Societat

JORDI MOYA

aTLETA I ESTUDIANT D'AQÜICULTURA

“Més del 50% del cultiu de peix ja és de piscifactoria”

Entrevista a Jordi Moya, atleta i estudiant d'aqüicultura

Els estu­dis de pis­ci­fac­to­ria sem­blen poc popu­lars. Creu que és així?
A tot l'estat només hi ha cinc esco­les que impar­tei­xin el grau supe­rior d'aqüicul­tura i la de l'Ebre és l'única a Cata­lu­nya, les illes Bale­ars i el País Valencià. És poc cone­gut aquest món, tot i que avui en dia més del 50% del cul­tiu de peix ja és de pis­ci­fac­to­ria.
De fet, el 2011 l'aqüicul­tura ja produïa un de cada dos pei­xos dels que menjàvem. Per què?
El recurs del mar s'està aca­bant perquè l'estem explo­tant massa i no donem temps als pei­xos perquè es repro­du­ei­xin. La gent vol peix i, com que no es pot treure del mar, ens hem dedi­cat a posar-lo en gàbies i engrei­xar-lo. El preu d'engreix surt a compte com­pa­rat amb el de venda i per això cada cop hi ha més sor­tida i s'estan cri­ant espècies amb interès comer­cial. D'aquí poc hau­rem de sub­sis­tir només amb l'aqüicul­tura.
Ales­ho­res hi ha un pro­blema, si no es res­pecta el cicle del peix i es pes­quen més petits?
Exacte. Ja s'han fet cam­pa­nyes per no aga­far els pei­xos petits. I al delta de l'Ebre, a més, per la pesca d'arros­se­ga­ment, que també per­ju­dica molt el fons marí. Però no s'acaba de treure perquè el port de la Ràpita és el més impor­tant de Cata­lu­nya i, si es pro­hi­beix, s'aca­barà tota la indústria pes­quera allà baix.
Hi hau­ria alguna solució per no inter­rom­pre el cicle dels pei­xos?
Ara a totes les cos­tes cata­la­nes, per veure si s'aguanta el cicle, s'han posat esculls arti­fi­ci­als per evi­tar que es pes­qui a la zona en què els pei­xos fan els nius i ponen els ous.
De fet, hi ha qui diu que el sec­tor genera impac­tes medi­am­bi­en­tals com con­ta­mi­nació de rius, des­fo­res­tació per cons­truir les gran­ges...
No és veri­tat. Totes les gran­ges estan fetes perquè no facin malbé el medi ambi­ent i els pin­sos són cada cop més ecològics. El poden espat­llar una mica, com qual­se­vol granja de porcs, però en prin­cipi tot està con­tro­lat.
També hi ha gran­ges de caviar...
Hi ha el cul­tiu de peix de mar i el cul­tiu de peix d'aigua dolça. En el d'aigua dolça, s'hi crien trui­tes i estu­ri­ons. Els estu­ri­ons, pel caviar, que va molt car.
I, pel que fa a la qua­li­tat, hi ha diferència?
Les males llengües diuen que no és el mateix un peix de pis­ci­fac­to­ria que un peix de mar obert. Però si por­tes qual­se­vol per­sona a la botiga, no els sabrà dife­ren­ciar, ni per gust ni per vista, perquè els pin­sos cada cop es millo­ren més. Tot i que s'ha mirat d'equi­li­brar preus, els pei­xos d'aqüicul­tura són més barats perquè si val­gues­sin igual que els del mar, els con­su­mi­dors com­pra­rien els del mar, que repre­senta que són més bons.
El nom­bre de pei­xos pro­vi­nents de pis­ci­fac­to­ria aug­menta però el 2012 es passa de dotze a qua­tre pis­ci­fac­to­ries a la costa cata­lana. Quin diagnòstic fa del sec­tor?
Les pis­ci­fac­to­ries han fun­ci­o­nat molt bé a Mèxic, a l'Argen­tina, a Amèrica, perquè les aigües i el clima són dife­rents i les tem­pe­ra­tu­res, molt esta­bles. Allà és on hi ha les prin­ci­pals gran­ges del món. Aquí a Cata­lu­nya, la tem­pe­ra­tura de l'aigua varia molt sobre­tot al Delta de l'Ebre i, de vega­des, si puja massa o baixa, mata tots els pei­xos. A l'hivern, hi ha menys tem­pe­ra­tura i el peix menja menys. Lla­vors, el cost aug­menta perquè el peix triga més a engrei­xar-se i no surt tant a compte. Tot i així, Cata­lu­nya és pio­nera i això com­porta que algu­nes gran­ges hagin hagut de córrer uns ris­cos i hagin aca­bat mala­ment.
Comen­tava que a Amèrica tenen més èxit les pis­ci­fac­to­ries. On van començar, però?
Vénen de la Xina. Quan els xine­sos omplien els estanys per fer l'arròs, que creix en aigua, i després els bui­da­ven, s'hi que­da­ven mol­tes car­pes herbívores. Lla­vors, les guar­da­ven en unes gàbies i les engrei­xa­ven. I aquí va començar tot.
Quin procés se sol seguir en la criança del peix?
Nor­mal­ment pri­mer es crien en vivers, que és on els pei­xos ponen els ous. També s'hi cul­ti­ven algues perquè quan nei­xen les lar­ves no els pots donar pinso direc­ta­ment. Després té lloc la fase de guar­de­ria: el peix petit s'engreixa fins a diver­ses talles i l'empresa que té les gàbies a mar obert l'agafa en tancs i el porta a les gàbies de l'empresa que ho demana. I quan s'acon­se­gueix la talla comer­cial es porta a la botiga. Tam­poc se'n parla molt, però tots els mus­clos i les ostres que men­gem també seguei­xen el mateix procés.
Qui­nes sor­ti­des labo­rals té l'aqüicul­tura?
Tant pots tre­ba­llar en aqua­ris com en una granja de pei­xos orna­men­tals (iguals que els de les pei­xe­res que té tot­hom a casa) o en aqüicul­tura. També hi ha tota la part de repa­ració de gàbies a mar obert.
I com sol ser un dia de feina d'un aqüicul­tor?
En un dia a les gàbies de mar obert, et lle­ves a les sis per poder ser al port a les set. Puges al vai­xell, a les vuit arri­bes al lloc de les gàbies i després, depe­nent del dia, toca treure peix segons la comanda que ens han fet, donar pinso cada dia i, sobre­tot, bai­xar bus­se­jant per mirar que les rei­xes no esti­guin fora­da­des, eli­mi­nar els orga­nis­mes que s'hi incrus­ten...
Vostè, ara està al Cen­tre de tec­ni­fi­cació d'Amposta gràcies a una beca, on entrena la moda­li­tat atlètica de llançaments. Això ser­veix per tre­ba­llar en la pis­ci­fac­to­ria?
La vida de pis­ci­fac­to­ria a les gàbies, sobre­tot a mar obert, és dura pel clima, pel vai­xell i perquè s'aixe­quen pesos grans, sacs de pinso, el peix... He vist la gent que tre­ba­lla a aques­tes gàbies i no són tots pri­mets, estan gros­sos per aixe­car pesos.
Vostè va que­dar pri­mer de pes als cam­pi­o­nats de Cata­lu­nya. N'està con­tent?
Estic entre­nant-me amb un noi amb qui com­petíem junts i sem­pre havíem anat frec a frec. Se m'havia avançat, perquè al cen­tre s'entrena molt més. I ara que vaig a entre­nar amb ell al cen­tre, tots els entre­na­ments són més com­pe­ti­tius perquè el tens a prop i mires a veure qui gua­nya, et moti­ves més... En prin­cipi m'havia de gua­nyar ell, però va sor­tir bé i vaig acon­se­guir pas­sar-lo. Estic con­tent de l'entre­na­dor que tinc, me n'ha ense­nyat molt. A veure si als cam­pi­o­nats d'estiu segueixo així.
Quina pre­visió té?
Fer tres meda­lles: en pes, disc i jave­lina. Als de pista coberta espa­nyols, vaig que­dar quart en pes. Sem­pre hi quedo quart! A veure si als d'Espa­nya d'aire lliure puc acon­se­guir fer meda­lla en una de les tres pro­ves.
http://​www.​youtube.​com/​watch?​v=TvR​CtEI​DHUs

Vida intensa

“Des de petit sempre m'han agradat molt els peixos”. Jordi Moya (Vic, 1994) s'ha passat tots els estius bussejant a Sant Carles de la Ràpita i aquest any ha acabat anant al delta de l'Ebre a estudiar un grau superior a l'Escola d'Aqüicultura de la badia dels Alfacs. A més, també hi practica l'atletisme, ja que està entrenant al Centre de tecnificació esportiva de les Terres de l'Ebre gràcies a una beca. Enguany, ha quedat primer en llançament de pes al campionat de Catalunya júnior de pista coberta amb una marca de 15'15 metres i cinquè al d'Espanya amb 14'73. En aquesta entrevista, no només repassem els resultats atlètics de la temporada sinó també el sector de les piscifactories a Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.