Societat

Una vila suspesa en el temps

La Ciutadella de Roses amaga un cas excepcional, una vila que va quedar deserta al segle XVII i que ara ressorgeix amb força

Es treballa per crear un gran circuit a cel obert que permetrà al visitant passejar-se per la trama urbana d’aquesta antiga vila

Des de l’any 2018, es va iniciar una estratègia de treball de recuperació i estudi de la trama

La Ciu­ta­de­lla de Roses amaga una vila sus­pesa en el temps, un poble medi­e­val aban­do­nat durant el segle XVII, amb motiu de la guerra dels Sega­dors i l’explosió d’un pol­vorí, que no va tor­nar a ser repo­blat. Les exca­va­ci­ons arqueològiques, ini­ci­a­des el 2018, han posat al des­co­bert la traça d’un dels prin­ci­pals car­rers de la vila i la part de les illes de cases que el flan­que­ja­ven. La vila no es va repo­blar perquè va que­dar dins de la for­ta­lesa mili­tar. Ara, aquest tre­ball per­metrà posar a l’abast nous espais de la trama urbana –4.500 metres qua­drats– d’una població, i farà molt més com­pren­si­ble l’estruc­tura de la vila medi­e­val, explica la regi­dora de Cul­tura, Sílvia Ripoll. Aquest iti­ne­rari per­metrà recórrer-la res­se­guint els car­rers històrics i faci­li­tarà una interacció molt més immer­siva entre visi­tant i patri­moni. “Les viles medi­e­vals exis­tents –con­ti­nua Ripoll– són una delícia, però, lògica­ment, no podem dir que siguin autènti­ques. El pas del temps i les suc­ces­si­ves gene­ra­ci­ons les han anat modi­fi­cant i adap­tant fins a arri­bar als nos­tres dies. El cas de la vila medi­e­val de Roses és dife­rent: fa 500 anys, a causa d’una explosió, va que­dar ensor­rada i aban­do­nada, i ara ens per­met viat­jar en el temps.”

Marc Bou­zas, direc­tor de la Càtedra Roses d’Arque­o­lo­gia i Patri­moni Arqueològic de la Uni­ver­si­tat de Girona i l’Ajun­ta­ment, explica que l’exca­vació en extensió pre­ci­sa­ment “per­me­tria cons­truir un cir­cuit vehi­cu­lat a través dels dos car­rers de la vila antiga, car­rer Nou i Major, que ser­virà perquè el visi­tant acce­deixi pel mateix pas on es feia vida en l’època medi­e­val”, i hi afe­geix: “Es tracta d’un fet difícil d’apre­ciar actu­al­ment arqueològica­ment, ja que mol­tes viles han aca­bat gene­rant ciu­tats i pobles en època moderna. La Ciu­ta­de­lla té, doncs, un valor excep­ci­o­nal, perquè per­met mos­trar una vila medi­e­val total­ment des­co­berta sense res a sobre.” De fet, els mili­tars van apro­fi­tar el mate­rial de les cases per a la for­ta­lesa, però no s’hi va cons­truir a sobre ni reur­ba­nit­zar com ha pas­sat a la majo­ria de les pobla­ci­ons.

Dos grans car­rers

La zona est de la vila s’estruc­tu­rava a par­tir de dos grans car­rers nord-sud, que comu­ni­ca­ven la zona del port –al sud– amb el mones­tir de Santa Maria –al nord–. Els pri­mers anys de tre­balls van per­me­tre recu­pe­rar la traça del cone­gut en la docu­men­tació medi­e­val com a “car­rer Major” i d’una de les illes de cases que el flan­que­ja­ven. Els dar­rers tre­balls han permès recu­pe­rar quasi ínte­gra­ment la traça del segon car­rer que ocu­pava el sec­tor, cone­gut en la docu­men­tació com a “car­rer Nou”, així com bona part de l’illa de cases annexa, amb una vin­tena de nous espais asso­ci­ats als edi­fi­cis i habi­tat­ges de la població, datats entre els segles XIII i XVI. Bou­zas asse­nyala que la pròxima cam­pa­nya per­metrà tenir la major part al des­co­bert: “Després caldrà valo­rar si es tre­ba­lla ja a fons en sec­tors con­crets”, des­taca.

Una història per des­co­brir

Lluís Palahí, direc­tor de les exca­va­ci­ons, des­taca que “la recu­pe­ració de tota aquesta trama urbana és impor­tant en dife­rents àmbits: arqueològica­ment i històrica­ment, l’exca­vació per­met res­se­guir l’evo­lució urbana de tot un ampli sec­tor de la vila. A més, la con­tras­tació amb la docu­men­tació arxivística per­metrà apro­fun­dir en el conei­xe­ment dels pro­pi­e­ta­ris de les diver­ses fin­ques, les seves ocu­pa­ci­ons i vida quo­ti­di­ana, així com el reflex que aquesta acti­vi­tat deixa en el regis­tre arqueològic.” Marc Bou­zas hi afe­geix que els tre­balls han posat en relleu “que alguns cognoms que s’han reco­llit encara són pre­sents a Roses”. Aquest encre­ua­ment de dades per­metrà, a més dels valu­o­sos des­co­bri­ments arqueològics, poder anar res­se­guint la història de mol­tes de les cons­truc­ci­ons. Aquests tre­balls arqueològics, desen­vo­lu­pats des de l’any 2018, tenen, doncs, com a objec­tiu avançar en el conei­xe­ment històric i arqueològic de la vila medi­e­val de Roses i resul­ten cab­dals en la rei­vin­di­cació de la Ciu­ta­de­lla com a espai patri­mo­nial, ja que han permès la ràpida inte­gració de les res­tes des­co­ber­tes en els cir­cuits de visita.

Un uni­vers ple d’història

La Ciu­ta­de­lla dona per a molt. Més enllà de la vila medi­e­val i de la mateixa estruc­tura mili­tar, s’obre una cro­no­lo­gia que va des de l’època grega, romana, medi­e­val i moderna. Els tre­balls d’inves­ti­gació són grans. Lli­gat a la càtedra, té lloc el curs d’arque­o­lo­gia. Un espai per a la for­mació de futurs arqueòlegs en l’espe­ci­a­lit­zació de l’arque­o­lo­gia d’època medi­e­val i moderna. En aquest cas, se cen­tra més en la zona del mones­tir. Els tre­balls també han permès iden­ti­fi­car al nord del claus­tre un cemen­tiri modern (segles XVII-XVIII) asso­ciat a l’ús de l’església del mones­tir com a tem­ple par­ro­quial. El més des­ta­ca­ble en aquest cas és que en un moment en què la població ja s’havia tras­lla­dat fora de la for­ta­lesa de la Ciu­ta­de­lla, l’església es con­ti­nu­ava emprant com a parròquia i com a cemen­tiri civil. Les exca­va­ci­ons, desen­vo­lu­pa­des al claus­tre del mones­tir, han posat al des­co­bert una necròpolis infan­til asso­ci­ada a una església pale­o­cris­ti­ana, pre­ce­dent del mateix mones­tir.

S’han iden­ti­fi­cat més d’una dot­zena de tom­bes infan­tils. Tots els enter­ra­ments menys un es feien a l’inte­rior d’àmfo­res. Aquest mètode era habi­tual a l’època. S’obria l’àmfora per un dels extrems i les des­pu­lles de l’infant es dipo­si­ta­ven al seu inte­rior. Després es tor­nava a tan­car l’àmfora. Si bé l’existència d’una església pale­o­cris­ti­ana asso­ci­ada a un cemen­tiri ja era cone­guda, els dar­rers tre­balls han permès des­co­brir que la superfície ocu­pada per l’espai religiós era molt més gran del que se supo­sava, i amb una com­ple­xi­tat més alta, ja que fins i tot el com­plex ini­cial es va ampliar, i incloïa al seu inte­rior part del cemen­tiri des­co­bert. Els objec­tius del curs se cen­tren en la for­mació de futurs pro­fes­si­o­nals de l’arque­o­lo­gia i del món de la res­tau­ració en l’espe­ci­a­li­tat d’època medi­e­val i moderna.Una de les prin­ci­pals carac­terísti­ques del curs és la seva vocació inter­na­ci­o­nal i hi par­ti­ci­pen estu­di­ants pro­vi­nents d’uni­ver­si­tats cata­la­nes, fran­ce­ses i ita­li­a­nes, així com de l’Escola de Res­tau­ració.El curs inclou no sola­ment pràcti­ques en arque­o­lo­gia de camp sinó que incor­pora tot un seguit de pràcti­ques de res­tau­ració i con­so­li­dació d’estruc­tu­res i de mate­ri­als arqueològics. Atès que actu­al­ment cada cop pren major importància la con­ser­vació i ade­quació dels espais arqueològics, el curs incor­pora tot un seguit de pràcti­ques rela­ci­o­na­des amb la con­ser­vació i res­tau­ració d’estruc­tu­res i mate­ri­als arqueològics. L’objec­tiu en aquest cas és que els estu­di­ants d’arque­o­lo­gia i els de res­tau­ració de béns cul­tu­rals es comen­cin a acos­tu­mar a tre­ba­llar con­jun­ta­ment, a través d’un conei­xe­ment mutu de les espe­ci­fi­ci­tats i tècni­ques.

LES FRASES

La ciutadella té un valor excepcional, ja que permet mostrar una vila medieval sense res a sobre
Marc Bouzas
director de la Càtedra Roses d’Arqueologia
La contrastació amb la documentació arxivística permetrà aprofundir en el coneixement dels antics propietaris
Lluís Palahí
director de les excavacions


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.