Premià de Dalt celebra els 250 anys i la restauració del santuari de la Cisa
El mal temps durant el matí obliga a suspendre les arrossades populars que es fan pel Primer de Maig
«Ha sortit el sol per fer una inauguració com cal», apuntava el rector de Premià de Dalt, Josep Colomer, immediatament després d'acabar la missa. L'encarregat de beneir la plaça que s'ha fet al costat del temple va ser el bisbe emèrit d'Ayaviri, Joan Godayol. Autoritats, feligresos i veïns que van acudir al santuari van poder visitar també la nova sala d'exposicions Mossèn Josep Mas, que s'ha fet a la banda de llevant i que es va deixar a mitges el 1713, amb la invasió borbònica. Amb les obres que ha portat a terme l'arquitecte Jordi Bonet, director del temple de la Sagrada Família, s'han guanyat dues habitacions de 100 m² cadascuna. Tal com va apuntar el rector, amb l'ampliació de la plaça que ha fet l'Ajuntament es podran fer alguns dels actes multitudinaris previstos dins els actes de commemoració dels 250 anys del temple. Entre aquests, el 30 de juny es farà una processó amb torxes des de la parròquia fins a la Cisa per traslladar la Mare de Déu, i l'acte central tindrà lloc el 3 de juliol, amb una eucaristia presidida pel cardenal Lluís Martínez Sistach.
Ahir, l'alcalde de Premià de Dalt, Joan Baliarda, (CiU) es mostrava satisfet per la rapidesa amb què s'ha recuperat la Cisa de l'incendi de què va ser objecte fa uns anys, després de l'aplec, provocat per les espelmes que s'encenen en honor a la Mare de Déu. El consistori va fer una aportació de 30.000 euros per la restauració, i se n'hi han d'afegir 25.000 més que ha costat fer la plaça. Ahir es van suspendre les activitats i el dinar, però no la fira d'artesans.
«I ara on anirem a dinar, si no podem pujar a la Creu?»
e. ferranTant bon punt va sortir el sol, cap a les dotze del migdia, la gent va sortir de casa com si fossin cargols. Els qui enfilaven cap a la Creu de Pedracastell de Canet per anar a dinar a l'aplec van fer salat. «I on anirem a dinar si no podem pujar a la Creu?», li preguntava un conductor al caporal de la Policia Local. Amb tota la família, incloent-hi els avis, es disposava tant si com no a anar a l'aplec, perquè feia un sol radiant. El caporal, però, va tornar a insistir-hi: «Allò d'allà dalt és un bassal de fang perquè ha plogut tota la nit.» Però les ganes, i la gana, van fer més que el sentit comú. «I si no fem foc i portem el dinar nosaltres?» El policia, amb molta paciència i educació, li recomana que vagin a Lourdes d'Arenys de Munt, perquè allà sí que hi ha unes instal·lacions adequades i controlades per fer-hi brasa. Mig convençut, va girar cua. Per culpa de la pluja, a Canet la gent es va quedar sense arròs, però també van tenir una nit tranquil·la, perquè a l'acampada nocturna no hi va anar gairebé ningú.
El bisbe retirat del Perú
El bisbe emèrit d'Ayaviri, al Perú, és fill de Mataró, la ciutat amb la qual ha mantingut estrets lligams tot i haver-ne marxat de ben petit. D'aquí ve la coneixença amb el rector de Premià de Dalt, Josep Colomer, que també és fill de Mataró i ahir el va convidar a presidir l'eucaristia de la Cisa. «No coneixia el santuari de Mare de Déu de la Cisa, aquest límit entre Premià i Vilassar», deia ahir. Godayol reconeixia, al final de la missa, que des que fa tres anys va tornar o, millor dit, el van fer tornar de terres peruanes, no té temps d'avorrir-se. «Em criden a tot arreu i no paro de voltar, tot i que estic instal·lat a Barcelona», explicava. En qualitat de pare salesià, ha dedicat 31 anys de la seva vida a fer de missioner i 14 com a bisbe de la prelatura d'Ayaviri. Des de l'Associació d'Amics del Bisbe Godayol de Mataró, es continua treballant en projectes pels més desafavorits, amb als quals va conviure el mateix bisbe, ara retirat.
