Entitats socials denuncien que Barcelona no deixa empadronar persones vulnerables als seus locals
Entitats socials denuncien que l’Ajuntament de Barcelona no els permet l’empadronament en col·lectiu de persones vulnerables en locals o establiments com ara les seves seus o locals. Així ho denuncien en un comunicat l’ONG Stop - Stop Sida i el Comitè 1r de Desembre, que assenyalen que en els darrers dos mesos el consistori ha pres la decisió “unilateral” d’acabar amb un acord que possibilitava l’opció d’un empadronament col·lectiu —sense pernoctació— a persones que en situació de vulnerabilitat. L’Ajuntament diu que no ha canviat el seu model d’empadronament i que ofereix la possibilitat d’un empadronament sense domicili fix.
“L’Ajuntament no ha restringit l’accés a la modalitat del padró en domicili fictici, la ciutat continua empadronant i compromesa amb garantir el dret de les persones”, assenyalen a l’ACN fonts municipals.
D’altra banda, per a casos especials que puguin requerir una actuació específica, apunten que s’ha creat una comissió de treball amb el Comitè 1r de Desembre i amb la conselleria de Salut per acompanyar i tractar cada cas.
El Comitè 1r de Desembre, que agrupa diverses entitats socials, recorda que fa prop de vuit anys que es va establir l’empadronament en col·lectiu en establiments com una via extraordinària efectiva per a casos de persones vulnerables que necessitaven accedir a determinats recursos sanitaris o socials i tenien dificultats per empadronar-se per la via ordinària.
A més, se’ls ha notificat la revocació de l’empadronament d’aquelles persones que ja estaven registrades a les organitzacions en els pròxims dos o tres mesos. Només entre la vintena d’entitats que conformen el Comitè hi ha prop d’un miler de persones empadronades per la via del padró col·lectiu sense pernoctació.
Mantenen que el consistori ha fixat un canvi de criteri i la solució que ofereix és empadronar-se a través d’una altra figura, l’empadronament sense domicili fix, i es queixen que aquesta opció fa que el termini per aconseguir el padró sigui més llarg i presenta dificultats en alguns casos, sigui perquè es canvia molt el domicili, per estar de relloguer en pisos on no es permet l’empadronament o per algun altre motiu. “Reclamem que el dret a l’empadronament sigui realment efectiu”, reivindiquen.
A més, per dur a terme aquest tràmit, cal sol·licitar prèviament un altre document: un informe de coneixement de residència, que també es pot demorar fins a tres mesos i requereix la intervenció dels serveis socials.
L’Ajuntament insisteix que no ha canviat el seu model i que continua a disposició de les persones que resideixen a la ciutat amb diferents canals d’empadronament.
A més, fonts municipals asseguren que en els darrers mesos s’ha treballat per reforçar el circuit d’empadronament de persones en situació de sense llar i el de tramitació general de ciutat per tal d’optimitzar el procediment de gestió de sol·licituds i per millorar el sistema de gestió de la correspondència en el cas de persones rellogades en habitacions que opten per aquesta modalitat d’empadronament.
