Societat

LA CRÒNICA

DE l'ebre

Fidelitat amb la Setmana Santa

Amb la pro­cessó de diu­menge de Rams començaren les cele­bra­ci­ons de la Set­mana Santa a Tor­tosa mag­ni­fi­ca­des per la seva con­dició de seu epis­co­pal. Ara la Set­mana Santa és un parèntesi en la vida quo­ti­di­ana, tot i que con­ti­nua ofe­rint-se un pro­grama d'acti­vi­tats rela­ci­o­na­des amb el fet religiós, però, almenys pel que fa al díptic edi­tat per l'Agru­pació de Con­fra­ries de Tor­tosa, no es parla d'estar adreçat als fidels. Pro­ces­sons, con­ferències, fes­ti­val de música reli­gi­osa, tam­bo­rada... Tot com a reclam per acon­se­guir la major presència i par­ti­ci­pació, siguin segui­dors o des­a­fec­tes. No cal que es con­si­de­rin fidels. Des de la ves­sant reli­gi­osa fidel, és qui s'iden­ti­fica amb una creença i ha rebut la ini­ci­ació com­plerta; en aquest sen­tit, els cris­ti­ans trac­ta­ven d'infi­dels els moros, i els isla­mis­tes encara con­si­de­ren infi­dels els cris­ti­ans. Per algu­nes cre­en­ces, els infi­dels, i en espe­cial els apos­ta­tes, merei­xen la mort. No sem­pre fou així.

El recinte sagrat del tem­ple de Jeru­sa­lem sola­ment era acces­si­ble als jueus cre­ients; a la part exte­rior hi havia un espai ano­me­nat l'atri dels gen­tils. Gen­tils era sinònim d'estran­gers, però també de per­so­nes que no par­ti­ci­pa­ven en la fe. L'atri era el lloc on els no cre­ients podien acce­dir per medi­tar sovint amb els cre­ients. El desem­bre del 2009 el papa Joseph Rat­zin­ger féu una crida per a què cre­ients i no cre­ients, iden­ti­fi­cats en una mateixa neces­si­tat d'avançar cap als valors morals, es tro­bes­sin en el diàleg i la reflexió sobre els grans inter­ro­gants de l'existència humana, espe­ci­al­ment els de caràcter espi­ri­tual.

L'atri dels gen­tils és con­ce­but com a moment o lloc de con­fluència. Pot­ser també la Set­mana Santa, con­si­de­rada com a temps de reflexió que con­vida tot­hom a anar més enllà, és temps de retro­ba­ment entre tots els que apos­tem per una soci­e­tat millor sos­tin­guda sobre valors que en el cas nos­tre s'arre­len en la tra­dició jude­o­cris­ti­ana. Més enllà del que des de l'Església en diuen reli­gi­o­si­tat popu­lar, la Set­mana Santa, com altres fets a l'entorn de l'església, van més enllà de la reli­gi­o­si­tat i fins i tot del con­cepte popu­lista com a sinònim de poc ins­truït o gens crític. Són moments que aple­guen, a l'entorn d'una cele­bració reli­gi­osa, fes­tiva o trista, per­so­nes iden­ti­fi­ca­des amb la fe cris­ti­ana i
altres que no. Cadas­cuna d'aques­tes tro­ba­des, a més del valor religiós que li puguin donar els cre­ients, són també aquesta expressió de l'atri dels gen­tils que s'ha per­pe­tuat a través de les gene­ra­ci­ons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.