DO Alella. fruits de la terra

Els vins dels laietans

Ofegat per la pressió urbanística, el raïm del Maresme i el Vallès Oriental fa possible l'elaboració dels vins DO Alella, en un indret que els romans ja dedicaven a la producció vinícola. Tot i que predominen els blancs, els negres han rebut darrerament premis d'àmbit internacional.

A pocs quilòmetres de Barcelona, però en un entorn ben diferent, als vessants de la Serralada Litoral, es donen les característiques ideals per al conreu de la vinya. És des d'aquest indret, a cavall del Maresme i el Vallès Oriental, que fa prop de dos mil anys els laietans proveïen de vi part de l'Imperi romà i, on actualment concentren la seva producció els viticultors de la DO Alella. L'actuació conjunta del sauló, un terreny arenós d'origen granític i color blanc que té una gran permeabilitat, i la brisa marina, que entra directament a aquesta vall creant un microclima local, fan que aquests vins aconsegueixin unes qualitats difícils de trobar en altres territoris. El fet de tenir vinyes a ambdós vessants de la muntanya fa, a més, que la DO Alella disposi de vins de dos subgrups molt definits: al vessant mediterrani, molt més irradiat pel sol, els vins són suaus i de poca graduació mentre que a la banda del Vallès, més humida, el raïm adquireix una major vivacitat i un sabor molt més àcid. En conjunt, però, predominen els blancs, sobretot fets a base de pansa blanca, característics pel seu color verdós, amb un gust mineral i lleugerament amargant al final. Per la seva banda, els rosats i els negres prenen cada vegada una major importància fins al punt que les darreres distincions internacionals, com la medalla d'or al concurs mundial de vins de Brussel·les, han anat a parar a vins negres. Molt raïm també serveix com a base per a la realització de cava. La producció és molt reduïda, només se'n fan unes 600.000 ampolles a l'any, i les previsions de creixement són molt minses. De fet, en els darrers anys, la pressió urbanística ha anat fent recular les vinyes, que ara s'alcen prop dels cims de la serralada, quasi a 300 metres sobre el mar. Al mateix temps que s'anaven reduint el metres quadrats de zona agrícola, proliferaven les urbanitzacions, que avui són part del paisatge d'Alella. Així doncs, l'augment de la producció comporta l'adhesió de noves vinyes de més municipis, allunyats d'Alella, però que es troben als vessants de la Serralada Litoral. Actualment, hi ha adscrits 18 municipis del Maresme i el Vallès Oriental i quatre més, entre els quals Mataró, estan en vies d'afegir-s'hi. La quantitat, però, no és el principal objectiu d'aquest grup reduït de cellers, que abasteixen principalment la ciutat de Barcelona. «El nostre objectiu és augmentar encara més el prestigi i, per què no, ser la DO de més qualitat de tot Catalunya», diu Jordi Pujolràs, del consell regulador.

Cellers
6
Viticultors
137
Localització
Vessants de la Serralada Litoral
Producció anual
Entorn dels 800.000 quilos de raïm
Prop de 600.000 ampolles
Varietats
Pansa blanca, garnatxa, sauvignon blanc, chardonnay, merlot, sirà, cabernet.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MEDI AMBIENT

El Maresme torna a apostar per l’estratègia conjunta per preservar la costa

MATARÓ
RELIGIÓ

La mediació de Mossos posa fi a 15 dies de resistència a l’Esperit Sant

barcelona
societat

Reus inicia els tràmits per crear la nova funerària supramunicipal amb Salou, Vila-seca i Constantí

Reus
educació

El lleure educatiu alerta que l’ACA els limita les acampades

barcelona
SEQUERA

Girona entra en fase d’excepcionalitat i adapta mesures contra la sequera

GIRONA
societat

Activen la prealerta del pla Inuncat a les conques del Siurana i el Baix Ebre

Barcelona
OLOT

L’Oncolliga dona 8.000 euros a l’Hospital d’Olot per comprar tres lliteres

OLOT
societat

Terrassa dedicarà la propera edició de la Fira Modernista a Lluís Muncunill

Terrassa
Societat

La multireincidència, en el punt de mira del pla de seguretat

Barcelona