La monarquia
Lluís Simon
Alvise I d’Espanya
Com en el mercat futbolístic, que ara està en plena ebullició, em plantejo incorporar per a aquesta secció la nova estrella del republicanisme patri. “Per a què collons serveix el rei?” és una frase que podria haver dit un militant de la CUP o Bildu, o jo mateix, tot i que amb més finezza, L’autor –oh, sorpresa!– és la nova figura de l’extrema dreta espanyola, Alvise Pérez, el youtuber que serà europarlamentari gràcies als seus sorprenents resultats electorals. Representa els monàrquics que estan girant l’esquena a la institució perquè ni tan sols l’exèrcit, que lidera el rei, ha fet ni una passa per detenir Puigdemont.
Aquest xicot també es pregunta ara per què l’Estat dedica 10 milions d’euros cada any a la família reial. Ja va tard. Es devia perdre les classes d’història a l’institut o és un alienat més de la societat moderna. Si una cosa fan els professors d’història a Espanya, és alliçonar per dalt i per baix i per la dreta i per l’esquerra sobre com els Borbons han salvat la pàtria sempre que ha calgut en els darrers 300 anys.
La indignació de Pérez sorgeix, és clar, arran de la signatura de la llei d’amnistia per part de Felip VI. S’hi ha d’afegir que el nom fa la cosa. El seu partit o moviment es diu S’ha Acabat la Festa, i ara la “festa” inclou el rei i tota La Zarzuela.
L’ influencer és bàsicament popular en el seu propi món, tot i que els mitjans de dretes cada vegada li riuen més les gràcies. La resta de mortals el desconeixíem. I no saber de la seva existència ens feia gairebé millors persones. Segons el nou intel·lectual de les “joventuts” del PP, que és on acabaran tots –com els de Ciutadans–, Felip VI ha signat un paper “contrari” al marc constitucional i, per tant, que vigili, perquè precisament un dels projectes estel·lars de Pérez és crear la presó més gran d’Europa als afores de Madrid per col·locar-hi tots els malfactors i facinerosos d’Espanya.
El primer de la llista és Pedro Sánchez i, després, tots els independentistes, feministes, rojos i immigrants. I el rei, és clar, que vagi amb compte, ja que, tal com anem, Alvise instal·larà una guillotina a la plaça Mayor, ja sigui per esdevenir un Robespierre del tercer mil·lenni o per proclamar-se monarca ell mateix. Els seus càlculs són posar uns 40.000 homes a la nova presó, sobretot els que portin tatuatges (sic), seguint l’exemple de Bukele a El Salvador, precisament un dels grans amics que té Felip VI a l’Amèrica Llatina.
Vox no es rendeix
Si bé els militants de Vox han quedat tocats en saber que el rei finalment va signar la llei d’amnistia, el partit no s’ha rendit en cap moment. Ha demanat que el monarca faci ara un discurs com el del 3 d’octubre i, com que saben que això serà difícil, la nova envestida és contra Puigdemont –d’aquí plora la criatura– i ja preparen la seva pròpia entrada simbòlica dels tancs a la Diagonal el dia que el president aparegui a Catalunya. Pretenen portar “españoles de bien” de tot l’Estat a Barcelona per impedir que el president, ara diputat electe, arribi al Parlament a la cerimònia d’investidura, tot i que confien que el seu líder espiritual, Pablo Llarena, es planti davant seu com el justicier final i el porti en persona a Estremera i llanci la clau al fons del Manzanares.
La república de José María Aznar
La relació de la dreta amb aquesta monarquia espanyola ha recordat sovint la d’un matrimoni de conveniència, i l’harmonia sovint ha trontollat. El cas d’Aznar és prou conegut. No s’entenia amb Joan Carles I, no per la corrupció del rei, sinó pel tarannà de l’un i de l’altre. A Madrid es va parlar de l’admiració de l’antic president espanyol per Manuel Azaña. El líder popular sabia que el poder absolut d’Espanya l’assoliria no sent president del govern sinó exercint de cap d’estat, i la idea de la república sempre li va voltar pel cap. Aquells dubtes d’Aznar van convertir el PSOE, que era el partit republicà per excel·lència, en el principal aliat dels Borbons.
L’amnistia del 1977
Més de la meitat dels espanyols estan en contra de la nova llei de Pedro Sánchez, però no diuen ni piu de la del 1977, que va protegir fins i tot per delictes contra la humanitat, el genocidi i la desaparició forçada comesos durant el règim per les autoritats i els cossos policials. Human Rights Watch i Amnistia Internacional han sol·licitat en repetides ocasions la derogació de la llei perquè contravé el dret internacional. L’oficina de l’Alt Comissionat de l’ONU també va demanar formalment a Espanya la derogació de la llei perquè incomplia els drets humans. A Madrid, però, tothom callat.
