Escapades

Passejada per l'Empordà medieval

La ruta permet descobrir diversos poblets de l'interior de la comarca que conserven encara elements i traçats de l'edat mitjana

L'arqui­tec­tura medi­e­val té un pes molt impor­tant als muni­ci­pis del Baix Empordà, espe­ci­al­ment als de l'inte­rior. Ho explica el fet que, al segle VIII, la comarca ja for­mava part de la marca de l'imperi caro­lingi enfront dels musul­mans, l'ano­me­nada Cata­lu­nya Vella. Aquesta ruta en bici­cleta, que pro­posa l'Àrea de Turisme del Con­sell Comar­cal del Baix Empordà i que forma part de la xarxa de ciclo­tu­risme de la comarca, res­se­gueix part dels nuclis medi­e­vals més repre­sen­ta­tius del Baix Empordà. La ruta, cir­cu­lar, comença i acaba a la zona de des­cans que hi ha situ­ada davant de l'ajun­ta­ment de Fora­llac, al car­rer de la Unió del nucli de Vul­pe­llac.

Sor­tida: Vul­pe­llac

Abans d'ini­ciar la ruta val la pena fer una volta per Vul­pe­llac, un muni­cipi cons­truït al vol­tant de l'antic cas­tell, d'estil romànic, res­tau­rat recent­ment, que té ados­sada l'església par­ro­quial de Sant Julià i Santa Basi­lissa, un edi­fici gòtic que havia estat for­ti­fi­cat i que va ser refor­mat al començament del segle XVI. És, per tant, molt reco­ma­na­ble fer un volt pel poble, abans de començar la ruta, al cos­tat de l'ajun­ta­ment, enfi­lant el car­rer de la Unió, pas­sant per la plaça Llarga i seguint pel car­rer de Santa Basi­lissa.

El pròxim muni­cipi de l'iti­ne­rari és Cana­post, una agru­pació de masies al vol­tant de l'església par­ro­quial de Sant Esteve. Es tracta d'un tem­ple pri­mi­tiu d'una nau, un trans­septe i un absis tra­pe­zial de l'època pre­romànica. Més tard, a la banda sep­ten­tri­o­nal, s'hi va afe­gir una altra nau amb un absis semi­cir­cu­lar de l'època romànica. El cam­pa­nar, cons­truït al segle XII, està encara ina­ca­bat a l'altura del segon pis. La façana de ponent i el fron­tis de l'església es van refor­mar al segle XVIII, i a l'inte­rior del tem­ple es con­ser­ven frag­ments de pin­tura mural romànica. Al cos­tat de l'edi­fici es van loca­lit­zar les res­tes d'una necròpolis (segle V-VIII), de la qual es poden obser­var alguns sarcòfags de pedra.

Sor­tint de Cana­post, la ruta s'enfila fins a Pera­ta­llada, de parada obli­gada per la bellesa del seu con­junt medi­e­val, un dels més impor­tants de la comarca. En des­taca la torre de l'Home­natge, que per­tany al cas­tell palau dels antics senyors de Pera­ta­llada. L'església de Sant Esteve (segles XII i XIII) queda fora dels murs del nucli de Pera­ta­llada, el nom del qual prové dels talls a la roca viva que es van fer en fun­dar la vila.

Al nord de Pera­ta­llada es troba Palau-sator, una altra vila interes­sant amb recinte emmu­ra­llat que con­serva encara el seu antic traçat urbanístic medi­e­val. El recinte emmu­ra­llat resta encara ben defi­nit i s'hi poden obser­var diver­sos ele­ments de les defen­ses del poble, com l'emblemàtica torre de les Hores (segle XIV). El cas­tell es va cons­truir als segles X-XI, però l'edi­fici actual ha estat refor­mat i modi­fi­cat diver­ses vega­des durant la història. El nucli antic del muni­cipi està pre­si­dit per una torre rec­tan­gu­lar, de 20 m d'altura, que havia per­tan­gut al cas­tell i que és l'únic ele­ment inal­te­rat. Un altre edi­fici interes­sant és l'església par­ro­quial de Sant Pere, dels segles XII-XIII, cons­truïda en el moment de tran­sició al gòtic, tot i que va ser refor­mada poste­ri­or­ment.

I de Palau-sator a Ullas­tret, amb un nucli antic de car­re­rons estrets i cos­te­ruts, encer­clats per la mura­lla, for­ti­fi­cada amb deu tor­res, que pro­te­gia el recinte de l'antic cas­tell, del qual no queda cap altre ves­tigi. La seva església de Sant Pere és un edi­fici romànic, pre­si­dit per un absis de deco­ració llom­barda. Un dels ele­ments més bonics i emblemàtics del poble és la Llotja o plaça coberta gòtica (segles XIV-XV).

Després de tra­ves­sar el riu Daró s'arriba a Mata­ju­daica, on es pot visi­tar l'església de Sant Joan, amb una nau encapçalada per un absis amb unes cape­lles late­rals. Un cop visi­tada l'església, la ruta con­ti­nua cap a Casa­vells i la seva església romànica del segle XII, con­sa­grada a Sant Genís.

Tram final: la Bis­bal i Fon­teta

Abans de tor­nar al punt de sor­tida, la ruta ens per­met visi­tar la Bis­bal d'Empordà, on paga la pena visi­tar la Vila, nom que designa el nucli antic del muni­cipi. Abans d'arri­bar a Vul­pe­llac, però, cal cre­uar Fon­teta, un petit poblet del muni­cipi de Fora­llac, per visi­tar-hi el nucli i l'església de Santa Maria. I de Fon­teta, de nou a Fora­llac.

FITXA DE LA RUTA

Quilometratge. 27 quilòmetres i 370 metres.
Temps efectiu de marxa. 2 hores i 15 minuts.
Temps aproximat total. 4 hores i 15 minuts.
Esforç/dificultat. Mitjà.
Senyalització. Tots els trams de la ruta estan senyalitzats.

DADES D'INTERÈS

Consell Comarcal del Baix Empordà. C/ Tarongers, 12. La Bisbal d'Empordà. Tel. 972 642 310 www.baixemporda-costabrava.org www.visitemporda.com turisme@baixemporda.cat
Ajuntament de Forallac. Carrer Unió, 3. Vulpellac Tel. 972 64 55 22 www.forallac.com ajuntament@forallac.com
Ajuntament de la Bisbal d'Empordà. Plaça del Castell, s/n. Tel. 972 640 975 / 972 640 976 www.labisbal.cat

Xarxa de cicloturisme

ARIADNA VENTURA

El Baix Empordà conserva una àmplia xarxa de camins rurals allunyats de les grans vies de comunicació, aptes per fer amb bicicleta. Aprofitant aquests camins, el Consell Comarcal del Baix Empordà ha creat la xarxa de cicloturisme (250 km) que, perfectament senyalitzada, permet disfrutar dels paisatges de la comarca i conèixer tots i cadascun dels valors patrimonials que s'hi amaguen. A la plana és on es desenvolupa la major part de la xarxa, que enllaça amb les zones costaneres de la vall d'Aro i del corredor de Palafrugell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.