Societat

JOAN AMORÓS

SECRETARI GENERAL DE FERRMED, LOBBY EUROPEU PER A LA PROMOCIÓ DEL TREN DE MERCADERIES

“El que fa Madrid a l'eix mediterrani és molt greu”

“Sóc optimista sobre el futur del corredor de mercaderies, crec que s'inclourà entre el programa de prioritats europees”

“La lluita a l'Estat espanyol és per veure qui s'emporta la gran connexió ferroviària amb Europa”

Europa ens fa costat, el problema és que són els estats els que fan les inversions
Davant la Xina, Rússia i els EUA, aEuropa som a l'edat de pedra pel que fa als trens de mercaderies

Dimecres passat el lobby europeu Ferrmed reunia més de 350 persones a Brussel·les. Allà van reclamar l'anomenat eix Ferrmed com a eix ferroviari europeu prioritari per a les mercaderies, incloent-hi el corredor mediterrani, i també l'aprovació d'uns estàndards tècnics que facilitin el transport.

Deia que l'acte de dimecres havia de ser una demostració de força. Satisfet amb la resposta?

He de dir que sí. A part de molts polítics, hi va haver una quantitat de gent de tot Europa espectacular, que difícilment reuneix gairebé ningú. Vam tenir representants d'universitats, de fabricants de ferrocarrils i materials, unions i associacions internacionals de ferrocarrils, de transport intermodal, de companyies de transport privades, associacions logístiques, d'enginyers, de ports, cambres de comerç... Tots estan interessats en els estàndards europeus que proposa Ferrmed, però molts també en l'eix. Per exemple, la SNCF veu clar que si aquí li unifiquem l'ample de via se li obre un mercat impressionant tant pel que fa a viatgers com per les mercaderies.

Hi va haver més empresaris que polítics?

Si ho diem pel que fa a ministres és evident, perquè van delegar altra gent. Però va venir gent molt important de la Comissió Europea, i també molts representants de regions i comunitats, com ara el conseller Recoder, i d'ajuntaments de les principals ciutats de l'eix mediterrani. Per exemple, València i Múrcia van fer un desplegament increïble, amb els presidents al capdavant. Des del punt de vista regional hi havia una bona representació i no ens podem queixar, però en canvi sí que ho podem fer dels estats, que van venir amb una representació insuficient.

Quina reacció va tenir la Comissió Europea en relació amb aquest acte?

Va haver-hi una bona reacció. A nosaltres ens interessa molt aquest corredor, però també ens cal un suport fort a tot Europa. I per això hem fet un manifest que ens va bé a nosaltres però també a Europa, que és una cosa fonamental; que hi hagi una xarxa ferroviària europea de primer nivell, amb uns estàndards comuns i ambiciosos que ens facin competitius davant la Xina, Rússia i els Estats Units. Allà tenen trens de 3 quilòmetres i nosaltres només arribem a 450 metres. A Europa som a l'edat de pedra en el tema de mercaderies ferroviàries. Ferrmed, de fet, va néixer del món empresarial, perquè el que ens interessa és que els costos logístics es redueixin. Un 22% de mitjana del cost dels productes són costos logístics, i hem de poder reduir això. Si tenim un sistema de transport ferroviari que sigui econòmicament competitiu, les empreses hi guanyarem, i Europa també. El que demostra l'estudi que hem fet és que el ferrocarril mai deixarà de perdre quota davant la carretera si no implantem els estàndards que proposem.

Aquests estàndards van lligats al corredor mediterrani i l'eix Ferrmed?

No, són uns estàndards per aplicar-los a tot Europa, però és evident que aquest corredor no té discussió des del punt de vista de ser el corredor nord-sud més important d'Europa. A l'àrea d'influència d'aquest eix hi ha el 54% de la població, el 66% del PIB europeu, el 80% del tràfic marítim de contenidors i el 90% de trànsit fluvial, i el que no pot ser és que amb un eix així continuem amb els trens de pa sucat amb oli que tenim.

Si el corredor no té discussió, Europa hauria d'empènyer per fer-lo.

Hi ha una plena sintonia entre el que diu Ferrmed i el que diu la Comissió Europea. El problema és que Europa no mana prou perquè són els estats els que paguen les inversions. La Comissió aporta entre un 10% i un 30% del cost si l'eix es declara prioritari. Per això demanem que es defineixi a Europa una xarxa de primer nivell, policèntrica i reticular –s'han acabat les xarxes radials– que uneixi les zones industrials i logístiques més importants. Europa hi està d'acord, però els estats li han fet afegir que uneixi també les capitals, amb la qual cosa tampoc hi estem en contra. La Comissió no té cap dubte que s'hauria de declarar prioritari el corredor mediterrani.

I l'Estat espanyol?

És absolutament un món a part. Ens diuen que els francesos estan en contra del corredor, quan puc garantir que hi estan absolutament d'acord. Hi ha un problema que hem de tenir present: París i Madrid són dues ciutats aïllades, excèntriques, que ho han absorbit tot i no han creat una aglomeració al seu voltant, com sí que ha fet per exemple Barcelona. A Ferrmed tenim un criteri absolutament socioeconòmic, i això topa moltes vegades amb els criteris polítics. En el cas de Madrid hi ha un estira-i-arronsa terrible, que Ferrmed estem balancejant cap a un costat que ells no volen. Per exemple, la connexió amb el nord d'Àfrica voldrien que passés per Madrid i els Pirineus centrals, un eix central on la perifèria s'afegís. Per això s'han empescat l'eix Algesires-Madrid-Saragossa-París, que és justament el que obviem nosaltres, perquè no és rendible. La lluita a l'Estat és per veure qui s'emporta la gran connexió amb Europa.

Però si Madrid és qui decideix la inversió, l'eix mediterrani no pinta bé.

Els trenquem els esquemes, però hem aconseguit una cosa amb la nostra tossuderia: un consens europeu impressionant, amb 150 membres de tot Europa, quan ningú mai els havia plantat cara. I no els plantem cara per qüestions polítiques, sinó per motius socioeconòmics. Un tren que sortís d'Algesires a Frankfurt faria 500 quilòmetres més pel corredor central o el d'Irun que per l'eix mediterrani. I en un tren de 1.000 tones netes, això vol dir 23.000 euros per tren. Per això defensem el corredor mediterrani. I, a més, aquí hi ha tots els ports, mentre que pel centre no hi ha res que alimenti la línia. El que han fet aquests senyors de Madrid descartant l'eix mediterrani a favor del pas central és gravíssim, i això ho denunciem.

I què hi pot fer Europa?

De moment Europa ha advertit el ministre Blanco. Hem anat explicant que Madrid ha utilitzat els fons europeus per invertir-los en una cohesió al voltant de Madrid sense cap rendibilitat, en lloc de fer-ho allà on es necessitava. El trànsit intercontinental més important del món passa per la Mediterrània, i gràcies al fet que no tenim unes bones connexions amb els ports passa de llarg i descarrega al nord d'Europa. A Madrid això els és indiferent, només es miren el melic i no s'han adonat que l'única forma de ser una plataforma logística és fer l'eix mediterrani. Un vaixell que ve de Xangai no descarregarà al nord d'Espanya, perquè només guanya un dia respecte a Rotterdam. I si ho fa a Barcelona, Tarragona o València, guanya tres o quatre dies d'anada i de tornada.

La força que puguin fer Catalunya, València, Múrcia i Andalusia no és suficient davant de Madrid?

Sí que és bastant suficient, perquè ara Madrid té un problema. Té totes aquestes regions que els assenyalen amb el dit, i no els quedarà cap altre remei. Per això, i amb els contactes que hem fet a Europa, estic convençut que l'eix mediterrani s'inclourà dins la xarxa prioritària. És una cosa que inevitablement caurà com la fruita madura.

Després de l'acte de dimecres, la reacció de Madrid ha estat molt tèbia.

L'únic que es pot mullar és el ministre. Si volen fer l'eix central, que el facin, però quan sigui viable, perquè les línies de Portbou i Irun no estan saturades. Per Portbou passen una vintena de trens de mercaderies al dia, i per Irun, també, mentre que la línia de Portbou podria arribar als 270 trens diaris, queda camp per córrer. El que ha de fer Madrid és arreglar la línia de Portbou, amb un tercer rail que faciliti el pas de mercaderies.

Però ara interessa que els trens passin pel túnel de la Jonquera, i que TP Ferro amortitzi la inversió.

El ministre, quan li vam plantejar aquest tema, ens va reconèixer que hi havia un acord perquè els trens de mercaderies passessin pel Pertús, però que això no volia dir que no es pogués arreglar Portbou. Demanem a Madrid que canviï immediatament l'ample de via de les línies convencionals del corredor mediterrani fins a València i Cartagena. I també la connexió en alta velocitat entre València i Barcelona. D'això el ministre ha dit que en farien l'estudi, però encara s'ha d'acabar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’onada amb un percentatge d’ingressats a les UCI més alt

Barcelona

L’escut feixista de Joan Carles I ja no presideix el Cinc d’Oros

barcelona
Societat

Allí on les vaques són molt felices

barcelona
GLÒRIA CASALDÀLIGA
Presidenta de la Fundació Pere Casaldàliga

“L’aproximació de Francesc va fer feliç el bisbe Pere”

barcelona

La vacunació arriba a un 20% i el toc de queda perilla

barcelona

Un objectiu comú: desacreditar les ONG

Roma

Itàlia espia periodistes

Roma

L’os es fa fort al Pirineu, on es té constància de 64 exemplars

barcelona

Un objectiu, dos camins

Barcelona