Societat

Blanco veu ara la llum

Foment advoca per “pensar les infraestructures amb sentit econòmic” després d'anys de finançar obres i TAV ruïnosos

Els experts demanen que s'avaluïn amb rigor els beneficis socials de les obres i s'unifiquin els càlculs

“Els polítics no han volgut estudiar si l'AVE és viable”

Primer va ser la supressió de l'AVE entre Toledo i Conca, amb una mitjana de vuit passatgers diaris, i ara, la revelació del ministre de Foment, José Blanco: “Cal pensar en les infraestructures amb sentit econòmic.” Els mateixos que fa pocs anys volien “cosir Espanya amb fils d'acer” –en paraules de l'exministra Magdalena Álvarez– s'adonen ara que el model d'infraestructures i de transports actual de l'Estat és completament inviable. “No hi ha pitjor cosa que un port sense trànsit de vaixells, un aeroport sense avions i un tren sense passatgers”, va lamentar i admetre dimarts Blanco.

“Se n'han adonat ara, quan no hi ha diners”, lamenta Francesc Robusté, catedràtic de transports de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). “Durant els darrers deu anys de bonança econòmica, algunes administracions han gastat els diners públics com si no fossin de veritat”, constata Robusté. I ara, quan la caixa és buida, en paguem les conseqüències.

Fonts del Ministeri de Foment asseguren que la majoria de les línies d'AVE són rendibles, però no deixa de ser curiós que un estat com l'espanyol sigui un dels que té més quilòmetres d'alta velocitat del món després del Japó. Molts més que països com ara els Estats Units i el Canadà, que sostenen que no són “prou rics per pagar-se'ls”.

“No s'ha fet cap estudi de viabilitat per als AVE perquè als polítics no els interessa mai que els diguin què s'ha de fer”, denuncia Robusté. En el mateix sentit s'expressa José Vicente Solano, membre de la comissió de transports del Col·legi d'Enginyers de Canals, Camins i Ports de Catalunya: “Alguns alcaldes de capital de província es creuen amb el deure de fer-hi passar l'AVE.”

Àlvar Garola, expert en avaluació d'infraestructures de la UPC, reclama que es tingui en compte que les infraestructures “han de ser rendibles en termes socials” i que “els beneficis que aporten a la societat han de ser superiors als costos”: “Els estudis de viabilitat d'un projecte s'haurien de fer des d'una òptica independent. Ha de ser una persona externa qui en faci l'avaluació i a l'Estat això es fa molt poc”, critica Garola, que recorda que “hi ha metodologies, com la del Col·legi d'Enginyers”, per mesurar la idoneïtat d'un pla.

Però, fins ara, la priorització no s'ha basat en criteris de cost-benefici, sinó en d'altres de vertebració nacional (espanyola, és clar) com el famós objectiu que no hi hagi cap capital a més de quatre hores en tren de Madrid. En altres ocasions han prevalgut interessos polítics molt discutibles com ara la tossuderia de José Bono, que quan era president de Castella-la Manxa es va entestar a “vertebrar” la seva comunitat autònoma a còpia de connectar les capitals manxegues amb AVE al marge dels interessos dels seus ciutadans, que pràcticament només utilitzen l'alta velocitat per anar a Madrid i València. I, mentrestant, obres clau per al corredor del mediterrani com la connexió en alta velocitat entre Castelló de la Plana i Tarragona continuen als llimbs.

Rigor anglosaxó

Robusté espera que les paraules de Blanco ajudin a “recuperar el rigor” encara que sigui “tard” i per part d'un “govern en declivi”. “L'exemple de la línia de l'AVE per a vuit usuaris ha de servir per canviar de mentalitat i tenir en compte beneficis i costos, com fan els països anglosaxons”, assenyala Garola.

El gir cap als postulats anglosaxons vindrà, probablement, obligat per les circumstàncies econòmiques. “Haurem de fer bondat tots perquè no tindrem recursos”, constata Solano. I afegeix que d'ara endavant “caldrà seleccionar molt bé les inversions amb raons i criteris de rendibilitat social i equitat territorial i, si cal, fer pagar les infraestructures als que les utilitzen”.

Un exemple d'això seria la implantació de l'eurovinyeta –el pagament per l'ús d'autovies i autopistes– i la revisió de la política tarifària dels transports públics, de manera que l'usuari pagui un percentatge més alt pel bitllet, que, actualment, és d'un 60% del seu cost real.

Però la tria de les obres prioritàries no serà fàcil. Un dels casos més clars d'infraestructura amb una rendibilitat social i econòmica inqüestionable és el corredor del mediterrani. “Catalunya –vaticina Solano– continuarà reclamant-lo, però hi haurà altres comunitats com ara Extremadura que tampoc voldran renunciar a les seves inversions i es pot obrir una lluita entre territoris.”

De moment, tot i la conversió de Blanco als postulats de l'eficiència, el seu govern no ha posat en qüestió la posada en marxa d'infraestructures com les de l'AVE a la Galícia natal del ministre de Foment, que no es preveu que tinguin una afluència massiva de passatgers. Al desembre s'inaugura el tram Santiago de Compostel·la-Ourense.

16
milions
d'usuaris va tenir l'AVE l'any passat a l'Estat. França en va tenir 113.
8
usuaris
de mitjana tenia la línia de l'AVE entre Toledo i Conca que es va suprimir fa uns dies.
Les claus

L'home de ZP fins que ha arribat Rubalcaba

montse oliva

Blanco aspirava a ser ministre des que ara fa onze anys va posar-se al servei de José Luis Rodríguez Zapatero per controlar el PSOE amb mà de ferro després que el lleonès arribés a la secretaria general gairebé per casualitat. Quan en la segona legislatura començaven a anar mal dades, el president espanyol va voler donar un toc més polític al govern i es va complir el somni del gallec, que accedia a la cartera de Foment. Això sí, encara hi havia marge per lluir-se, perquè es va decidir que l'obra pública supliria el buit que deixava la construcció privada. Però això va durar poc, de seguida van arribar les rebaixes.

Ara, ZP se'n va quan la marca PSOE –de la qual Blanco ha estat el màxim garant– està en el pitjor moment. Però el vicesecretari del partit ja fa temps que ha donat l'esquena a Zapatero i s'ha posat al costat de Rubalcaba. Hi ha qui afirma que busca plaça en l'empresa privada, però mentre no li arribi lliga el seu futur al nou candidat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Diputació tanca la compra de l’edifici de Caixa Tarragona

Tarragona
SANT FELIU DE BUIXALLEU

El consistori i Interior estudien aixecar una comissaria dels Mossos al polígon

SANT FELIU DE BUIXALLEU
societat

El govern aprova una estratègia per reduir la pobresa infantil i acostar-la a la mitjana europea

barcelona
Societat

Vaga dels bibliotecaris de Barcelona per demanar millores laborals

Barcelona
societat

Sisena edició del Mercat de la Furgoteca el primer cap de setmana de maig

salt
religió

Rafel Barruè, nou abat de Poblet en substitució de l’actual bisbe de Girona

Poblet
Societat

La Sagrada Família estrena una instal·lació digital amb roses creada amb intel·ligència artificial

Barcelona
societat

Els veïns de la Barceloneta demanen que l’afectació de la Copa Amèrica sigui mínima

Barcelona
societat

Les noves inscripcions de catalans a l’estranger arriben a 32.675, la xifra més alta en quinze anys

barcelona