Incorporen drons per fer tasques de vigilància del trànsit i seguiment de grans esdeveniments a Vic

La Guàrdia Urbana de Vic ha creat recent­ment una uni­tat aèria. Compta amb la incor­po­ració de dues aero­naus, pilo­ta­des per dos agents que s’han espe­ci­a­lit­zat en la matèria, i l’objec­tiu és desen­vo­lu­par tas­ques de vigilància de trànsit i fer segui­ment durant esde­ve­ni­ments amb grans aglo­me­ra­ci­ons que acull la ciu­tat, com ara el Mer­cat de Música Viva o el Mer­cat Medi­e­val. La regi­dora de Con­vivència i Segu­re­tat, Eli­sa­bet Fran­quesa, explica a l’ACN que es tracta d’un recurs que millora el fun­ci­o­na­ment de la Guàrdia Urbana, dona “agi­li­tat” i per­met dis­po­sar de menys efec­tius al car­rer. A més, el cos poli­cial també ha adqui­rit una pis­tola elèctrica i esprais per dis­per­sar mul­ti­tuds. Fa un any que el cos poli­cial ha començat a apli­car la mesura en mode de prova, però no ha estat fins fa poc, però, que s’ha apro­vat el regla­ment que ho regula a través de ple muni­ci­pal. La regi­dora de Con­vivència i Segu­re­tat, Eli­sa­bet Fran­quesa, explica que s’ha fet volar el dron durant grans esde­ve­ni­ments, i “ que aquesta pers­pec­tiva ens dona una vista d’ocell que d’una altra manera no tindríem”. També quan la C-17 està col·lap­sada, per exem­ple, el dron dona una infor­mació “a temps real” que els per­met obrir acces­sos i tan­car-ne d’altres per fer el trànsit més fluid. Els actes vandàlics també són un dels moments en què el dron es pot fer volar, com per exem­ple en els epi­so­dis de crema de con­te­ni­dors, però també per detec­tar el mal ús que poden fer els usu­a­ris de pati­nets elèctrics. O també quan s’ha per­dut una per­sona, la càmera tèrmica pot aju­dar a des­co­brir on s’ubica el des­a­pa­re­gut.

Les imat­ges que gra­ven els drons són d’ús estric­ta­ment poli­cial. Els apa­rells tenen una auto­no­mia de mitja hora apro­xi­ma­da­ment i poden volar a poc més de 100 metres d’alçada. “La uni­tat sem­pre està a punt”, explica Fran­quesa. Hi ha moments en què es pla­ni­fica el vol, com en la cele­bració de mer­cats i fires, però en d’altres surt a volar quan no estava pre­vist per una neces­si­tat pun­tual, com quan s’ha per­dut una per­sona o s’ha esfon­drat un edi­fici.

La uni­tat està per­ma­nent­ment en con­tacte amb el capo­ral que comanda tots els agents que hi ha al car­rer. Quan el dron detecta alguna cosa, la uni­tat tras­passa la infor­mació al cap i aquest pot enviar una patru­lla al lloc dels fets. “D’aquesta manera el capo­ral pot donar les ordres d’una manera molt més fàcil, eficaç i efi­ci­ent”, posa en valor la regi­dora.

Mal­grat tot, hi ha alguns incon­ve­ni­ents que poden difi­cul­tar el vol a les aero­naus. Els agents que pilo­ten la uni­tat expli­quen que ja han tin­gut alguns pro­ble­mes amb exem­plars de gavina, sobre­tot en època de cria, perquè veuen els drons com una amenaça. Com sor­te­jar les tor­res elèctri­ques és una altra de les habi­li­tats que han d’adqui­rir els pilots per garan­tir la segu­re­tat durant el vol.

Els agents que inte­gren la uni­tat des­ta­quen que els drons “han arri­bat per que­dar-se” i es faran ser­vir com una eina més. Sobre la pis­tola elèctrica i els esprais de pebre, la regi­dora explica que la impressió que tenen és que es faran ser­vir poc, “però sem­pre és impor­tant tenir eines i recur­sos”.