Societat

Quan la SAFA era una gran família

Dos empleats que han treballat tota la vida a la Nylstar de Blanes expliquen la història de la fàbrica

L’empresa de reciclatge ACIN ha comprat els terrenys de l’empresa per vuit milions d’euros

Els propietaris de la planta de gestió de residus asseguren que suposarà uns 250 llocs de feina

“Tenia assumit el tancament definitiu, per això no em genera ansietat”

La Nyls­tar, anti­ga­ment cone­guda com a SAFA (Soci­e­tat Anònima de Fibres Arti­fi­ci­als), va tenir un paper cru­cial en la trans­for­mació del petit poble de pes­ca­dors de Bla­nes en una comu­ni­tat indus­trial vibrant i dinàmica. Fun­dada com una de les pri­me­res fàbri­ques de fibres arti­fi­ci­als de l’Estat espa­nyol, l’empresa va ser pio­nera en la pro­ducció de mate­ri­als tèxtils que es van con­ver­tir en refe­rents a escala naci­o­nal i inter­na­ci­o­nal. L’expansió de l’empresa tèxtil no només va tenir un impacte sig­ni­fi­ca­tiu en l’eco­no­mia local, sinó que també va ser deter­mi­nant per a l’incre­ment expo­nen­cial del nom­bre d’habi­tants. A mesura que Nyls­tar crei­xia i diver­si­fi­cava la seva pro­ducció, atreia tre­ba­lla­dors i les seves famílies, con­ver­tint la loca­li­tat en un nucli urbà en crei­xe­ment con­tinu.

José Anto­nio Guer­rero, que va tre­ba­llar com a tècnic de maquinària a Nyls­tar durant qua­ranta-sis anys, és un tes­ti­moni viu d’aquesta trans­for­mació. Des de la seva entrada a l’empresa fins a la seva jubi­lació el desem­bre del 2022, Guer­rero va veure com Nyls­tar es desen­vo­lu­pava i can­vi­ava, adap­tant-se a les neces­si­tats del mer­cat i a les noves tec­no­lo­gies. Explica amb detall com la SAFA es va con­ver­tir en una petita ciu­tat autònoma dins de Bla­nes. “Comp­tava amb una sèrie d’infra­es­truc­tu­res i ser­veis per als seus emple­ats, inclo­ent-hi habi­tat­ges dins del mateix com­plex, un eco­no­mat on podien com­prar a preus asse­qui­bles, i un ser­vei d’auto­bu­sos que els reco­llia i els por­tava a casa”, explica. Aquest nivell de benes­tar i comu­ni­tat va fomen­tar un fort sen­ti­ment de per­ti­nença entre els tre­ba­lla­dors, que Guer­rero des­criu com “una gran família”. No obs­tant això, també expressa la seva tris­tesa en veure la decadència d’una empresa que havia estat cap­da­van­tera i que havia posat Bla­nes al mapa com un cen­tre de pro­ducció tèxtil d’avant­guarda.

Nyls­tar es va dis­tin­gir per la seva capa­ci­tat d’inno­vació i diver­si­fi­cació en la pro­ducció de dife­rents tipus de fils. Entre aquests, des­taca la poli­a­mida tèxtil sota la marca pròpia Meryl, reco­ne­guda per la seva qua­li­tat i ver­sa­ti­li­tat. També van pro­duir polièster, que es va comer­ci­a­lit­zar amb el nom de Ter­gal, i van explo­rar nous horit­zons amb el fil de colors, un pro­ducte que va ser revo­lu­ci­o­nari en el mer­cat tèxtil de l’època. Aquesta aposta per la diver­si­tat de pro­duc­tes va con­so­li­dar la posició de Nyls­tar com a líder en el sec­tor. Tot i això, Guer­rero asse­nyala que aquesta diver­si­fi­cació, espe­ci­al­ment l’entrada en el mer­cat del fil de colors, va mar­car, segons ell, “el començament del declivi de l’empresa”, ja que es va allu­nyar dels seus pro­duc­tes tra­di­ci­o­nals que li havien donat èxit.

L’any 2007 va ser un punt d’inflexió per a Nyls­tar; va ser quan l’empresa va entrar en con­curs de cre­di­tors a causa de pro­ble­mes finan­cers. En aquest moment crític, Alfons Cirera va adqui­rir l’empresa a través de la seva soci­e­tat, Pra­e­dium. Cirera també va adqui­rir altres empre­ses, com la planta de fila­tura Mon­te­fi­bre, Sisa 1952 i la marca de bos­ses de luxe Lupo, totes en liqui­dació actu­al­ment. Amb una certa desil·lusió, Guer­rero comenta que el pro­blema va radi­car en el fet que Cirera “era un sub­has­ter sense experiència ni conei­xe­ments en el sec­tor tèxtil”. Aquesta falta d’experiència, segons Guer­rero, va con­tri­buir deci­si­va­ment a la decadència de Nyls­tar, una empresa que havia estat un pilar fona­men­tal per a l’eco­no­mia i la comu­ni­tat de Bla­nes. Guer­rero té al seu telèfon foto­gra­fies anti­gues de la SAFA, tant de les ins­tal·laci­ons per les quals ha pas­se­jat durant gai­rebé cin­quanta anys, com dels com­panys que l’han acom­pa­nyat en el trans­curs de la seva vida labo­ral. No pot evi­tar esbos­sar un som­riure amb certa tris­tesa i enyo­rança quan les ense­nya.

Per la seva banda, Juanjo Rodríguez, mar­xarà ara de Nyls­tar després de trenta-sis anys tre­ba­llats. Repre­sen­tant sin­di­cal, sem­pre ha estat a fila­tura, a les bobi­nes de fil. Quan va començar a la fàbrica de Bla­nes l’any 1987, eren apro­xi­ma­da­ment tres-cents emple­ats. Enguany, en que­da­ven trenta-qua­tre. Rodríguez ha vis­cut els ERO, les jubi­la­ci­ons anti­ci­pa­des, les jor­na­des labo­rals a les fos­ques i les sus­pen­si­ons de con­tracte, amb Fogasa pel mig aca­bant de pagar sous.

Ell data el començament de la fi l’any 2015, quan van posar “les mans a l’empresa dos amics de Cirera, que feien molt de màrque­ting, però que els diners només feien que sor­tir, perquè no tenien pre­sent que era una fàbrica de fil, no de roba”, explica Rodríguez. També des­taca que Cirera no va escol­tar les per­so­nes que es van encar­re­gar de l’empresa durant els anys que s’havien auto­ges­ti­o­nat, i va dei­xar de fabri­car el fil Com­mo­dity en con­tra de l’experiència dels direc­tors, que asse­gu­ra­ven que “la venda d’aquest fil pagava les des­pe­ses fixes de la fàbrica, com la llum, gas, IBI...”, raona Juanjo. A par­tir d’aquí, el deute va anar pujant i la plan­ti­lla de tre­ba­lla­dors “va anar reduint-se”, segons Rodríguez.

En aquest sen­tit, asse­gura que està inten­tant pren­dre’s aquesta situ­ació de manera tran­quil·la i que medi­tarà la seva situ­ació labo­ral quan hagi tan­cat defi­ni­ti­va­ment la fàbrica. “Tenia assu­mit aquest tan­ca­ment defi­ni­tiu des de fa molt de temps, suposo que per això no m’entra l’ansi­e­tat d’algú que es queda sense feina a la meva edat i després de tants anys”, diu amb resig­nació.

El mes pas­sat, el jut­jat mer­can­til va donar llum verda a l’empresa ACIN Recy­cling Metals per com­prar la fàbrica per vuit mili­ons d’euros, després de rebre l’aval tant de l’admi­nis­tra­dor con­cur­sal com del comitè. D’entrada, subro­garà catorze con­trac­tes de la plan­ti­lla de l’antiga tèxtil i s’ha com­promès a recol·locar més tre­ba­lla­dors a mesura que s’incre­menti l’acti­vi­tat. Els repre­sen­tants del comitè decla­ren que con­fien en el pro­jecte.

Final­ment, els 135.000 metres qua­drats de la SAFA tenen un nou futur indus­trial. L’Ajun­ta­ment pro­jec­tarà un docu­men­tal sobre l’antiga fàbrica el 12 de setem­bre d’enguany.

L’Ajuntament de Blanes, satisfet

Thelma Castro

Jordi Hernández, alcalde de Blanes, es mostra content amb la compra d’ACIN dels terrenys de la Nylstar. Refereix que és positiu per al poble que continuï l’activitat industrial: “El que diuen els propietaris d’ACIN és que la planta de gestió de residus suposaran uns 250 llocs de feina”, explica Hernández. Creu que serà un impuls important per al poble, sobretot perquè els joves tindran una indústria propera on poder treballar. També destaca la bona comunicació que han tingut tant amb els treballadors de la Nylstar com amb l’Ajuntament, a qui ha explicat el projecte i els ha fet partícips, i agraeix la proximitat que han mostrat. L’alcalde afirma que, abans que ACIN fes l’oferta pels terrenys i l’administrador concursal ho avalés, patien perquè l’antiga SAFA se la quedés un fons voltor i quedessin els 135.000 metres quadrats buits, ja que descarta que es puguin convertir per permetre activitat turística: “El poble no ho hauria permès” i continua dient que “tant l’equip de govern com l’oposició, els vint-i-un regidors, vam estar d’acord en el fet que s’havia de mantenir com a sòl industrial”. Sobre el deute que arrossega la Nylstar, Hernández aclareix que directament a l’Ajuntament es deuen 150.000 euros, i que ja arribaran a un acord per preveure la possibilitat de permuta un cop el jutge decideixi qui cobra què i quan. Així i tot, està convençut que, com la majoria dels deutors, no podran assumir el total del deute. “De totes maneres, hem de veure la resolució del jutge per poder arribar a un acord”, exposa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia