Societat

La tragèdia ‘silenciada’

El negoci del tràfic transatlàntic d’esclaus i l’esclavisme (XV-XIX) són encara una de les assignatures pendents de la societat catalana

El Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala és pioner com a museu a la demarcació en l’estudi i divulgació d’aquest fenomen

El tràfic transatlàntic d’esclaus entre els segles XV i XIX encara és un tema que a la societat catalana li cal abordar, més enllà dels treballs de recerca, exhaustius i rigorosos. La Unesco l’ha considerat la segona gran tragèdia de la humanitat, després de l’Holocaust nazi. El Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala n’és un referent en l’àmbit gironí. L’organització d’un simposi internacional sobre aquest tema a l’Escala conclou que cal la implicació ferma dels museus i del Departament d’Educació per divulgar-lo a la societat.

Fem abans un viatge en el temps. L’Havana, 1884. Una dida negra té als braços Sara Oliveras Puig, de pocs mesos. A la imatge –a la part superior de la plana–, la podeu veure amb part de la família Oliveras i Puig. El patriarca tenia esclaus. Nascut a l’Escala, Jaume Oliveras, propietari de plantacions de canya de sucre, va ser també governador de Matanzas. Era maçó i seguia els seus ideals. Segurament per això Puig va lluitar per la independència de Cuba i, solidari amb la revolució, va alliberar tots els seus esclaus.

La revolta de l’‘Amistad’

Un segon exemple. Pere Manegat Sallés (o Sellés) també era de l'Escala (1788). Manegat va fundar la primera "factoria" espanyola d'esclaus a Cabinda (actual Angola). Manegat va fer deu viatges i va transportar 2.500 persones, en aquell moment només animals que servien de mà d'obra. Un viatge inhumà per a un destí qui sap si, fins i tot, pitjor. Alguns s'hi van resistir. Un vaixell, l'Amistad, el 2 de juliol del 1839 va ser l'escenari de la revolta dels 53 esclaus, liderats per Sengbe Pieh, natural de Sierra Leone. Arribats a la costa dels Estats Units i després d'un judici, el Tribunal Suprem els va declarar lliures el març del 1840. Spielberg en va fer un film. Oliveras i Manegat formen part de les cares de la mateixa moneda, ambdues reprovables, però amb matisos diferents. A les comarques gironines també trobem Josep Carbó, de Sant Feliu de Guíxols, i a Begur, poble emblemàtic dels indians, tot i no tenir-ne constància documental, també n'hi podria haver. Les xifres són esgarrifoses. Entre els segles XV i XIX es va mercadejar amb 15 milions de persones, sense comptar les que van morir pel camí, abocades a la fossa comuna de l'Atlàntic.

Recerca i conscienciació

Al Masle, una exposició temporal de llarg recorregut i la inclusió d’aquest tema en el Museu de l’Escala l’Alfolí, avalen el seu compromís. Això i treballs com el catàleg de l’exposició, L’esclavatge i les seves seqüeles, de Lurdes Boix, o Comerciants i negrers de l’Escala, de Jesús Faig Sureda. Lurdes Boix, directora del Masle, explica que en abordar la temàtica dels indians es va adonar d’aquesta realitat, la del tràfic d’esclaus i l’esclavisme. Hi ha feina per fer. De fet, “altres països ens porten dècades d’avantatge”, explica. Boix destaca els espais a l’illa de Goréé, al Senegal; elFort de Cacheu, a Guinea Bissau; el Port de Boffa, a Guinea Conakry; el Bany de l’Oblit, a la Costa d’Ivori, o l’illa de Kunta Kinteh, a Gàmbia. A Europa tenim espais a Liverpool (Anglaterra), el 2007, o al Museu d’Aquitània de Bordeus (França). (2009)Al cementiri mariner de l’Escala, una placa ho recorda.

Un llarg procés
Els catalans van tardar a entrar en el negoci. Van haver d’esperar fins al segle XIX, arran de la prohibició de comerciar amb les Amèriques. La seva implicació és clara i documentada. Les potències més importants van ser el Brasil, Anglaterra i Espanya. El 1807 Anglaterra aboleix el tràfic per mar, però l’esclavitud a les colònies ha d’esperar fins al 1833. Després vindran els Estats Units, Dinamarca, Cuba o el Brasil. Espanya va ser dels tardans i, a més, va fer els ulls grossos. Una última dada i rellevant: el Pakistan va abolir l’esclavatge el 1992. Ha estat el darrer. La Unesco ha fet un treball rellevant amb la Ruta de l’Esclavatge. El dia internacional d’aquest fenomen és el 20 d’agost.
Lurdes Boix Directora del Masle

“Cal assumir el paper en la història, per fosc que sigui”

La directora del Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala (Masle), Lurdes Boix, va descobrir la importància i necessitat d’estudiar i divulgar el tràfic transatlàntic d’esclaus i l’esclavisme arran de l’interès pels indians. L’organització d’un simposi internacional sobre aquest tema i una exposició avalen el compromís. Però hi ha molt camí per recórrer, explica.

A la societat li cal abordar finalment el tema de l’esclavitud?
Hi ha països de la resta d’Europa que ens porten quinze o vint anys d’avantatge, com és el cas d’Anglaterra, que ho va abordar el 2007 a Anglaterra o França, el 2009.
Què s’ha extret del simposi?
Hi vàrem tenir experts internacionals de primer nivell. Entre les conclusions hi ha que cal fer un pas endavant i reconèixer la participació del nostre país en el tràfic transatlàntic de persones esclavitzades.
Fer pedagogia?
Els museus hem de ser una peça clau, com ara treballant conjuntament dins la xarxa de museus europeus que toquen aquest tema. Una altra conclusió, i important, és sol·licitar al Departament d’Educació que el tema de l’esclavatge sigui inclòs en els programes curriculars. L’educació sobre l’esclavatge és un eix prioritari per als equipaments culturals.
Per assolir...?
Una societat més justa, més equitativa, més integradora, més sana. I per això ens cal que mirem enrere i assumim la nostra part de responsabilitat en la història, per fosca que sigui.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia