Pedralbes es queda buit

La història s’escriu amb dates. Dates d’inici i dates de final. Avui en toca una de tan­ca­ment de cicle. El 15 de febrer de 2025 que­darà com el dia en que el mones­tir de Pedral­bes va que­dar des­ha­bi­tat. Per aquest matí s’espera que les tres ger­ma­nes que fins avui han man­tin­gut activa la con­gre­gació de les cla­ris­ses mar­xin al nou destí de Vilobí d’Onyar. Es posarà fi així a 700 anys de presència de les mon­ges des que el mones­tir, impul­sat per la reina Eli­senda de Mont­cada, va ser con­sa­grat el 3 de maig de 1327.

El tras­llat de sor Isaura. Imma­cu­lada i Pilar es vol que es faci sense l’estridència que aquests dar­rers dies s’ha gene­rat arran de la mobi­lit­zació de veïns i feli­gre­sos per acon­se­guir que les reli­gi­o­ses es que­des­sin a Pedral­bes. Des que el Punt Avui va expli­car que Pedral­bes dei­xava de tenir una comu­ni­tat de reli­gi­o­ses, i quan es va saber que les mon­ges mar­xa­ven obli­ga­des, un grup de per­so­nes es van orga­nit­zar per inten­tar fre­nar la marxa.

Aquest suport a les tres cla­ris­ses s’ha con­cre­tat en dues mobi­lit­za­ci­ons, la dar­rera dime­cres pas­sat coin­ci­dint amb la cele­bració del dia de Santa Eulàlica i la presència de l’alcalde, Jaume Coll­boni, i la cor­po­ració muni­ci­pal al mones­tir. Per avui, però, i després d’accep­tar que el tras­llat és irre­ver­si­ble, no hi ha cap acte con­vo­cat amb la idea que la marxa es pugui fer en la inti­mi­tat.

Les mon­ges mar­xen, però ho fan a des­grat. El di de Santa Eulàlia, i en parau­les a la premsa, sor Isaura, que sem­pre ha con­fiat en que hi hagués “un mira­cle” que evités la seva par­tença, ja va expli­car que se’n van dol­gu­des, i ella espe­ci­al­ment “esquinçada per dins”.

En el par­la­ment que Coll­boni va fer a la comu­ni­tat, l’alcalde va mani­fes­tar la volun­tat de l’Ajun­ta­ment de man­te­nir viu el mones­tir i es va mos­trar con­vençut que hi tor­narà a haver vida monàstica al recinte, recor­dant que les mon­ges han mar­xat en altres oca­si­ons i sem­pre hi han tor­nat.

El mones­tir perdrà la vida de la comu­ni­tat reli­gi­osa però man­tindrà el culte, per decisió del bis­bat de Bar­ce­lona que en un prin­cipi havia deci­dit ces­sar aquesta acti­vi­tat. També es man­tindrà obert l’edi­fici per les visi­tes cul­tu­rals al recinte medi­e­val i com espai d’expo­si­ci­ons tem­po­rals. El mones­tir, a través de la gestió muni­ci­pal, també manté actiu l’hort on s’hi duen a terme pràcti­ques expe­ri­men­tals de recu­pe­ració de cul­tius antics, quasi extin­gits.