Societat

L'ofici de matar llops va estar vigent fins a mitjan segle XIX

Les institucions retribuïen els caçadors que capturaven exemplars

Diversos registres n'aixequen acta

Els atacs de llops als ramats i corrals, així com els que ocasionalment patien els homes, van fer que durant segles aquest depredador fos perseguit de manera sistemàtica. Els caçadors rebien una retribució i dels pagaments que es van fer fins a mitjan segle XIX n'han quedat constància en diferents indrets de Catalunya, conservades en arxius.

A les comarques de Girona, per exemple, en una llista de l'Arxiu Històric de Girona hi ha anotada la mort de 408 exemplars entre el 1723 i el 1738, i a l'Arxiu Municipal de la mateixa ciutat, 219 morts registrades entre el 1788 i el 1842. Les peces s'havien abatut en llocs tan diversos com ara Anglès, Blanes, Osor, Vilobí d'Onyar, Santa Pau o Argelaguer, generalment a càrrec de pagesos, jornalers, carboners i pastors. Entre les caçadors, hi consta també algun cirurgià i fins i tot una mestressa de casa.

El preu que l'administració pagava devia variar, però a tall d'exemple es reprodueix en el llibre una “nota de premis” del 1795 on consten 8 ducats per un llop; 16 per una lloba, 21 per una lloba amb camada i quatre per cadascun dels llobatons.

“Ara seria diferent”

“Ara seria molt diferent –assenyala el naturalista Josep Maria Massip– perquè la majoria de la població no viu a les zones rurals, el nombre de llops serà molt més reduït i, a més, existirà un control”. L'autor d'El llop i els humans. Passat i present a Catalunya veu positiu que el llop torni “sempre i quan torni de manera natural, no pas a base de repoblacions”, especifica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Medi ambient

La Paeria apostarà per aplicar la ZBE en un 10% del sòl urbà residencial en una fase inicial

Lleida
educació

El personal d’atenció educativa fa vaga per demanar la reclassificació professional

barcelona

Es comença el tractament contra els mosquits a 3.000 embornals

figueres

La Diputació destinarà 10 milions als consells comarcals fins el 2027

BARCELONA
societat

La URV estudia amb les colles com adaptar les diades castelleres al canvi climàtic

Tarragona

Mataró repensa el projecte ReNatura amb les aportacions dels veïns

mataró

Territori ordena a La Ballena Alegre enderrocar 4 piscines i retirar 89 bungalows

sant Pere pescador

L’AMB obre la barrera de sorra perquè l’aigua fecal surti al mar

Castelldefels
Societat

Es registren 670 situacions relacionades amb LGTBI-fòbia l’any 2023

Barcelona