Societat

Josep Lluch

Editor de Proa i Pòrtic

Catalunya és més que unes balances fiscals

Josep Lluch

No cal posar-se un bar­ret d'endeví per atre­vir-se a pre­veure un 2013 molt difícil per al sec­tor del lli­bre. A la deses­ta­bi­lit­zació i la inse­gu­re­tat que ha gene­rat la irrupció de l'electrònica en l'eco­sis­tema de la lle­tra impresa, cal sumar-hi ara una crisi econòmica que afecta tota la soci­e­tat. No sé si altres sec­tors cul­tu­rals són més forts, però en l'àmbit que ens ocupa cal dir que si el des­cens de la venda de lli­bres s'accentués o s'allargués gaire, es posa­ria en perill la super­vivència de mol­tes lli­bre­ries i, fins i tot, edi­to­ri­als. Un bon nom­bre de lli­bre­ries ja han anat tan­cant i la majo­ria d'edi­to­ri­als s'han apri­mat poc o molt, fins al punt de començar a fer mala ganya. Per altra part, no acla­reix gens el pano­rama una admi­nis­tració afe­blida i miop, que reta­lla les com­pres per a bibli­o­te­ques i redu­eix les aju­des a l'edició, al mateix temps que pena­litza el comerç de lli­bre electrònic amb un tri­but de luxe que deu haver rebut l'aplau­di­ment dels que es lucren amb el pira­teig. Per si tot ple­gat no fos prou, l'Estat que man­te­nim amb els nos­tres impos­tos està tirant enda­vant una llei d'edu­cació que vol arra­co­nar el català i sabo­te­jar un sis­tema edu­ca­tiu inte­gra­dor, impe­dint així el foment d'una xarxa de lec­tors vital per a les nos­tres lle­tres.

Aquest 2013 farà trenta anys de l'apro­vació de la llei d'immersió lingüística al Par­la­ment, amb l'única opo­sició de dos dipu­tats. Eren els temps en què l'edició del lli­bre en català vivia una expansió pri­ma­ve­ral i enco­ma­na­dissa. Han estat dècades de molta feina, prou ben feta, en què la indústria del lli­bre en català s'ha pro­fes­si­o­na­lit­zat de manera eficaç i la immersió lingüística ha con­so­li­dat un públic lec­tor jove. Davant la tem­pesta per­fecta que es con­gria, tocarà tre­ba­llar més bé que mai, vigi­lant totes les bau­les de la cadena: dels cre­a­dors als lec­tors, pas­sant pels edi­tors, dis­tribuïdors i lli­bre­ters.

La soci­e­tat occi­den­tal viu una dolo­rosa crisi de model, amb l'afe­git a Cata­lu­nya d'un replan­te­ja­ment polític històric. Ens calen cre­a­dors i pen­sa­dors que sàpiguen lle­gir i expli­car el món que emer­geix, que plan­te­gin inter­ro­gants, que encen­guin llums o que sim­ple­ment ens acom­pa­nyin. És l'hora de l'escrip­tura i la lec­tura. De la cul­tura en gene­ral. Sem­pre hem mirat al món, però ara, a més, tin­drem l'ocasió que el món ens miri a nosal­tres. S'ha de veure que el nos­tre país no és la Padània. Cata­lu­nya és molt més que unes balan­ces fis­cals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.