Molts interrogants en els municipis amb topall màxim de lloguer

Prudència i crítiques per falta d’infor­mació d’alguns dels ajun­ta­ments giro­nins inclo­sos al nou mapa de preus màxims al llo­guer. La majo­ria dels con­sis­to­ris con­sul­tats per l’ACN des­co­nei­xien la decisió d’incloure’ls entre els 131 nous muni­ci­pis de la llista i denun­cien que se n’han assa­ben­tat per la premsa. Davant d’això, molts han decli­nat fer decla­ra­ci­ons a l’espera de poder ana­lit­zar-ne els efec­tes. D’altres, com Cas­telló d’Empúries o Sant Julià de Ramis –on ERC governa– cele­bren la decisió. “L’accés a l’habi­tatge digne és un greu pro­blema social i la con­tenció de preus ens sem­bla una bona opció”, diu l’alcal­dessa de Cas­telló, Anna Mas­sot. “Des­gra­ci­a­da­ment veiem que els preus pugen dia rere dia”, afirma l’alcalde de Sant Julià, Marc Puigtió.

Les comar­ques giro­ni­nes englo­ben 31 dels 131 nous muni­ci­pis que s'afe­gi­ran al mapa d'àrees ten­ses per limi­tar-hi el preu del llo­guer. Entre ells, hi ha pobla­ci­ons cos­ta­ne­res com Begur, Cadaqués, Platja d'Aro i Santa Cris­tina d'Aro, Calonge, Tossa de Mar, l'Escala, Roses, Llançà o Sant Pere Pes­ca­dor. També a l'inte­rior com Anglès, Hos­tal­ric, Vidre­res, Besalú, Arbúcies, Cal­des de Mala­ve­lla, Cassà de la Selva, Maçanet, Riu­da­re­nes, Pera­lada, Sils o Vila­fant. 

Es tracta de pobla­ci­ons de més de 2.000 habi­tants, que com­plei­xen algun dels requi­sits que fixa la Llei esta­tal pel dret a l'habi­tatge. Per una banda, que es des­tini més del 30% dels ingres­sos al paga­ment del llo­guer o l'hipo­teca (inclo­ses les des­pe­ses i sub­mi­nis­tra­ments bàsics) i que el preu del llo­guer o com­pra hagi expe­ri­men­tat un incre­ment acu­mu­lat d'almenys tres punts per sobre de l'IPC en els últims cinc anys. 

Els nous con­trac­tes de llo­guers dels muni­ci­pis inclo­sos en aques­tes àrees no podrà superar el preu del dar­rer con­tracte vigent els últims cinc anys, un cop apli­cada la clàusula d'actu­a­lit­zació anual d'aquell con­tracte. En cas de trac­tar-se d'un gran teni­dor -la per­sona física i jurídica pro­pietària de cinc o més immo­bles urbans ubi­cats a les zones de mer­cat resi­den­cial ten­sat–, el llo­guer no podrà ser supe­rior a l'Índex de referència del preu del llo­guer. 

L'ampli­ació arriba just un mes després que hagi entrat en vigor a Cata­lu­nya l’apli­cació del topall del preu del llo­guer en 140 muni­ci­pis però als ajun­ta­ments inclo­sos els ha enxam­pat a con­tra preu. La majo­ria dels con­sul­tats asse­gu­ren que des­co­nei­xien la volun­tat del Govern- -que ara ha enge­gat els tràmits- i que ho han sabut pels mit­jans de comu­ni­cació. En aquest sen­tit, cri­ti­quen manca d'infor­mació. És el cas de Llançà. La seva alcal­dessa, Núria Esca­pan­ter, diu estan enfa­dats perquè "ni tant sols" se'ls ha con­sul­tat. "Ho valoro més aviat com una impo­sició perquè crec que hauríem hagut de saber-ho abans", afirma. En aquest sen­tit, diu que ara hau­ran de valo­rar i con­tras­tar quins efec­tes tindrà la mesura, tot i que admet és "posi­tiu" que hi hagi topalls als preus "exces­sius". 

D'altra dels con­sis­to­ris afec­tats han decli­nat fer decla­ra­ci­ons a l'espera de poder estu­diar en pro­fun­di­tat la mesura i veure quin impacte tindrà als seus muni­ci­pis. Alguns, com Cas­telló d'Empúries i Sant Julià de Ramis -on govern ERC-, en canvi, ho valo­ren posi­ti­va­ment. 

L'alcalde de Sant Julià, Marc Puigtió, admet que des­co­nei­xien que els havien afe­git, però veu amb bons ulls la mesura. "Des­gra­ci­a­da­ment veiem que els preus pugen dia rere dia", afirma Puigtió. A més, diu que un altre pro­blema que pateix el muni­cipi és la manca d'oferta d'habi­tatge i menys encara en règim de llo­guer. "El poc que tenim és de com­pra i a uns preus massa ele­vats", ha deta­llat el bat­lle. Per això con­fia que la nor­ma­tiva per­meti tenir una oferta de llo­guer acces­si­ble als públics a l'espera que altres admi­nis­tra­ci­ons supra­mu­ni­ci­pals optin per cons­truir pisos de pro­tecció ofi­cial. 

"Tenim ter­renys dis­po­ni­bles", avisa Puigtió, "però per un ajun­ta­ment de 3.000 habi­tants és molt com­pli­cat cons­truir una pro­moció de pisos i des­ti­nar-la a llo­guer". Per això ha ani­mat a admi­nis­tra­ci­ons com la Dipu­tació de Girona, la Gene­ra­li­tat o l'Estat que apos­tin per la cons­trucció de pisos de llo­guer al mateix temps que es garan­teix un mer­cat acces­si­ble amb el llis­tat de zones ten­si­o­na­des. 

Per la seva banda, l'alcal­dessa de Cas­telló, Anna Mas­sot, creu que "regu­lar el preu dels habi­tat­ges, sobre­tot de grans teni­dors, on la demanda supera l'oferta és impor­tant per tal de garan­tir que els llo­guers siguin acces­si­bles i jus­tos per a tot­hom". Sobre això, afe­geix que l'accés a l'habi­tatge és un pro­blema social que afecta el muni­cipi i que la con­tenció de preus els sem­bla "una bona opció".