Societat

infraestructures

l'últim pont del riu ebre

Els transbordadors del Delta hauran de transformar-se o morir

Actualment en funcionen dos, ‘Garriga' i ‘La Cava', i veuen una possibilitat de sobreviure dins el sector turístic, però encara han de fer números

Quan a finals del 2007 es va començar a construir el nou pont entre Sant Jaume i Deltebre, els tres transbordadors que aleshores portaven vehicles i persones d'una riba a l'altra del riu van saber del cert que la seua era una mort anunciada. De fet, el transbordador Olmos ja va plegar definitivament fa uns dos anys, quan havia de passar la revisió tècnica, una operació que representa una important despesa econòmica. Fins ahir només funcionaven Garriga, el pas que té la concessió més antiga –del 1848, segons el seu propietari, Fermín Llambrich–, i el transbordador La Cava, que treballa des del 1898. Tant l'alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa, com el de Sant Jaume, Castor Gonell, van tindre paraules de reconeixement als barquers del Delta durant els parlaments que van precedir la posada en servei del nou pont, i són molts els que trobaran a faltar les plataformes flotants que durant tants anys han travessat ininterrompudament el riu.

Si Olmos va deixar l'Ebre fa dos anys, ahir poc després de les deu del matí, just quan tallaven el trànsit perquè les autoritats creuessen el pont, el transbordador Garriga feia el que previsiblement serà el seu últim viatge. Situat al costat mateix del nou pont, aquest transbordador és el que tenia la connexió més directa amb el nucli urbà de Sant Jaume i el que més viatges i passatgers transportava cada dia. “Hem arribat a fer una mitjana de vuit viatges a l'hora”, explicava Martí Llambrich, treballador i nebot del propietari del pas de barca Garriga. Llambrich fa 18 anys que fa de barquer i assegura que l'entrada en funcionament del pont li ha deixat una sensació “més dolça que agra”. “Això era una esclavitud”. Per compensar les pèrdues que provocarà a l'empresa el fet de perdre el pas de barca, han encarregat un nou vaixell turístic per anar a la desembocadura. “Del transbordador encara no sabem què en farem”, diu, però descarta com s'ha dit alguna vegada reconvertir-lo en un restaurant flotant.

Per la seua banda, Josep Arques, propietari del transbordador La Cava, diu que continuarà creuant el riu. Fa 61 anys que ho fa, tot i que els últims anys en un horari més relaxat, de deu a una del migdia i de tres a set de la tarda. “Jo havia arribat a dinar dalt de la barcassa”, apunta. “El pont no em fa mal al negoci perquè jo passo sobretot turistes”, afirma. “Ara bé, si el turisme em falla potser sí que hauré de plegar”, afirma.

LA XIFRA

8
viatges
a l'hora feia de mitjana el transbordador ‘Garriga'. L'horari, de sis del matí a deu del vespre.

LA DATA

1848
Va ser
quan es va donar la concessió al pas de barca ‘Garriga' per creuar el riu Ebre. El document és en pergamí.

Un atractiu turístic del Delta

Tot i que els dies dels transbordadors semblen comptats, són molts els que reclamen el manteniment d'alguna d'aquestes plataformes com a atractiu turístic. Sempre es poden repetir experiències com les d'aquest estiu dins el festival Bouesia: un espectacle musical amb Carles Santos i Llorenç Barbier dalt de les barcasses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Barri nou a l’horta vella

TERRASSA
la crònica

Montfullà, una visita a la realitat

Tecnologia

La salut digital troba en la IA l’aliat ideal per créixer al MWC

Barcelona
administracions

Roses reclama gestionar Santa Margarida

roses

Hard Rock: o caixa o faixa

barcelona
societat

Girona Centre Eix Comercial celebra els 25 anys de la seva creació

girona

Obre una Barnahus a Granollers per atendre els menors víctimes de violències sexuals

Granollers
salut

L’hospital de Mataró va fer 15 donacions d’òrgans i teixits el 2023

Mataró
Mali

Alliberen en bon estat de salut tres italians segrestats el 2022

barcelona