LA CRÒNICA
No tothom fa festa per la Santa Creu
No tenim sempre present la feina que es fa perquè tot surti bé
Per les fires –per les de la Santa Creu i també a la resta– no tot és festa, gresca, xerinola, relax i despreocupació. No tothom fa festa per la Santa Creu i cal que no ens n'oblidem. Més de gust o menys, perquè li ha tocat per un torn o perquè ha decidit treballar més i intentar fer tanta caixa com pugui, de manera gratuïta o cobrant, hi ha molta gent que curra mentre la resta es diverteix. Jo diria que cal distingir sobretot entre dos tipus de feines que es fan durant les festes majors, la més visible i la que ho és menys.
Quan passegem i comprem un globus al nostre fill, quan donem una moneda a un senyor que fa figures amb globus, quan parem per prendre un refresc o una cervesa en un bar, quan agafem el bus nocturn, quan comprem un tall de pastís de formatge a la parada de la fira d'artesania, quan demanem una beguda a la noia a qui ha tocat torn a l'Embarraca't o pugem a una atracció de fires i el noi ens agafa el tiquet. En aquests casos, i segur que me'n deixo, ens adonem, o hauria de ser així, que mentre nosaltres gaudim de la festa aquestes persones són al peu del canó. Però també cal que tinguem en compte la feina de moltes altres persones –i me'n tornaré a deixar– que segurament no tenim tan presents i que estan treballant perquè tot surti bé, des del backstage. El treballador de la brigada municipal que ha muntat els escenaris, la policia local que vigila per a la seguretat de tothom, els membres de les entitats que potser no serveixen copes però estan treballant igualment per organitzar activitats, els equips mèdics, tots els que formen part dels grups de músics i teatre que actuen a fires.
Pensem-hi una mica, en aquesta gent que treballa mentre l'altra gent xala, perquè segurament nosaltres hem estat a l'altre costat algun cop. O sóc l'única?
