Societat

La crònica

Mutilats inesquinçables

Als hospitals d’Ucraïna els falta material estèril i antisèptic; les ferides mal curades són font de bacteris multiresistents

Després d’un atac de l’avi­ació russa a Vínnit­sia, en Romà, de set anys, tenia cre­ma­des al 45% del cos. Va ser el pri­mer paci­ent amb empelts de pell de cadàver. Som­reia, amb els ulls espur­ne­jants, amb l’acordió que es delia per tocar en una de les foto­gra­fies amb les quals el doc­tor Olek­sandr Kalint­xuk apel·lava als hor­rors de la guerra, en el que va ser una sac­se­jada a les consciències que còmoda­ment s’asse­ien a les buta­ques de la sala d’actes del Col·legi de Met­ges de Girona, a l’hora del cafè i a res­guard d’un cel tem­pestuós que era l’únic que podia per­tor­bar la rutina d’un dia pri­ma­ve­ral. Aclo­fats en aquest món de cotó fluix de sucre, mirem cap a l’altra banda, on no hi hagi mai­nada morta ni muti­lada. Les imat­ges d’ampu­ta­ci­ons, caps des­fi­gu­rats i cos­sos esven­trats són la feina diària, des de fa dos anys, del doc­tor Kalint­xuk i els seus col·legues de l’hos­pi­tal de Sant Nico­lau de Lviv. Però, a més de trac­tar, en con­di­ci­ons molt difícils, lesi­ons greus a infants, adults i sol­dats, han man­tin­gut els trac­ta­ments oncològics i de tras­plan­ta­ments. En aquesta espe­ci­a­li­tat, els met­ges de l’hos­pi­tal de Sant Nico­lau con­sul­ten casos bus­cant asses­so­ra­ment, a través de vide­o­con­ferències, amb l’hos­pi­tal de La Paz de Madrid. “Un bon con­sell pot sal­var la vida d’una per­sona”, va recor­dar el cirurgià Kalint­xuk.

El cirurgià Ramon Farrés Coll ha fet mans i mànigues perquè la con­ferència es pogués fer a Girona. A la Facul­tat de Medi­cina de la UdG, hi estu­dia el fill, Geor­gii Kalint­xuk. Vol ser cirurgià com el pare, i ahir exer­cia de tra­duc­tor. Als hos­pi­tals d’Ucraïna els falta mate­rial estèril i antisèptic de qua­li­tat; les feri­des mal cura­des d’un sol­dat “són font de bac­te­ris mul­ti­re­sis­tents”. També hi ha dèficit de per­so­nal mèdic i d’infer­mers. Els pri­mers dies de la guerra, molts van mar­xar. El pre­si­dent del Col·legi de Met­ges de Girona, Josep Vila­plana, va “obrir la porta” del col·legi com a pos­si­ble “recep­tor” d’ini­ci­a­ti­ves de reco­llida de mate­rial i per “ser el vehi­cle davant del con­so­lat d’Ucraïna per fer arri­bar aquesta ajuda”. En el torn de pre­gun­tes, el pro­fes­sor de fisi­o­lo­gia de la Facul­tat de Medi­cina de la UdG, Enric Verdú, va dema­nar també de quina manera es podia aju­dar. Ho feia, impac­tat, després de veure les fotos dels nanos muti­lats i ines­quinçables; els unbroken, tal com els ano­me­nava en anglès el doc­tor Kalint­xuk. Indes­truc­ti­bles com l’infant feliç amb la seva pròtesi perquè el que més desit­java era tenir una cama per jugar a fut­bol.

Emo­ci­o­nat, el cirurgià ucraïnès va agrair la soli­da­ri­tat que fa dos anys va impul­sar la soci­e­tat cata­lana, la qual va aco­llir, entre molts altres, la seva ger­mana But­xinska Anas­ta­sia i els seus tres fills, res­guar­dant-los del que pas­sava a Kíiv. En una de les dia­po­si­ti­ves que va pro­jec­tar, hi havia un collage amb el Ger­nika de Picasso; les matei­xes ampu­ta­ci­ons, caps des­fi­gu­rats, cos­sos esven­trats de les fotos. Els estu­di­ants que eren a la sala van ser els pri­mers a posar-se dem­peus i aplau­dir. Van tren­car així el silenci incòmode del final de la con­ferència i ens van des­per­tar a tots d’aque­lla anestèsia i des­memòria de l’hora del cafè.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia