Societat

Banc Sabadell. Experts en proximitat

La Tanina, passió per l’hort domèstic

La Mireia i l’Alan es van conèixer estudiant biologia. Des d’aleshores l’hort ha estat el seu espai d’experimentació. Des de la Tanina assessoren sobre sòls i promouen els horts ecològics

Estu­di­a­ven bio­lo­gia a la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona. Era impos­si­ble no fixar-se en aque­lla morena que entrava a classe amb un lloro a l’espat­lla i dei­xava una gossa ano­me­nada Noa a la porta. Era la Mireia Alti­mira. Ell es deia Alan Scholl­mayer i des de petit havia estat un amant de les plan­tes i el món natu­ral. Allà va sor­gir la pri­mera siner­gia entre la flora i la fauna. Avui, aquests biòlegs i enòlegs, resi­dents a l’Alt Penedès, són dos dels millors experts en horts ecològics domèstics del món. Els seus vídeos didàctics tenen cen­te­nars de milers de visi­o­na­ments i el seu club de lla­vors creix sense parar.

Sobi­ra­nia ali­mentària

A la uni­ver­si­tat van tenir el pri­mer con­tacte amb un hort comu­ni­tari. Als car­rers de Bar­ce­lona es van unir a movi­ments soci­als a l’entorn de l’agri­cul­tura, la sobi­ra­nia ali­mentària i el con­sum res­pon­sa­ble i de pro­xi­mi­tat. “Ens vam posar a estu­diar inte­gració social i jo vaig tro­bar feina en un cen­tre de pri­mera assistència a la Zona Franca que tenia a l’hort la prin­ci­pal línia d’acció terapèutica. Encara recordo uns pakis­ta­ne­sos que em van ense­nyar a plan­tar cori­an­dre en file­res per bar­re­jar-ne la pols amb la terra”, explica l’Alan. D’allà es van llançar, jun­ta­ment amb un grup de nou per­so­nes més, a viure a prop de Valls, en una casa sense llum ni aigua, ni teu­lada. “Teníem oli­ve­res, ani­mals, hort i, el que neces­sitàvem i no produíem, ho inter­canviàvem amb els page­sos de la zona”, recorda la Mireia. La pare­lla es va sepa­rar de la resta del grup i va mun­tar un altre hort i un ramat de cabres i ove­lles. “L’hort ha estat i és mol­tes coses: un espai on rea­lit­zar-nos, expres­sar-nos, pro­var, jugar, expe­ri­men­tar... És també una llar, perquè les nos­tres cases fun­ci­o­nen sem­pre al vol­tant de l’hort.”

Ara viuen a Olèrdola, envol­tats d’un hort on tots els cul­tius es bar­re­gen, els ban­cals com­par­tei­xen espai amb pas­sa­dis­sos vege­tals, amb cober­tes natu­rals que afa­vo­rei­xen les ombres i la fres­cor. Aquest espai “era un pedre­gar, el pit­jor lloc que un es pugui ima­gi­nar per cul­ti­var”, recorda l’Alan. “Volíem demos­trar que amb ban­cals ele­vats, com­post i matèria orgànica es pot cul­ti­var a qual­se­vol lloc.” A poc a poc han anat cre­ant un sis­tema propi que ano­me­nen “agri­cul­tura res­pec­tu­osa”.

No tocar el sòl

La Mireia i l’Alan no toquen el sòl: no el llau­ren ni el reme­nen; ni tan sols l’oxi­ge­nen. “El sòl el tre­ba­llem des de la superfície, amb capes de com­post o una altra matèria orgànica en funció del que vul­guem acon­se­guir.” Si no es toca, el sòl es trans­forma amb molta rapi­desa. L’agri­cul­tura bioin­ten­siva acon­se­gueix una pro­ducció altíssima en petits espais, que acon­se­guei­xen altes quo­tes de fer­ti­li­tat.

En aquest jardí de les delícies que envolta casa seva, aquesta pare­lla d’experts en pro­xi­mi­tat tenen des de plan­tes tra­di­ci­o­nals fins a vari­e­tats poc cone­gu­des. Fins i tot, han recu­pe­rat lla­vors de vari­e­tats cul­ti­va­des en zones en con­flicte: tomàquets d’Ucraïna, jute de Pales­tina, okres de l’Iraq. Les lla­vors sem­pre s’han mogut. Avui dia ningú no qüesti­ona la pro­ducció de tomàquets al Lle­vant espa­nyol, quan tots sabem que els tomàquets van arri­bar d’Amèrica. “Tenim una cara­bassa ori­ginària d’Àfrica que, quan madura, la carn de color ver­mell es liqua i s’uti­litza com a subs­ti­tut de la salsa de tomàquet”, explica la Mireia. Ara el repte de la pare­lla és tro­bar vari­e­tats que s’adap­tin ade­qua­da­ment a l’esce­nari del canvi climàtic, de les seque­res extre­mes o la deser­tit­zació.

Per aju­dar els altres

A través de La Tanina, fan con­sul­to­ria i anàlisi del sòl per ofe­rir els cul­tius més ade­quats a cada cir­cumstància. Pre­ci­sa­ment, dins de La Tanina va néixer el Club de la Lla­vor l’any 2022. A través d’unes subs­crip­ci­ons de sis mesos o un any, les per­so­nes interes­sa­des reben lla­vors de forma periòdica. Aquest pro­jecte se suple­menta amb un canal de Tele­gram per resol­dre dub­tes.

Hi ha un movi­ment de per­so­nes que volen recu­pe­rar lla­vors ances­trals, bar­re­jar cul­tius i crear noves vari­e­tats. Des de La Tanina, van mun­tar el canal de You­tube, on han acon­se­guit 220.000 subs­crip­tors i vídeos amb milers i milers de visu­a­lit­za­ci­ons. Un dels més vis­tos –Com uti­lit­zar l’orina humana a l’hort– té 1,3 mili­ons de visu­a­lit­za­ci­ons. Una altra història d’èxit per sumar al currículum.

Una casa que respira hort

Al jardí de la casa dos gossos (Yago i Greta) jauen al costat de l’Abril, la filla de la Mireia i l’Alan. La nena menja meló asseguda a terra. Dues aranyes vistoses han fet una gran teranyina i una planta de carabassa de Palestina cobreix el pi fins a la copa i una asclèpia, amb les seves flors, fa de reservori per al pugó groc. Així el pugó no arriba a la resta de plantes i atrau depredadors com ara vespes, mosquits i marietes. És la tècnica que utilitzen la Mireia i l’Alan per no haver d’utilitzar plaguicides químics i fer un control biològic. La clau és utilitzar les relacions entre la fauna de l’hort en benefici propi. Tota la casa respira hort. Hi ha una banyera plena de carabasses d’una varietat que havia estat desapareguda durant més de 800 anys. Les llavors provenen d’una excavació arqueològica als EUA.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia