Un dret humà de difícil accés
El Sindicat d’Habitatge de Salt i Càritas reclamen comptadors d’aigua per a residents sense servei
La Bridget i el seu home omplen garrafes de nit d’una font pública saltenca ja que no tenen aigua al pis
L’entitat del tercer sector insta l’empresa Catsa a facilitar alhora una tarifa social i un mínim vital
-
La Bridget i la seva família han d’omplir garrafes d’aigua d’una font pública de Salt i després la buiden en galledes per dutxar-se (a la foto, la setmana passada). QUIM PUIG. -
Carregar garrafes és una pràctica habitual per al dia a dia a casa la Bridget i l’Ambrus. D'aigua corrent, no en tenen. QUIM PUIG. -
L’Ambrus ha d’anar a carregar aigua d’una font amb garrafes i un carretó de la compra. QUIM PUIG.
La Bridget és una veïna de Salt que va néixer a Nigèria, país del centre d’Àfrica i el més poblat del continent. És de la regió de Biafra i fa cinc anys que viu al municipi, on va arribar procedent d’Andalusia. Ella i el seu home, l’Ambrus, estan en un pis del centre de Salt sense títol habilitant. L’ocupen per necessitat. Formen part del 37% de llars de Salt ocupades sense accés a l’aigua, segons dades que va recollir Càritas Diocesana entre el juliol i l’octubre del 2021.
La Bridget i el seu home han d’anar a buscar aigua de nit en una font pública. Omplen garrafes que porten a casa seva amb un carret d’anar a comprar i després cuinen i netegen. Han demanat tres vegades que l’Ajuntament els posi un comptador social i tenir aigua potable –el 17 d’abril i el 14 de febrer del 2023 i el 7 de maig d’aquest any–. Acompanyada d’una representant del Sindicat d’Habitatge de Salt, la Bridget ensenya els papers. A més, té justificants mèdics en què es demana que, per raons de salut, tingui accés a l’aigua “per menjar i per dutxar-se”. Té problemes respiratoris i necessita una màscara per dormir a la nit. La situació fa que es desesperi i s’enrabiï per la situació de la filla gran: té 13 anys i, amb la menstruació, necessita una bona higiene íntima. S’ha de medicar per ansietat i pateix molt pels seus fills. També tenen dos bessons, un nen i una nena de sis anys.
“No sabem quants no en tenen”
“Nosaltres no tenim les dades globals [dels habitatges sense aigua] perquè no les hem aconseguit ni de l’Ajuntament de Girona, ni del de Salt ni del de Sarrià”, reconeix Egea, sobre el servei prestat per l’antiga societat mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià SA (Agissa). Confia que la interlocució millorarà amb la nova empresa supramunicipal pública, Cicle de l’Aigua del Ter SA, Catsa. Recentment el seu nou gerent, Albert Testart, i el regidor d’Acció Climàtica de Girona, Sergi Cot (Guanyem), s’han reunit amb Càritas i altres entitats.
Càritas va fer el treball de camp aprofitant que la Coordinadora d’Organitzacions No Governamentals (ONG) de les comarques gironines i la Càtedra Unesco de Desenvolupament Humà Sostenible de la Universitat de Girona (UdG) es movien amb vista a l’observatori durant la municipalització del servei d’aigua potable als tres municipis.
La doctora en antropologia social, aigua, societat i cultura Edurne Bagué recorda que el reglament d’aigua de Catsa ja parla “del dret humà a l’aigua com un concepte a desenvolupar”. Bagué és membre de l’esmentada càtedra de la UdG i va participar activament en la redacció del reglament de la societat supramunicipal. Pel Sindicat d’Habitatge de Salt, “el dret universal a l’aigua hauria d’estar garantit sense haver d’acreditar la titularitat del lloc on vius”, explica Judit Font.
A banda del comptador social, Càritas insta la nova empresa a oferir una tarifa social i un mínim vital. La tarifa social és un rebut “que es pugui pagar” –diu Egea– en funció del nombre de persones que viuen en un nucli familiar i de la seva capacitat econòmica. El mínim vital es refereix a una quantitat universal. “S’està parlant de 100 litres per persones i dia.”
Segons dades de la memòria del 2023, Càritas va atendre 332 persones a través del servei d’acollida i acompanyament integral, el 70% de les quals no disposen d’habitatge digne. A banda de l’estudi del 2021 sobre la falta d’aigua, les persones que no en tenen acumulen altres càrregues. “No és que només tinguin el problema de l’aigua. Tenen el de l’habitatge, el de la llum, el d’aliments, el de manca de recursos en general. De vegades, fins i tot la situació legal o administrativa.”
Les dades del Servei d’Acollida de Càritas de Salt i Girona són en l’informe Accés als drets i les vides dignes, elaborat per l’esmentada càtedra Unesco de la UdG i entitats com ara Enginyeria sense Fronteres, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament o NouSol. Hi han treballat a través del Grup de Treball en Dret Humà a l’Aigua (DHAS). El preu de l’aigua va pujar un 30% entre el 2010 i el 2020 en municipis de més de cinc mil habitants, segons revela l’informe amb dades obtingudes de l’ACA.
Egea afirma que el dret a l’aigua és indiscutible. “Tothom ha de poder tenir accés a l’aigua per dignitat, com a concepte, sigui quina sigui la situació en què han arribat o viuen. És igual. Hi ha una resolució de l’ONU.” La presidenta de Càritas es refereix a la resolució de l’Assemblea General de l’ONU del 28 de juliol del 2010, que reconeixia explícitament el dret a l’aigua i al sanejament com a “essencial per a la realització de tots els drets humans”.
El reglament i les connexions irregulars
A Salt ja van instal·lar 14 comptadors socials d’aigua durant la pandèmia de la covid. És una de les dades incloses en l’informe Accés als drets i les vides dignes, elaborat pel Grup de Treball en Dret Humà a l’Aigua (DHAS). A més, el consistori n’ha instal·lat un altre recentment “per una qüestió mèdica molt clara”, destaquen fonts municipals. L’equip de govern, d’ERC i Junts, està enllestint el reglament que fixi l’accés als comptadors i que durà a l’empresa Catsa perquè, a més, sigui consensuat amb els consistoris de Girona i Sarrià. L’alcalde de Salt, Jordi Viñas (ERC), considera bàsic fer el reglament –”s’ha de fer ben fet i, per tant, els circuits s’han de seguir”, diu–. Des del 2020 és vigent el reglament d’accés a la borsa de lloguer social.
El batlle i diputat electe no creu que l’ocupació d’un pis hagi de donar dret “automàticament a la regulació d’aquell habitatge. Ocupar és un delicte i el que fem és ajudar qui ha ocupat un habitatge si està en situació de vulnerabilitat, perquè pugui seguir els circuits per poder després arribar a tenir un habitatge digne per poder viure”, assenyala Viñas.
La presidenta de Càritas Girona, Maria Teresa Egea, recorda un precedent de “comptadors solidaris” a Blanes abans de la pandèmia. En aquella ocasió, el consistori i l’entitat social van assumir els costos de les llars més necessitades. “Punxar la llum és molt fàcil amb unes alicates. Punxar l’aigua és molt complicat, en canvi”, explica Egea que li havia comentat un voluntari de l’entitat. El 2021, l’estudi del DHAS va detectar cinc connexions irregulars d’aigua a Girona i 39 a Salt.
