Societat

Arantxa Hernáez

Criminòloga i experta en inserció laboral de persones privades de llibertat

“No es pot ajudar a tothom però almenys s’ha d’intentar”

“Mentre els polítics parlen d’immigració no parlen d’altres problemes que no resolen i es van sumant al discurs de l’extrema dreta”

“Quan ets jove, si ningú t’orienta és més fàcil caure en conductes inapropiades. En els joves val la pena invertir diners i temps”

Albiol és proper a la gent però pensa a guanyar vots i per això estigmatitza col·lectius
L’expre­si­denta del Col·legi de Cri­mi­no­lo­gia és experta en inserció labo­ral dels reclu­sos i en delinqüència juve­nil. Tre­ba­lla al Cen­tre d’Ini­ci­a­ti­ves per a la Rein­serció del Depar­ta­ment de Justícia.
Fa uns dies va ser molt comen­tat un tuit de l’alcalde de Bada­lona, Xavier García Albiol, on expli­cava que havia coin­ci­dit en un ferri amb immi­grants mar­ro­quins amb ulle­res de sol i cos de gimnàs i que ja sabíem tots què pas­sa­ria després. Què en va pen­sar?
Que és un comen­tari racista, que res­pon a una idea zombi, un este­re­o­tip que ens fem dels altres per cate­go­rit­zar el nos­tre cer­vell i que es trans­met entre per­so­nes però no està con­tras­tat científica­ment. Una per­sona negra ha de ser de fora? Si és atlètica viu bé gràcies als diners que li rega­lem? I si són nois que estan inte­grats labo­ral­ment i esta­ven de vacan­ces?
Però el comen­tari va des­per­tar ràpida­ment tant els seus segui­dors com els seus detrac­tors, per no par­lar de la presència als mit­jans que va acon­se­guir.
És que ja el fa per bus­car noto­ri­e­tat. Els polítics ens estan acos­tu­mant a aquest dis­curs. El fan amb el Nete­jant Bada­lona i també amb el Pla Endreça de Bar­ce­lona. Men­tres­tant no par­len d’altres pro­ble­mes que no reso­len i es van sumant al dis­curs de l’extrema dreta de cul­par l’immi­grant. I així s’han este­re­o­ti­pat alguns mis­sat­ges.
També a Bada­lona han estat notícia la reti­rada del car­rer de pis­ci­nes, cadi­res i car­ros de la com­pra, o la per­se­cució de peti­tes acti­vi­tats econòmiques il·legals, com la venda de men­jar o el trans­port de mate­rial de cons­trucció. Es per­se­gueix la pobresa o es vet­lla pel com­pli­ment de la llei?
És una política reac­tiva. Els polítics, quan hi ha un pro­blema, volen donar una res­posta ràpida. No nego que tots aquests exem­ples gene­rin pro­ble­mes, com poden ser la brutícia o la com­petència des­lle­ial, però la solució, a mitjà i a llarg ter­mini, passa per bus­car la causa d’aques­tes situ­a­ci­ons i des­ti­nar-hi recur­sos. Hi ha d’haver pro­fes­si­o­nals que vet­llin per aquesta gent i puguin ava­luar si hi ha alter­na­ti­ves. No es pot per­me­tre la il·lega­li­tat i no es pot aju­dar a tot­hom, però almenys s’ha d’inten­tar. Pot­ser qui fa are­pes i les ven al car­rer pot tre­ba­llar a la res­tau­ració.
Què més pot fer l’admi­nis­tració, en aquests casos?
Fixem-nos en l’exem­ple de les pis­ci­nes i les cadi­res al car­rer. Hi ha qui viu en pisos petits, on hi fa calor. Pot­ser el que s’ha de pro­cu­rar és que facin una bona apro­pi­ació de l’espai públic. Per què no posar tau­les o cadi­res a les pla­ces, com s’ha fet a Bar­ce­lona? Com­par­tir l’espai públic ajuda a crear comu­ni­tat. Però s’ha de pla­ni­fi­car amb experts, el dis­seny urbanístic ha de tenir un sen­tit, i s’hi han d’inver­tir diners i tenir clar que les solu­ci­ons no són a curt ter­mini, mal­grat que la ciu­ta­da­nia ho reclami. I si dones alter­na­ti­ves pots per­se­guir l’inci­visme. Ningú vol viure en un barri degra­dat. L’edu­cació és la millor recepta, però no fun­ci­ona a curt ter­mini.
García Albiol ha estat al cen­tre de la polèmica però les seves polítiques tenen l’aval del 55,73% dels votants. Bada­lona és racista o té apo­rofòbia?
No es pot negar que és pro­per a la gent i l’escolta i mira de posar remei. Això es pot inver­tir per bus­car altres tipus de solu­ci­ons, perquè un alcalde ha d’aten­dre tota la ciu­ta­da­nia. Ell actua pen­sant a gua­nyar vots i per això estig­ma­titza col·lec­tius.
Sen­tim molts polítics dient que s’ha d’inver­tir més en segu­re­tat i ho rela­ci­o­nen només amb la idea de tenir més poli­cia. Per què els empipa, als cri­minòlegs?
Perquè inver­tir en segu­re­tat és molt més que això. Obli­den tot el tema de la pre­venció i de donar opor­tu­ni­tats a la gent abans no neces­siti delin­quir per sobre­viure. Fins i tot quan par­len de poli­cia només es refe­rei­xen a la part puni­tiva, quan vivim en un dels països més segurs d’Europa. I la part de medi­ació? Per què la igno­ren, si és clau per ser pro­pers i tenir con­trol social?
La sen­sació d’inse­gu­re­tat és molt sub­jec­tiva, però abun­den les notícies de lla­dres mul­ti­rein­ci­dents que seguei­xen al car­rer. Dife­rents orga­nis­mes estan dema­nant con­dem­nes més seve­res. És la solució?
Per començar, aquesta infor­mació es pot difon­dre d’una manera dife­rent. Seria més útil, si volem fre­nar-ho, esbri­nar per què estan robant. Pot­ser s’han de dete­nir les màfies que tenen dar­rere.
Això és prac­ti­car ‘bonisme’ amb qui roba?
No, és posar el focus en l’ori­gen del pro­blema. Però és més fàcil nete­jar el car­rer que per­se­guir les màfies. Els mit­jans teniu la res­pon­sa­bi­li­tat d’anar més enllà del titu­lar. Albiol regala molts titu­lars, però no surt del dis­curs fàcil i repe­ti­tiu.
Un delinqüent comú és una per­sona que no ha tin­gut opor­tu­ni­tats en la vida?
Si par­lem de roba­to­ris sense violència o tràfic de droga, acos­tuma a ser gent que no ho ha tin­gut fàcil. La delinqüència és mul­ti­cau­sal. Ni els que venen de fora venen a delin­quir ni els naci­o­nals som tots uns sants. A la presó aca­ben més per­so­nes amb risc de pobresa alt. També hi ha polítics que han robat i en canvi la soci­e­tat no els per­cep com a delinqüents.
Parli’ns de la seva experiència inse­rint al mer­cat labo­ral per­so­nes pri­va­des de lli­ber­tat. És un camí reei­xit?
I tant que ho és. Amb els joves és un camí molt gra­ti­fi­cant perquè els ense­nyes a viure en soci­e­tat. Quan ets jove, si ningú t’ori­enta és més fàcil caure en con­duc­tes ina­pro­pi­a­des. En els joves val la pena inver­tir diners i temps. I can­viar la llei actual, perquè quan tro­ben una feina no hi poden acce­dir perquè no tenen papers. Però és una llei molt tram­posa, perquè les polítiques d’immi­gració no res­po­nen a un con­sens científic. Res­po­nen a les idees que es trans­me­ten sense fona­men­tació.
Com per exem­ple que és fàcil que ens ocu­pin el pis?
La majo­ria d’ocu­pa­ci­ons són de gent que no pot pagar un pis, però l’alcalde de Bada­lona parla d’ocu­pa­ci­ons con­flic­ti­ves. A mi em pot moles­tar el veí de tota la vida que posa la tele molt alta. Fa política amb les ocu­pa­ci­ons, però més enllà de deso­cu­par no resol el pro­blema de la manca d’habi­tatge.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia