Augmenten les peticions voluntàries de persones per ser ateses a Support-Girona
L’organització Support-Girona, dedicada al suport jurídic i social de persones amb discapacitat a les comarques gironines, ha tancat el 2023 amb un total de 1.265 persones ateses, segons informa l’Acn. D’aquestes persones, 204 són casos nous, que és la xifra més alta des que l’entitat va començar l’activitat fa 20 anys. A més, un 66% d’aquests usuaris nous han sol·licitat rebre suport voluntàriament. La directora tècnica de Support-Girona, Glòria Cerrato, atribueix aquest augment de peticions expresses per part dels interessats a la tasca “pedagògica” que es fa des de l’entitat, recull l’Acn. També es treballa perquè les persones acompanyades puguin viure en comunitat i no en centres, així com perquè l’aplicació de la llei s’ajusti a la voluntat expressada per la persona.
Actualment, Support-Girona atén 1.310 persones amb algun grau de discapacitat, sigui intel·lectual, psicosocial o derivat del procés d'envelliment o l'afecte d'alguna malaltia neurodegenarativa. També es dona suport a persones que estan immerses en canvis de gènere, així com persones que hagin sol·licitat l'eutanàsia o, fins i tot, aquells que volen planificar com volen ser atesos quan necessitin suport. D'aquest últim cas, Support-Girona en va atendre un centenar l'any passat. La feina de l'entitat sostinguda al llarg de més de 20 anys ha permès que cada cop siguin més les persones que s'hi dirigeixen de forma voluntària. "Cada setmana s'han vinculat a nosaltres gairebé quatre persones i la majoria ho fan de forma voluntària", explica la directora tècnica de Support-Girona, Glòria Cerrato, que atribueix aquestes xifres sobretot a la tasca "pedagògica" que es fa des de l'entitat, però també a la reforma legal del setembre del 2021 sobre els drets jurídics de les persones amb discapacitat.
Segons recull l'Acn, des de l'entitat es mostren convençuts que "la interpretació que es fa moltes vegades de la llei no és l'adequada". "No s'escolta i no es respecta bé a les persones", critica Cerrato, que diu que "moltes vegades el jutge no acaba respectant els desitjos i els drets de les persones". Una casuística a què Support-Girona posa el focus per poder revertir. De fet, l'any passat l'organització va presentar un total de quinze recursos a aquelles resolucions judicials que, considera, no s'ajustaven a la voluntat expressada per la persona. Del conjunt de procediments assumits per l'entitat via judicial després de la reforma legal, el 63% han estat instats per la mateixa persona; el 24%, per la fiscalia (mitjançant informes dels serveis socials o de salut); un 7%, per qui presta el suport i no pot continuar i un 6%, per la família.
Pel que fa a l'atenció de l'entitat per franges d'edat, les dades registrades per Support-Girona recollides per les mateixes fonts, reblen que la discapacitat psicosocial de les persones a qui acompanyen té una major incidència entre els 40 i els 69 anys, mentre que la discapacitat intel·lectual se situa sobretot entre els 50 i els 69 anys. El deteriorament cognitiu es dona principalment en les franges de més edat (de 70 fins a 100 anys) i en el grup de menor edat, de 20 a 29 anys, hi continua predominant el diagnòstic de discapacitat intel·lectual, seguit de la discapacitat psicosocial i el trastorn de conducta, que ha augmentat respecte a l'any anterior.
En termes de grau de complexitat, dels 204 casos nous que va agafar l'any passat Support-Girona, 45 complien els requisits de complexitat. D'aquestes, el 29% es trobaven en la franja d'edat de 18 a 30 anys, un 47% entre els 30 i els 60 anys, i un 24% en la franja de majors de 60 anys. A diferència d'anys anteriors, la franja d'edat amb el percentatge més alt de casos complexos és la de 30 a 60 anys.
n paral·lel, Support-Girona denuncia que durant el 2023 van continuar els entrebancs amb les entitats bancàries, que han bloquejat els comptes de persones que legalment tenen la potestat d'operar sense autorització de tercers. Per revertir-ho, l'organització ha col·laborat amb les persones afectades per crear un document, en què expressen la seva voluntat d'operar lliurement, però asseguren que les entitats bancàries no l'han reconegut. Per això, han optat per recórrer al Banc d'Espanya i als tribunals. Concretament, l'any passat es van presentar quatre reclamacions al Banc d'Espanya i dues demandes judicials.
