Societat

La barca que es nega a morir

La ‘Paca’, la darrera teranyina que va sortir de les drassanes Sala de l’Escala, ha estat restaurada per passar a ser patrimoni naval

La directora del Museu de l’Anxova i la Sal reivindica més facilitats per a la preservació de les embarcacions i que tingui rang de llei

La Paca, la dar­rera tera­nyina que va sor­tir de les dras­sa­nes Sala de l’Escala, sura man­drosa al port esca­lenc. Ha estat res­tau­rada i recu­pe­rada per pas­sar a ser patri­moni naval. És una barca desit­jada. El pro­fes­sor Igor Bog­da­no­vich, tècnic supe­rior en recerca de la UAB l’ha esca­ne­jat. Bog­da­no­vich forma part de l’Open Labs, labo­ra­tori digi­tal que té com a objec­tiu la difusió de tècni­ques de digi­ta­lit­zació per a grups de recerca. Aquest esca­neig donarà com a resul­tat que es pugui fins i tot arri­bar a fer una còpia en 3D amb una màquina automàtica per fer peces de fusta. L’esca­neig, però, no deixa de ser un procés més en el marc del pro­jecte de sal­va­guarda, res­tau­ració i ús social i cul­tu­ral d’aquesta tera­nyina. L’impul­sen l’Ajun­ta­ment i el Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala.

La història d’un viatge

El viatge fins aquí per a aquesta embar­cació no ha estat fàcil. La seva història n’és un exem­ple. La Paca, una tera­nyina de 7,10 metres d’eslora, va ser encar­re­gada per l’arma­dor Lluís Sureda a les dras­sa­nes Sala de l’Escala i es va aca­bar el 1983. La Paca va cos­tar un milió de pes­se­tes. Tenim davant, doncs, un viatge d’anada i de tor­nada. El de la pesca, que la Paca va ini­ciar a la població esca­lenca, on va nave­gar tres anys, per després ser venuda per viat­jar a Sant Pol de Mar, on va fei­ne­jar fins a dei­xar de sor­tir, cap al 2010. Va ser lla­vors quan va començar un lent i ine­xo­ra­ble procés de dete­ri­o­ra­ment. Deu anys després, el seu pro­pi­e­tari, l’arma­dor Joan Tudela, la vol jubi­lar i això com­por­tarà el seu des­ba­lles­ta­ment. És la per­sona que la va cons­truir, Feliu Sala, qui dona la veu i plan­teja a l’Ajun­ta­ment sal­var-la. Aquest accepta el repte. No serà fàcil, perquè l’admi­nis­tració no els ho posarà. El viatge de tor­nada el faci­li­tarà la cessió que fa Joan Tudela, el dar­rer arma­dor, a l’Ajun­ta­ment esca­lenc. Aquest apro­fita que la UE obre una escletxa per evi­tar el des­ba­lles­ta­ment i poder con­ser­var-la i sal­va­guar­dar-la per a fina­li­tats edu­ca­ti­ves i cul­tu­rals.

Pre­ser­vació i acti­visme

Lur­des Boix, direc­tora del Museu de l’Anxova i la Sal, des­taca que després d’un llarg procés, en què no es faci­li­tava la pro­tecció del patri­moni naval català, el museu de l’Escala, jun­ta­ment amb altres d’arreu del ter­ri­tori, han anat acon­se­guint pre­ser­var ele­ments d’aquest ric i escàs patri­moni. “El 2006, quan encara no teníem el museu, a l’arxiu teníem una foto­gra­fia de la dècada dels anys 50 del segle pas­sat de Xavier Mise­rachs de la tera­nyina Canigó, la pri­mera que es va fer a l’Escala. El mateix Sal­va­dor Feliu ja em va venir a veure per mirar si es podia sal­var. No va ser pos­si­ble, però sí que hem sal­vat la dar­rera, gràcies també a Feliu”, explica Boix. La barca va arri­bar a l’Escala fa dos anys. Al llarg de tot un any s’ha res­tau­rat –vegeu la peça–. Encara, però, no s’ha pogut inau­gu­rar: “Tot és una burocràcia inter­mi­na­ble! Por­tem dos anys pel canvi de llista de l’embar­cació”, es lamenta. I hi afe­geix: “Cal­dria una llei que faci­lités que per exem­ple un ajun­ta­ment assu­meixi la seva con­ser­vació. Fem que la burocràcia no sigui tan fei­xuga i difícil. Tot són papers. I tot això per poder nave­gar del port de la Clota a l’antic port de la platja de l’Escala!” Boix des­taca el paper que ha fet l’arxiu i poste­ri­or­ment el museu en la tasca de cons­ci­en­ciar la soci­e­tat sobre la neces­si­tat de pre­ser­var el patri­moni, en aquest cas el naval. Pel que fa a les eines per poder pre­ser­var aquest patri­moni, encara queda camí. La llei del patri­moni cul­tu­ral català és del 1993. Cal, doncs, que es vagin adap­tant. Ara es vol refer i la Gene­ra­li­tat l’ha posat a l’abast dels sec­tors i de la mateixa soci­e­tat perquè hi facin apor­ta­ci­ons i esme­nes: “Nosal­tres vàrem con­tes­tar que la llei, en gene­ral, ens sem­blava molt bé, però que pensàvem que hi fal­tava una part específica pel patri­moni naval. Hi ha nous patri­mo­nis que han anat sor­gint, com ara l’imma­te­rial, com poden ser els records; l’audi­o­vi­sual. El patri­moni naval no hi és. I nosal­tres tro­bem estrany que no hi figuri un tema tan impor­tant com el flo­tant per fer-ho tot més fàcil.”

Francisca Barragán
La ‘Paca’ es diu així pel nom de la mare de Lluís Sureda, l’armador que amb el seu pare la va fer construir. Ha passat temps i ara les dues que tenen es diuen ‘Lluís Llana’ i ‘Afra’, aquesta darrera per la seva neta. Sureda explica que l’embarcació que van encarregar era per a dues persones. Després, al cap de tres anys, la van canviar per una de més gran. Sureda recorda que als anys 50 es podien veure una seixantena de barques varades a la platja de l’Escala, entre sardinals i tresmalls. “No sé com hi cabien”, recorda. “Preservar-la costa molts diners, però si jo hagués pogut, per descomptat que l’hauria salvat”, se sincera.

Un prototip de teranyina molt singular

Xeve Feliu, mestre d’aixa de les drassanes Sala, on es va construir la Paca, és qui l’ha restaurat durant un any. “Ha estat un treball que té molt de familiar, per un costat, perquè la va fer el meu pare, que sempre ve pel taller i m’ha ajudat, i de recuperació del patrimoni naval”, afirma. Feliu explica que la barca va arribar en mal estat, fruit del temps que va estar inactiva i sense manteniment. Per això, segons explica, va caldre refer la coberta, els escalemots de l’orla que estaven fets malbé, especialment d’un costat, i també el trancanell. El treball, però, ha estat exhaustiu i intens al llarg d’aquest any, perquè aprofitant la memòria de Salvador Feliu i fotografies de l’època, s’ha fet que recuperés el seu aspecte original. Segons Xeve Feliu, aquesta barca de bastiment únic no deixa de ser un prototip; va suposar un canvi respecte a la resta d’embarcacions de pesca d’encerclament, ja que les teranyines contemporànies a la Paca acostumaven a tenir una eslora de 12 a 16 m, el doble que la Paca, de només 7,10 m.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia