Societat

La millor ruta per al metge rural

La UOC, la UAB i la UPV desenvolupen algoritmes per poder decidir les rutes més eficients de vehicles d’assistència mèdica en municipis petits

Els investigadors posen els coneixements de l’estudi que han fet a disposició de les administracions públiques que els vulguin aplicar

A escala mun­dial es cal­cula que més de la mei­tat de la població viu en ciu­tats, con­si­de­rant aques­tes els nuclis de més de 10.000 habi­tants, segons dades recents de les Naci­ons Uni­des. A Cata­lu­nya l’escala del que es con­si­dera urbà és molt menor i es qua­li­fi­quen com a muni­ci­pis rurals aquells que estan per sota dels 2.000 habi­tants. Amb aquest barem, és evi­dent que el país té una població molt con­cen­trada en nuclis urbans. De fet, tres quar­tes parts dels ciu­ta­dans viuen en el 15% del ter­ri­tori, men­tre que el quart res­tant n’ocupa el 85%. Aquesta dada cons­tata que tenim un repar­ti­ment demogràfic des­com­pen­sat i que com­porta desi­gual­tats impor­tants i pro­ble­mes de ser­veis.

En el món urbà es parla des de fa una dècada de la ciu­tat “dels quinze minuts”, en la qual tot­hom pugui tenir cober­tes les seves neces­si­tats –com­prar, anar al metge, l’oci...– en des­plaçaments d’un quart d’hora cami­nant o en bici­cleta. Ara aquesta idea també s’escampa per l’àmbit rural, i la ciu­tat dels quinze minuts cami­nant es con­ver­teix en “ ter­ri­to­ris de 45 minuts”. És a dir, zones on en 45 minuts a peu o en bici­cleta els habi­tants puguin acce­dir a tot el que és neces­sari per a una bona qua­li­tat de vida. “S’estima que el 9% dels muni­ci­pis rurals no com­plei­xen amb la regla dels 45 minuts”, asse­nyala Cris­tian Cas­ti­llo Gutiérrez, pro­fes­sor dels Estu­dis d’Eco­no­mia i Empresa de la Uni­ver­si­tat Oberta de Cata­lu­nya (UOC) i inves­ti­ga­dor del grup de recerca Sus­tai­na­bi­lity, Mana­ge­ment and Trans­port (Sumat).

Per apro­xi­mar a la població rural un ser­vei bàsic com és el de l’assistència sanitària d’atenció primària, Cas­ti­llo ha lide­rat una recerca —amb inves­ti­ga­dors de la UOC, de la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona (UAB) i de la Uni­ver­si­tat Politècnica de València (UPV)— que uti­litza algo­rit­mes per crear rutes efi­ci­ents per a vehi­cles d’assistència mèdica. “D’aquesta manera, la població d’aques­tes àrees, majo­ritària­ment enve­llida i amb poc accés a trans­port públic, no s’ha de des­plaçar fins a un cen­tre mèdic”, explica el pro­fes­sor de la UOC.

En con­cret, l’estudi uti­litza algo­rit­mes d’enca­mi­na­ment, que són els encar­re­gats de dis­se­nyar les rutes més efi­ci­ents segons paràmetres com ara les pri­o­ri­tats, els temps de visita i la distància dels des­plaçaments. Els algo­rit­mes cre­ats són esca­la­bles i per­so­na­lit­za­bles. En el seu desen­vo­lu­pa­ment i en les pro­ves com­pu­ta­ci­o­nals poste­ri­ors hi han par­ti­ci­pat els inves­ti­ga­dors Ángel A. Juan, catedràtic i inves­ti­ga­dor del Cen­tre de Recerca en Gestió i Engi­nye­ria de Pro­ducció (CIGIP) al cam­pus d’Alcoi de la UPV, i Javier Pana­dero, pro­fes­sor titu­lar del Depar­ta­ment d’Arqui­tec­tura de Com­pu­ta­dors i Sis­te­mes Ope­ra­tius de la UAB. Tots dos coor­di­nen el grup de recerca interu­ni­ver­si­tari ICSO, així com la xarxa que desen­vo­lupa recerca rela­ci­o­nada amb el trans­port i la intel·ligència arti­fi­cial.

Segons explica Ángel A. Juan, “els algo­ris­mes intel·ligents que desen­vo­lupa el nos­tre grup de recerca són capaços de resol­dre pro­ble­mes d’opti­mit­zació com­ple­xos, com els de tro­bar les millors rutes per a vehi­cles o, com és el cas d’aquest pro­jecte con­cret, con­tri­buir a traçar aques­tes rutes perquè totes les zones rurals puguin tenir accés a assistència sanitària”. Així, les eines d’intel·ligència arti­fi­cial per­me­ten millo­rar l’accés a l’assistència sanitària gràcies a una tasca que, segons afe­geix Javier Pana­dero,“ ha permès esten­dre i enfor­tir la col·labo­ració estreta entre les tres uni­ver­si­tats par­ti­ci­pants, obrint la porta a con­ti­nuar inves­ti­gant en aquesta línia per con­ti­nuar ofe­rint eines que faci­li­tin la vida a les per­so­nes que viuen en zones rurals”.

El tre­ball, els resul­tats del qual han estat publi­cats en obert a la revista científica Socio-Eco­no­mic Plan­ning Sci­en­ces, consta d’una simu­lació d’enca­mi­na­ment en una província rural. Es tracta d’una simu­lació duta a terme a Segòvia, província espa­nyola on l’11,8 % dels muni­ci­pis estan situ­ats a més de 45 minuts a peu d’un cen­tre d’atenció primària. “És una simu­lació per­fec­ta­ment tras­lla­da­ble a qual­se­vol altra part de l’Estat”, afirma Cas­ti­llo, que és expert en sis­te­mes inte­grals de gestió, ope­ra­ci­ons i logística. En aquest sen­tit, el pro­fes­sor de la UOC indica que posen “els conei­xe­ments de l’estudi a dis­po­sició de les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques que els vul­guin apli­car”.

El des­po­bla­ment d’aquests entorns rurals en com­pa­ració amb les grans con­cen­tra­ci­ons de població en el món urbà ajuda a enten­dre les enor­mes difi­cul­tats de la població rural per acce­dir en igual­tat de con­di­ci­ons a tots els recur­sos públics i ser­veis neces­sa­ris per garan­tir la qua­li­tat de vida.

L’estatut del municipi rural
El govern català va aprovar, la primavera passada, el projecte de llei de l’estatut del municipi rural, que ha quedat pendent en aquesta legislatura i s’haurà de debatre al Parlament en la propera. Amb aquesta iniciativa es vol donar resposta a les llargues reivindicacions del món rural perquè es tinguessin en compte les seves singularitats, demandes i necessitats, entre les quals l’assistència mèdica primària. Dels 947 municipis que hi ha a Catalunya, 596 són municipis rurals, dels quals 381 són considerats d’especial atenció perquè tenen menys de 500 habitants.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.