Societat

ANTÒNIA JOVER

AROMATÒLOGA

“L'ús de l'aromateràpia en ambulatoris seria fantàstic”

Què és l'aro­ma­teràpia?

És l'ús dels olis essen­ci­als amb dife­rents propòsits. Sem­bla que hi ha mol­tes aro­ma­teràpies –l'aro­ma­teràpia per obte­nir rela­xació i benes­tar (mas­sat­ges, banys, olfacció) i per a apli­ca­ci­ons cosmètiques, que són les més cone­gu­des–, però es des­co­neix que l'aro­ma­teràpia es va ini­ciar a França i es refe­reix a l'ús dels olis essen­ci­als per pre­ve­nir o trac­tar malal­ties.

Com podem trac­tar un refre­dat o la grip amb aro­ma­teràpia?

Reco­mano una forma fàcil i segura de bene­fi­ciar-se'n ara amb pro­duc­tes for­mu­lats que tenen olis essen­ci­als com a prin­ci­pis actius i que estan ja pre­pa­rats i que es venen en farmàcies. El labo­ra­tori amb qui col·laboro pro­posa una gamma com­pleta que inclou un xarop, un esprai nasal i un altre per a la gola, pas­ti­lles... Hi ha mol­tes farmàcies que ho ofe­rei­xen, espe­ci­al­ment aquí, a Cata­lu­nya, on en això estan molt oberts.

Millor, pre­ve­nir...

En l'aro­ma­teràpia per a ús terapèutic el pri­mer pas és pre­ve­nir. Es pot fer per via atmosfèrica uti­lit­zant un difu­sor, que és l'ideal, que no només aju­darà a tenir un ambi­ent sa sinó també rela­xat i anti­estrès. Hauríem d'esco­llir olis essen­ci­als amb pro­pi­e­tats antisèpti­ques: de lli­mona, d'Eucalyp­tus radi­ata o de Ravint­sara, per exem­ple. Els olis es posa­rien en un difu­sor que s'engega tres o qua­tre cops al dia i asse­gura un ambi­ent net a casa o al des­patx. Seria fantàstic que es fes ser­vir en ambu­la­to­ris, bancs...També es pot sub­mi­nis­trar per via tòpica; per exem­ple, d'Eucalyp­tus radi­ata o Ravint­sara un adult pot tran­quil·lament posar-se'n un parell de gotes als canells cada matí.

És un trac­ta­ment lent?

La gent queda parada de com fun­ci­o­nen de bé i de la seva rapi­desa. Aquesta imatge que el que és natu­ral va lent, en aro­ma­teràpia no és així.

Es pot fer ser­vir amb els nens?
Es pot fer ser­vir amb els nens a par­tir de 30 mesos i pre­fe­ri­ble­ment per via atmosfèrica i per via tòpica diluïts amb oli vege­tal. S'han de res­pec­tar les dosi­fi­ca­ci­ons i en el cas de l'ús d'un difu­sor, quan es tracta de nadons, sem­pre tin­drem cura de fer-lo ser­vir quan el nadó és en una altra sala. Per exem­ple, podrem posar el difu­sor al seu dor­mi­tori amb essència de man­da­rina per aju­dar-lo a des­can­sar i rela­xar-se, però ho farem una estona abans de por­tar-lo a dor­mir i trau­rem el difu­sor quan dorm. També es pot fer un mas­satge als peus amb oli vege­tal d'amet­lles i dues gotes d'oli essen­cial de Ravint­sara; d'aquesta manera refor­cem el seu sis­tema immu­ni­tari i el pro­te­gim d'atacs vírics.

Diu que a França no hi ha cap mare que no tin­gui lavanda a casa.

La lavanda ser­veix per a moltíssi­mes coses, és un bon remei con­tra l'insomni i si dor­mim mala­ment, un gran rela­xant; amb un parell de gote­tes al coixí n'hi ha prou. També s'uti­litza per a mas­sat­ges infan­tils, és fantàstica per alleu­ge­rir el mal de cap, pro­ble­mes a la pell o cre­ma­des.

Què és un oli essen­cial?

És un extracte volàtil de plan­tes o arbres aromàtics i en la majo­ria dels casos s'obté per des­til·lació al vapor. El con­junt de molècules que hi ha als olis essen­ci­als els donen les seves pro­pi­e­tats terapèuti­ques, com ara antiin­fec­ci­o­ses, antiin­fla­matòries, diges­ti­ves, antiàlgi­ques, rela­xants o cal­mants. Avui dia es coneix la com­po­sició exacta dels olis essen­ci­als, gràcies a les noves tec­no­lo­gies s'ana­lit­zen per saber amb pre­cisió qui­nes molècules els com­po­nen i amb qui­nes quan­ti­tats comp­ten. Tenim una gran segu­re­tat a l'hora de fer-los ser­vir terapèuti­ca­ment.

Si fa tant temps que fun­ci­ona, per què no és més estès l'ús de l'aro­ma­teràpia?

La medi­cina moderna i l'aro­ma­teràpia van coin­ci­dir en el temps. Es va ini­ciar a França als anys trenta, en plena efer­vescència dels medi­ca­ments, antibiòtics, que van donar uns resul­tats tan espec­ta­cu­lars que tot allò que es conei­xia fins lla­vors va que­dar a l'ombra. Però l'ús de les plan­tes aromàtiques es bene­fi­cia de milers d'anys de pràctica, d'un conei­xe­ment i de la cons­ta­tació, en el cas dels olis essen­ci­als, que els efec­tes secun­da­ris són mínims o nuls en dosis fisiològiques.

Res­sor­geix, però, l'ús dels olis.

Comença a res­sor­gir l'aro­ma­teràpia en part perquè molta gent comença a patir les con­seqüències de l'anti­bi­o­teràpia abu­siva. Les pro­pi­e­tats antiin­fec­ci­o­ses d'uns quants olis essen­ci­als han estat científica­ment com­pro­va­des. Molt sovint es cons­tata que els bac­te­ris no són resis­tents a la majo­ria dels olis essen­ci­als, pot variar el tipus d'acció (bac­te­ri­o­estàtic o bac­te­ri­cida), el temps neces­sari o les con­cen­tra­ci­ons d'olis essen­ci­als per obte­nir aquesta acció.És difícil per a un bac­teri poder desen­vo­lu­par resistències davant un exèrcit de molècules que a vega­des poden ser mes de dues-cen­tes.Per com­pro­var l'efec­ti­vi­tat i l'ade­quació d'un oli essen­cial en un cas d'infecció con­cret es pot fer ser­vir una tècnica que es diu aro­ma­to­grama i és equi­va­lent a la mateixa tècnica que s'uti­litza per com­pro­var l'acció d'un antibiòtic, en aquest cas, l'anti­bi­o­grama. S'aga­fen secre­ci­ons del cos, es posen en una capsa de Petri amb una substància que ser­veix de suport per als bac­te­ris (perquè es puguin desen­vo­lu­par) i es col·loquen unes pas­ti­lle­tes impreg­na­des amb dife­rents olis essen­ci­als. Al cap d'unes hores els dife­rents halos al vol­tant de les pas­ti­lle­tes indi­quen quin és o quins són els olis ade­quats per com­ba­tre el bac­teri que causa la infecció. Com més gran és el cer­cle al vol­tant de les pas­ti­lles, més efec­ti­vi­tat té l'oli essen­cial. D'aquesta manera podem com­pro­var l'acció o inacció tant dels olis essen­ci­als com dels antibiòtics. Es poden con­sul­tar molts estu­dis científics amb olis essen­ci­als al web del Cen­tre Naci­o­nal per a la Infor­mació Bio­tec­nològica. Alguns olis essen­ci­als ja s'uti­lit­zen com a alter­na­tiva als antibiòtics perquè són tan o més actius i no en pre­sen­ten els efec­tes secun­da­ris. La comu­ni­tat científica avisa que d'aquí a deu anys tin­drem un pro­blema molt greu amb les infec­ci­ons a causa de les resistències dels bac­te­ris als antibiòtics, per això es fan cada vegada més inves­ti­ga­ci­ons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.