Societat

La contra

La Guerra vista pels bianyencs

Zeba Produccions presenta el documental “La Guerra Civil a Bianya”, que l'Ajuntament regala a tots els veïns i que és un recull de testimonis de persones que la van viure

No és una història, sinó un recull d'històries de la Guerra Civil a la Vall de Bia­nya. Ho diu Edu­ard Miguel, de Zeba Pro­duc­ci­ons, arran del docu­men­tal que la pro­duc­tora ha creat i que ha estat sufra­gat per l'Ajun­ta­ment de la vall amb fons del Memo­rial Democràtic del govern català. Hi ha història, és clar que sí, però sobre­tot hi ha història sub­jec­tiva. Es tracta dels fets i de les anècdo­tes que hi expli­quen deu veïns de Bia­nya i, per tant, es tracta d'una història sub­jec­tiva, fins i tot impre­cisa quant a dates i detalls. No importa. Zeba Pro­duc­ci­ons ha vol­gut reflec­tir com els bia­nyencs van viure el con­flicte bèl·lic.

Del docu­ment, que els veïns poden reco­llir a par­tir d'ara a les ofi­ci­nes de l'Hos­tal­nou, cri­den l'atenció dos aspec­tes. Per una banda, el grau d'afec­tació que la Guerra va pro­duir al muni­cipi –ales­ho­res dos muni­ci­pis: Bia­nya i Sant Sal­va­dor–. I, per l'altra banda, el fet que es con­vertís en lloc de pas cap a exili per als qui inten­ta­ven arri­bar a la Cata­lu­nya Nord, sota admi­nis­tració fran­cesa, a través del Cap­sa­costa o de la Vall del Bac.

Quant al pri­mer aspec­tes, el docu­men­tal reflec­teix que el con­flicte bèl·lic va com­por­tar la crema o des­trucció de bona part de les esglésies del muni­ci­pis, excepte la de la Vall del Bac, i l'assas­si­nat de cape­llans. El proveïment d'ali­ments, en canvi, no va ser un pro­blema tan impor­tant com a les ciu­tat, Olot per exem­ple. I és que la Vall de Bia­nya era un muni­cipi agrícola, amb molts de masos dis­se­mi­nats. Tot­hom va poder men­jar i això era espe­ci­al­ment impor­tant en un moment en què els ali­ments escas­se­ja­ven i els diners no tenien cap valor.

Que fos lloc de pas dels qui ana­ven a l'exili, els tes­ti­mo­nis del docu­men­tal ho des­ta­quen molt amb mul­ti­tud d'anècdo­tes. Ara bé, inci­dei­xen també en el fet que mol­tes per­so­nes ana­ven sovint al Cap­sa­costa a bus­car els objec­tes que es llençaven anant cap la Cata­lu­nya Nord. Fins i tot s'hi va tro­bar un autobús estim­bat.

En fi, el docu­men­tal ajuda a no per­dre la memòria d'aspec­tes com la uti­lit­zació de la Riba com a casa de con­va­lescència dels bri­ga­dis­tes inter­na­ci­o­nals o la recon­versió de Can Por­xas en indústria d'arma­ment.

Zeba Pro­duc­ci­ons ha vol­gut des­ta­car l'asses­so­ra­ment i el suport que van rebre de Josep Murlà i de Jordi Pujiula, mort recent­ment. És, doncs, un últim home­natge al metge, psi­quia­tre i acti­vista cul­tu­ral olotí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.