La ciutat dels pelegrins
Santiago de Compostel·la ofereix al visitant història i bona gastronomia
Santiago de Compostel·la, capital de Galícia, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat l'any 1985 per la bellesa i la integritat monumental del seu nucli històric, lloc de destí del moviment religiós i cultural més important de l'edat mitjana: el pelegrinatge pel camí de Sant Jaume.
Un dels llocs més característics de la ciutat és la plaça de l'Obradoiro, on hi ha alguns dels monuments més importants: l'Hostal dels Reis Catòlics, el Pazo de Raxoi, el Pazo de Xelmírex, el Colexio de San Xerome (el rectorat) i la catedral, envoltada per les places Quintana, Inmaculada i Praterías i pels principals carrers històrics de la ciutat, com la Rúa do Franco, que són de visita obligada. Dins la catedral hi ha la cripta amb les restes de l'apòstol sant Jaume. També s'hi pot trobar l'encenser més gran del món, el botafumeiro, que necessita ser impulsat per vuit homes, els tiraboleiros, tot un espectacle per veure.
Santiago de Compostel·la és una de les ciutats més importants de pelegrinatge després de Jerusalem i Roma. El punt final del pelegrinatge és la plaça de l'Obradoiro, des d'on s'accedeix al temple pel pòrtic de la Glòria, on hi arriben milers de persones al cap de l'any. Des d'aquesta mateixa plaça s'accedeix al carrer que porta a Fisterra (la fi del món). Antigament, un cop visitada la tomba de l'apòstol Sant Jaume, els pelegrins s'encaminaven cap a Fisterra, i quan hi arribaven cremaven la roba que portaven i en llençaven les cendres al mar en senyal de purificació, completant d'aquesta manera el pelegrinatge a Santiago.
Un dels carrers que donen a la plaça de l'Obradoiro és la Rúa do Franco, nom que se li va donar pels taverners medievals que atenien els francs, que era com anomenaven tots aquells pelegrins que arribaven a través dels Pirineus. La Rúa do Franco, un dels carrers més concorreguts, és on es concentra la gran oferta gastronòmica, amb una gran varietat de restaurants típics i tradicionals gallecs.
Sortint per la Porta Faxeira, una de les antigues portes de la desapareguda muralla, s'arriba al parc de l'Alameda, un espai per passejar, córrer i veure una panoràmica de la catedral amb les cases i els carrers que l'envolten, un mirador perfecte de la ciutat de Santiago.
La cuina gallega té una gran selecció de peix i marisc. Només a Galícia es pot trobar la llamprea, un peix de riu semblant a l'anguila, considerat com el més antic del món. Pel que fa al marisc: ostres, cabra de mar, percebes, gambes, llagostins... són molt apreciats i d'una gran qualitat.
Un dels llocs on es pot trobar tota la matèria primera de la gastronomia de Galícia és al Mercado de Abastos o bé, tal com en diuen els compostel·lans, la praza, un dels llocs més visitats després de la catedral. Un mercat situat dins d'un edifici de granit que sembla una església, format per vuit naus, on hi van tots els pagesos i las paisanas dels voltants de Santiago a vendre peix marisc, verdura, fruita i formatges. Com a plats típics gallecs trobem el conegut pop a la gallega o a feira, el peix a la caldeirada o peix a la gallega, la sopa de grelos, l'empanada gallega i el plat per excel·lència de la cuina compostel·lana, les vieires, la clova de les quals es considera el símbol de la ciutat i de l'apòstol sant Jaume i amb la qual s'identifiquen tots els pelegrins. I, per descomptat, per acompanyar la gastronomia gallega, els seus vins de denominació d'origen, com el Ribeiro, el Valdeorras o el Rias Baixas.
PER ARRIBAR-HI
Un gran projecte
Val la pena visitar la Ciutat de la Cultura, un projecte de 552.000 m² que està duent a terme l'arquitecte Peter Eisenman al cim de la muntanya Gaiás. Un espai cultural dedicat al coneixement i a la creativitat contemporània que constarà de sis edificis connectats per carrers i places.