Societat

La contra

Jugar el partit al Gaià

Dissabte passat va celebrar-se al Pont d'Armentera el Fòrum de les Terres del Gaià, reunió oberta i en rotllana que va saltant, en la seva organització, amunt i avall de les Terres del Gaià

Dissabte passat va celebrar-se al Pont d'Armentera l'XI Fòrum de les Terres del Gaià, reunió oberta, participativa i en rotllana que va saltant, en la seva organització, amunt i avall de les Terres del Gaià i la seva mar. Oberta a aquelles persones interessades, preocupades i animades a reflexionar sobre el present i el futur d'un espai territorial singular que abraça tres fragments importants de tres comarques de la futura vegueria del Camp de Tarragona: la Conca de Barberà (Alt Gaià), l'Alt Camp (el Gaià mitjà) i el Tarragonès (el Baix Gaià), més un pessic de l'Anoia i el Baix Penedès.

En aquesta edició es convidaren experiències organitzades territorials sorgides dels territoris com ara la Taula del Sénia, el Consorci de Llaberia i el Consorci de la Vall del Corb. Experiències totes elles sorgides de l'àmbit municipal, és a dir, estimulades, creades i gestionades des dels ajuntaments que hi han donat suport, per promoure polítiques que contribueixin a la millora i promoció del territori, i en bona part a possibilitar vies econòmiques respectuoses que ajudin a fixar població. Tots aquests organismes configuren àmbits territorials amb interessos comuns i en tots els casos agrupen municipis inclosos en les delimitacions de distintes administracions territorials. La Taula del Sénia agrupa municipis de tres comunitats autònomes: el País Valencià, Catalunya i Aragó. El Consorci de Llaberia, municipis del Baix Camp, del Priorat i de la Ribera d'Ebre. I el de la Vall del Corb ha agrupat en un projecte comú municipis de la Conca de Barberà i de l'Urgell, vaja!, de dues províncies: Tarragona i Lleida. No vol dir això que amb la constitució d'aquests organismes s'hagin posat en qüestió les distintes administracions de les quals formen part, siguin comunitats autònomes, províncies o comarques. No és ni ha estat la seva feina. Els respectius projectes tenen com a objectiu promoure espais que per proximitat o per afinitats i semblances poden tenir problemes i finalitats comunes.

A les Terres del Gaià, les coses no van ni han anat de la mateixa manera. No han estat els alcaldes els que s'han trobat i han vist la conveniència de posar-se a treballar conjuntament per un territori, de Santa Coloma de Queralt a mar, que objectivament té un gran valor en comú que és el riu. Ha estat la societat civil la que fa temps s'ha posat a caminar, amb moltes il·lusions, però també amb la dificultat de no tenir estructura de gestió pròpia. Diríem que s'ha creat consciència que va penetrant amb un consens que s'escampa com una gota d'oli. Li falta, però, articulació en la gestió, en la capacitat de decisió i organització legalment reconeguda. Ras i curt: un NIF, capacitat d'obtenció de recursos i personal dedicat a la gestió. I falta també que hi hagi un punt de trobada organitzat entre la societat civil que amb il·lusió ha anat bastint debat, discurs i propostes i les administracions del territori: primordialment els consells comarcals i els ajuntaments, molts dels quals en àmbits concrets i dins dels seus límits municipals han promogut coses remarcables al voltant del patrimoni vinculat al riu Gaià. Tot fa pensar que la fruita està prou madura perquè s'articuli una proposta amb voluntat de sumar esforços i fer quatre passes endavant, les necessàries per començar a concretar projectes, a unificar realitats actuals, a palpar beneficis, per al territori, per als seus habitants. El més important de tot és que la societat civil, amb les seves limitacions, està disposada a jugar el partit. I de ben segur que les administracions també.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Barri nou a l’horta vella

TERRASSA
la crònica

Montfullà, una visita a la realitat

Tecnologia

La salut digital troba en la IA l’aliat ideal per créixer al MWC

Barcelona
administracions

Roses reclama gestionar Santa Margarida

roses

Hard Rock: o caixa o faixa

barcelona
societat

Girona Centre Eix Comercial celebra els 25 anys de la seva creació

girona

Obre una Barnahus a Granollers per atendre els menors víctimes de violències sexuals

Granollers
salut

L’hospital de Mataró va fer 15 donacions d’òrgans i teixits el 2023

Mataró
Mali

Alliberen en bon estat de salut tres italians segrestats el 2022

barcelona