Societat

Un any de sometent

Les patrulles de pagesos del Segrià per protegir les seves explotacions continuen vives tot i haver disminuït els robatoris i ara volen que es reguli l'activitat malgrat el rebuig d'Interior

L'exèrcit civil es remunta al segle XI i, amb alts i baixos, no es dissol pel Senat fins al 1978

«La seguretat pública recau en la policia. Això no és el Far West»
«Alguna cosa falla si som els veïns els que sortim a vigilar»

Ja fa un any que una colla de pagesos i ramaders d'Alcarràs (Segrià) van començar a patrullar de nit per vigilar les seves explotacions i evitar l'onada de robatoris de què eren víctimes i que havien arribat a un per dia, com a mínim, segons recorden els mateixos afectats. Naixien els sometents.

I darrere dels d'Alcarràs, una bona colla més. Més d'una quinzena de municipis van organitzar sometents, d'altres van contractar vigilància privada o van prendre mesures de seguretat extraordinàries, com ara col·locar càmeres i alarmes en equipaments i instal·lacions públiques.

Lògicament, els Mossos es van posar les piles arran del rebombori popular i l'alarma social generada. I van posar en marxa el pla operatiu especial (POE) del món rural, un reforç específic que ha permès reduir el nombre de robatoris i tenir controlades les deixalleries i ferralleries on molts dels lladres van a vendre el material robat, com ara eines, cables i instal·lacions elèctriques i de reg. Però és que també han arribat a robar en una nit més de 30 porcs o diversos vedells, algun tractor i, sobretot, gasoil.

Passat un any, Alcarràs, Maials i Sucs mantenen les patrulles nocturnes, segons els Mossos. Però segons els mateixos sometents i alcaldes consultats, són actius també a Almacelles, Corbins, la Portella i Gimenells i el Pla de la Font. Aquest darrer, organitzat fa una setmana. I no es descarta que en surti un de nou, a Sant Guim de Freixenet, després d'haver-hi hagut diversos robatoris en pocs dies, igual que a Montgai i Albelda (Franja de Ponent). Alguns pagesos d'aquests pobles raonen la posada en marxa dels sometents per una onada de robatoris i perquè creuen que els sometents que hi ha al Segrià espanten els lladres i aquests opten per desplaçar-se a altres indrets.

I poca broma, perquè sumant tots els efectius disponibles són un miler llarg de persones que, per torns, surten gairebé cada nit per parelles a recórrer camins rurals equipades amb telèfons mòbils i llanternes. Cap arma, asseguren. Qualsevol sospita es tradueix en una trucada al 112 o als Mossos per alertar de vehicles desconeguts o en trobar-se tanques i portes forçades o trencades. Des d'Alcarràs es va elaborar un decàleg d'instruccions bàsiques en el qual, a més de recalcar que només es vigila i s'informa, s'alerta que en cap cas s'ha de barrar el pas a cap vehicle sospitós ni enfrontar-se a cap lladre.

Per ara no s'han registrat incidents remarcables, al marge d'un suposat lladre que va morir en fugir d'una finca de Maials. La mort, però, es va atribuir a un infart mentre escapava dels sometents.

La proliferació de pagesos indignats amb els robatoris es va encomanar com un refredat la primavera de l'any passat i es va escampar més enllà de Ponent. Agricultors de Viladecans, del parc agrari del Baix Llobregat, i de quatre municipis de les comarques de Tarragona es van apuntar a la «moda», però ara no són sometents operatius.

Aquest desplegament d'una mena d'exèrcit civil, com si els ciutadans es volguessin prendre la seguretat pública o la venjança pel seu compte, no agrada gens ni mica ni a la policia ni als polítics.

«Però alguna cosa falla si hem de ser els veïns els que sortim a vigilar i nosaltres no hauríem d'existir», afirma Manel Ezquerra, portaveu dels sometents d'Alcarràs. La inseguretat, no obstant, persisteix i mantenen l'activitat i una organització que ara es transforma en associació en favor dels valors cívics i la convivència i que pretén ser la base per crear l'Associació de Sometents de Ponent, de la qual d'entrada en formarien part sis municipis, segons Ezquerra.

L'objectiu és ser considerats autoritat i formar part de les juntes locals de seguretat, a més de reclamar diàleg amb policies locals i mossos, ja que «voldríem saber què en fan de les informacions que facilitem i com acaben», afegeix el portaveu del sometent d'Alcarràs. Ara, la transferència de matrícules, llocs ocupats o noms de sospitosos no saben si serveix d'alguna cosa.

El Departament d'Interior, amb Felip Puig al capdavant, no va rebutjar els sometents i el mateix conseller va apuntar la possibilitat de regular la cooperació amb les policies. No obstant, el nou titular de la conselleria, Ramon Espadaler, ha estat taxatiu: «No volem articular elements parapolicials.» Ara bé, Espadaler també ha remarcat que no pot prohibir el sometent i que tampoc els instarà a deixar-ho.

L'intendent Josep Lluís Rossell, cap de la regió policial de Ponent, afegia: «No hi ha cap col·laboració formal. Ni la tenim ni la tindrem, perquè nosaltres ens relacionem oficialment amb les institucions, com els alcaldes i les organitzacions agràries.» Per tant, segons Rosell, «ni emparem ni promourem, i els avisos que ens puguin fer els atenem en l'àmbit de la col·laboració ciutadana com la de qualsevol veí». L'intendent ho té clar, ja que «cap estat té regulades patrulles veïnals d'aquesta mena i la seguretat pública és competència de la policia i l'ús legítim de la força només el té l'Estat, que la delega als cossos i forces de seguretat. Això no és el Far West».

El debat, però, està obert, i el mateix síndic de greuges de Catalunya, Rafel Ribó, en el seu balanç anual, proposa «que es reguli per via d'urgència, atès que ja estan en funcionament, la figura de les patrulles ciutadanes de vigilància com una forma de col·laboració ciutadana puntual en l'àmbit de la prevenció i que es creï un registre de les patrulles, per fer-ne un seguiment».

L'alcalde d'Alcarràs, Miquel Serra, explicava que han registrat una reducció del nombre d'incidències i robatoris en el darrer any, però que «no només es pot atribuir a l'aparició dels sometents», ja que l'Ajuntament havia augmentat la despesa en seguretat per reforçar la plantilla de 13 agents de la policia local amb un sergent, així com amb la instal·lació de càmeres i la contractació d'agents cívics. Serra admetia que el consistori té una escassa relació amb el sometent i defensa que qui faci feines de vigilància «ha de ser gent formada i que sàpiga què ha de fer i com actuar».

Al Segrià, on hi ha més sometents, només Alcarràs i Almacelles tenen policia local i els alcaldes de la resta de municipis on s'han format patrulles entenen que els veïns s'organitzin perquè la inseguretat i la despesa que suposen els robatoris s'han vist apaivagades amb aquestes vigilàncies. Tot i això, recalquen que només tenen cura de les seves propietats i que complementen la feina dels Mossos, que no poden arribar a tot arreu.

I l'extens territori agrari de Ponent i la disponibilitat policial ha fet entrar en joc la Guàrdia Civil i la Policía Nacional. I ara, resulta que hi ha com una mena de competència entre ells, segons els veïns. Hi ha jornades a Alcarràs on es poden veure patrullant totes les policies i els sometents, tots alhora!

«Mai havíem estat tan segurs, tot i això, encara es registren robatoris», explica Ezquerra.

I és que la subdelegada del govern estatal a Lleida, Inma Manso, es va comprometre a ajudar els sometents. I ho ha fet. Amb l'excusa del contraban i el robatori i mercat negre de gasoil, que és competència de la Guàrdia Civil, aquesta munta controls al Segrià i, amb el pretext del control d'estrangers, la Policía Nacional també es passeja per Alcarràs i altres pobles. La situació més esperpèntica es va donar fa unes setmanes, quan la televisió catalana gravava un reportatge sobre els sometents i es va donar la «casualitat» que, de cop i volta, tots els cossos i forces de seguretat feien controls i, fins i tot, un helicòpter patrullava la zona. Vaja, que no fos dit que no feien res.

La història del sometent, des del segle XI i fins avui, en l'edició en paper de la revista Presència.

Xifres que avalen la feina de tots

Les dades dels Mossos d'Esquadra apunten que durant el segon semestre del 2012 els delictes en l'àmbit rural van baixar un 5,3% en relació amb el mateix període de l'any anterior. Només els robatoris, entre gener del 2012 i del 2013, van disminuir un 45% i les detencions van augmentar un altre 45%. L'Ajuntament d'Alcarràs situa el descens dels robatoris i altres incidències, com l'incivisme, en un 23% en un any.

Ambdues parts s'atribueixen aquesta millora per la feina feta de reforç policial, investigació i també per una major conscienciació veïnal que ara denuncia més que abans. Als sometents no els pengen cap medalla, però ells asseguren que sense la seva feina de vigilància i el ressò mediàtic que han tingut no s'haurien pogut reduir els robatoris. Això sí, tots coincideixen que les xifres milloren, però el problema persisteix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els Mossos aplicaran mesures per intentar reduir l’ús d’armes blanques

Barcelona

Els jutges de Figueres se sumen a les reivindicacions dels funcionaris

FIGUERES

La Generalitat sufragarà la clausura de l’abocador de Solius

LLAGOSTERA / SANTA CRISTINA / D’ARO

Fil a l’agulla per trobar alternatives per al triatge

LA BISBAL D’EMPORDÀ

Reciclatge gironí de maquinetes d’afaitar

Girona

Famílies el temps que calgui

barcelona
JORDI DE MANUEL
BIÒLEG I ESCRIPTOR

“La sequera fa anar el món a pitjor”

barcelona
societat

Tres detinguts per una mort a Terrassa

SOCIETAT

Incendi al port de Tarragona