts es plantejaran omplir-les amb aigua de mar, però tot això suposarà un sobrecost que no teníem contemplat als nostres pressupostos”, concreta Lloberol. Per això, la gerent del grup demana al Govern celeritat amb les ajudes que s’han anunciat per al sector. Tant amb els diners com amb “la paperassa” per sol·licitar-les.

“Voldríem confiar-hi, com tantes altres ajudes que han anat sortint encara que sigui a comptagotes”, diu la gerent. “Tot i això, quan arribaran? D’aquí a dos dies començaran a reobrir els hotels i càmpings, a haver-hi ocupacions i potser les mesures no es podran dur a terme quan tinguem les portes obertes”, es demana Lloberol. “Per tant, el que demanem és que, si arriben, siguin àgils de demanar”, hi afegeix.

En referència a les piscines, Judit Lloberol també lamenta que la prohibició d’omplir-les (o reomplir-les) hagi centrat bona part dels missatges cap al sector. “De fet, els nostres associats no les han buidades i les han anat mantenint durant els mesos d’hivern; ara mateix estan plenes, però ens preocupa l’evaporació”, concreta la gerent, que aquí també demana que no se’ls posi “al mateix sac” que a la resta, en referència a les piscines de particulars i comunitats de veïns. “El turisme representa un PIB molt elevat a casa nostra i és un sector molt important”, afirma.

I lligat amb això, a l’hostaleria de la Costa Brava centre també li preocupa el missatge que es pugui estar donant de la destinació portes enfora. “Pot arribar a ser una mica preocupant, i precisament allò que ens cal ara és que l’Administració doni un missatge positiu”, afirma Lloberol, en referència a la gestió de la sequera.

“Nosaltres som optimistes i d’entrada esperem fer una bona Setmana Santa; ja vam tenir bones ocupacions quan ens trobàvem amb plenes restriccions per la covid”, diu la gerent, tornant a fer un paral·lelisme. Això sí, és molt aviat encara per dir com anirà, perquè també dependrà del clima i de les reserves de darrera hora, com ha passat en els últims anys”, conclou Judit Lloberol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MEDI AMBIENT

Aigua És Vida diu que no n’hi ha prou amb dessalinitzadores mòbils

girona
SOCIETAT

La pluja altera la programació de la Santa Creu de Figueres

FIGUERES
societat

Èxit de la caminada per demanar l’alto al foc a Gaza

Barcelona
infraestructures

Territori licita les obres de rehabilitació del pont de Sant Francesc a Manresa

Manresa
medi ambient

Iniciativa per reduir l’impacte en el medi de curses de muntanya

barcelona
tecnologia

Test a dos sistemes de recàrrega de cotxe elèctric

barcelona
religió

Últims dies de l’exposició sobre la ‘Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat’ de Torras i Bages

Montserrat
turisme

El turisme actiu i d’esports d’aventura a Lleida vol superar els 800.0000 activitats contractades

llavorsí
ensenyament

La preinscripció a escoles de música de Barcelona, a punt

barcelona