“No ha respectat ni els morts”

“No ho havia vist mai, que el foc arribés a entrar al cementiri”, deia ahir amb cara afligida Josep Cobos, un dels treballadors municipals de la Jonquera que ahir s'afanyaven a tornar a posar en ordre el recinte. Les làpides ennegrides i els vidres trencats per l'escalfor al davant dels nínxols evidencien la virulència de les flames. Equipats amb motoserres, els treballadors s'apressaven a retirar les restes cremades dels arbres i arbustos del conjunt. “Ho teníem tot molt verd i arreglat”, insistia Josep Cobos.

El cementiri de la Jonquera està situat a la part oest del nucli, just a l'altra banda de l'autopista i l'N-II. A l'altre costat del poble, a l'est i al sector del Prat d'en Malagrava, hi ha els últims habitatges arran del bosc, i allà també hi va cremar una casa. Els dos punts deixen clar que la Jonquera va viure diumenge unes hores enmig de dues llengües de foc. Ahir, el poble ja funcionava amb normalitat, però totes les converses del carrer tractaven dels moments de tensió i nervis del dia anterior. “Amb el fum, no es veia res, era acollonant”, deia un dels jubilats que, asseguts en un banc del carrer principal, comentaven els fets. I, referint-se al cementiri, per certificar que la situació era greu, un vianant comentava: “El foc no ha respectat ni els morts.” Entre els veïns també hi havia gent molt enfadada i que criticava des dels boscos bruts i sense manteniment fins als veïns que tenen un dipòsit de gas i que tampoc netegen el seu terreny, en referència a possibles mals majors.

Tots els testimonis coincidien a afirmar que tot va ser molt ràpid entre l'anunci de l'incendi i l'arribada de les flames a la Jonquera. En un altre grupet de veïns, Joan Faig explicava que té unes dues-centes oliveres i una barraca on guarda una quinzena de gossos de caça, al sector dels Carols, també a la part oest del municipi però ja als afores. Diumenge estava fent el vermut quan va arribar l'avís del foc, i, amb un 4x4, ell i el seu fill van córrer a salvar els gossos. “En dos minuts ja vam tenir el foc a tocar, i sort que no vam tornar pel mateix camí, vam tirar amunt”, deia Faig. Coneixedor de les pistes de terra, aquest caçador va poder salvar els seus gossos dirigint-se a Agullana. Quan va ser allà, però, va quedar encallat perquè la progressió del foc ja havia obligat a tallar la carretera cap a la Jonquera. “Vaig sortir a les dues i vaig tornar a dos quarts de deu”, deia Faig. Ahir va anar ben aviat a mirar les seves oliveres. “N'hi ha vint-i-cinc o trenta que estan a terra; algunes de centenàries, cuidades, amb troncs monumentals i en un camp llaurat i net, però que no han resistit el foc”, deia Joan Faig.