Societat

Catalunya guanya cinc estrelles Michelin

Els Adrià reben una estrella pel Tickets i el 41º

També la reben el Malena, L'Ó i Les Moles

El nou tres estrelles estatal és el madrileny Diverxo

L'atomització d'estels dilueix el poder basc i català

La Guia Mic­he­lin con­ti­nua el 2014 la línia ini­ci­ada l'any pas­sat d'esquit­xar d'estels l'Estat amb una certa gene­ro­si­tat, tal com la crítica espe­ci­a­lit­zada li recla­mava. De la gai­rebé vin­tena de nous pri­mers estre­llats (inclo­ent-hi dos de Por­tu­gal), cinc es que­den a Cata­lu­nya. Un 20%. L'any pas­sat van ser sis. El més espe­rat era el del Tickets d'Albert Adrià, que ha vist així reco­ne­guda l'ori­gi­na­li­tat de ser­vir tapes bulli­ni­a­nes al Paral·lel de Bar­ce­lona, i, de pas, els ger­mans Adrià s'han endut la sor­presa de sumar-ne una altra per al local con­tigu, el 41º, una coc­te­le­ria en què també se ser­vei­xen plats de la memòria d'El Bulli.

També l'acon­se­gueix Malena, de Gime­nells (Segrià), a càrrec de Xixo Castaño, un cui­ner que ja havia estat pre­miat amb estre­lla i que va ser com­pany d'estu­dis d'hos­ta­le­ria de Joan Roca. El xef de Can Roca ahir se n'ale­grava molt: “Fa una cuina molt de Lleida i té molt de talent.” Igual­ment hi ha premi per a Les Moles d'Ull­de­cona (Montsià) i L'Ó, el res­tau­rant de Jordi Llo­bet que ocupa el lloc que va dei­xar L'Angle al Món Sant Benet (Sant Fruitós del Bages) quan es va ins­tal·lar a Bar­ce­lona.

Pre­ci­sa­ment L'Angle, de Jordi Cruz, manté la seva estre­lla ara que ocupa l'espai de l'hotel Cram que va dei­xar el Gaig quan es va reu­bi­car en la Fonda Gaig, uni­fi­cant els dos nego­cis. El nou Gaig també la con­serva. I no hi ha cap baixa.

Si el 2013 es van sumar al cim dos nous tres estre­lles (Azur­mendi i Qui­que Dacosta), aquest cop ha tocat el torn a Madrid amb la incor­po­ració del Diverxo, el res­tau­rant cre­a­tiu del David Muñoz, que mal­grat la seva joven­tut ja fa temps que apa­reix en les tra­ves­ses. Els nous dues estre­lles mar­xen cap a la Rioja (El Por­tal, de Fran­cis Pani­ego) i Tene­rife (M.B., de Martín Bera­sa­te­gui). Bera­sa­te­gui, que ja reg­nava amb sis estels (tres al seu de Lasarte, dos al Lasarte i un al M.B.) s'ha con­ver­tit en el pes pesant de la guia ver­me­lla. Amb les noves incor­po­ra­ci­ons i la pluja de pri­me­res estre­lles, la situ­ació del País Basc i Cata­lu­nya perd el pro­ta­go­nisme únic que asso­lia anys enrere. Recor­dem que Can Fabes cau de la llista de dues estre­lles pel tan­ca­ment, el 31 d'agost, del negoci que no va poder man­te­nir el nivell en temps de crisi després de la mort de Santi San­ta­ma­ria.

Els estels han anat a parar a tot el ter­ri­tori espa­nyol. Al Monas­trell d'Ala­cant, a l'Àrbore da Veira, de la Coru­nya, a La Sal­gar de Gijón, a La Botica de Mata­po­zu­e­los (Valla­do­lid), a La Casa del Car­men d'Olias del Rey (Toledo), a l'Arbi­del de Riba­de­se­lla, a l'Ale­jan­dro d'Alme­ria, al Tierra (Val­de­pa­la­cios, Toledo), a l'Hos­pe­dería El Batán de Tra­ma­cas­ti­lla, Terol. A Vall d'Alba de Cas­telló, al Bon Amb de Xàbia i a El Poblet, una de les dues apos­tes de Qui­que Dacosta a València capi­tal. Mic­he­lin aposta per reforçar la base.

No es pot dir que hi hagi una mala collita, però com passa sem­pre, hi ha noms que hau­rien pogut molt bé obte­nir guardó, però que hau­ran d'espe­rar una mica més. O dei­xar de cap­fi­car-se, com ja fa temps va deci­dir fer Andoni Luis Adu­riz, etern aspi­rant a la ter­cera estre­lla per al Muga­ritz, que mai no arriba. Jordi Cruz tam­poc acon­se­gueix la ter­cera per la seva bona feina a l'Àbac. Ni Paco Pérez per al Mira­mar, tot i que ahir estava feliç amb la pri­mera rebuda en una plaça dura com Berlín per al seu avant­guar­dista 5. “Tu no saps com de con­tent està l'equip; només per això ja val la pena.”

LA XIFRA

53
restaurants catalans disposen d'alguna estrella Michelin.

Les claus del triomf

Diuen els portaveus de la prestigiosa guia vermella que per arribar al cim de la guia es necessita personalitat pròpia, regularitat i ser present als fogons que es comanden. No val deixar la cuina sovint per fer altres coses. Són molt rígids (i garrepes) en la concessió de la tercera estrella perquè “si algú ve de Dubai a menjar en un lloc que destaquem hem d'estar segurs al 100% que s'ho val”. De tota manera, en el sector continuen les crítiques comparatives amb altres guies del món, molt més generoses. L'estrella per al Diverxo (i l'any passat per a Eneko Atxa) demostra l'aposta de la guia per gent jove amb talent que puguin ser el relleu dels grans noms consolidats. Les inspeccions les fan per sorpresa, de tal manera que el xef no sap quan apareixerà algun dels dotze homes de Michelin, d'una mitjana de 46 anys, per les seves taules. I asseguren que aquest any s'han passejat pertot arreu i més d'un cop. El seu cap fa 250 àpats professionals a l'any.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.