Tots contra la pobresa

És una estratègia per fixar el focus sobre els que es troben en una situació social més fràgil. O vulnerable. Coincidint ahir amb la celebració del dia de les persones sense llar, a diverses poblacions de l'Estat espanyol es va organitzar una flash mob simultània amb el propòsit de recordar, i també denunciar, les condicions “d'exclusió i discriminació” que pateix aquest col·lectiu en àmbits com ara el sanitari. Seguint fil per randa el patró sobre el qual s'han de desenvolupar aquests tipus d'accions planificades –aplegar el màxim nombre de gent en un punt i hora acordat, representar l'acte i disgregar-se ràpidament–, la iniciativa va tenir una escenificació similar a tots aquests municipis, entre els quals hi havia Barcelona o Lleida. Amb la cara coberta amb una màscara blanca, els participants en la flash mob van reivindicar el dret dels sense sostre a accedir a una cobertura sanitària guardant tres minuts de silenci o formant una línia que simbolitzava un escàner mèdic, com es va poder visualitzar en la concentració de la plaça de la Paeria de la capital del Segrià, que va ser organitzada per la fundació Arrels-Sant Ignasi.

Amb el lema Cap persona sense salut, cap persona sense llar, les entitats convocants d'aquesta jornada han volgut centrar el seu discurs en qüestions com ara l'impacte de la pobresa sobre la salut. “El dia a dia al carrer fa emmalaltir i agreuja la malaltia”, explicava ahir Sonia Olea, responsable de Càritas a l'Estat. De fet, les estadístiques indiquen que l'esperança de vida entre aquest col·lectiu és vint anys inferior a la de la resta de la població. Una situació per si mateixa ja dura però que, segons Olea, és agreujada per les dificultats que tenen aquestes persones per ser ateses en centres sanitaris, “ja que no són tractades com a pacients sinó com un problema”. Pels convocants, un aspecte especialment preocupant d'aquesta situació és que alguns canvis normatius recents, com ara la reforma sanitària, han introduït nous esculls per poder donar atenció mèdica als sense sostre, com ara els immigrants. Per reblar el clau, les xifres també apunten que les malalties mentals tenen un impacte molt important (un 30%) sobre aquest segment de la població, una circumstància que agreuja la seva “estigmatització social”, segons Càritas. Tot i que no hi ha dades ni estudis que quantifiquin exactament l'abast d'aquesta realitat, es calcula que a l'Estat hi ha actualment entre 35.000 i 40.000 persones que viuen al carrer. A aquesta xifra s'hi han d'afegir tres milions de famílies que, si bé tenen llar, aquesta es troba en condicions d'infrahabitatge. “Són persones que compleixen un perfil concret”, ha explicat Sonia Olea, que ha destacat que uns dels afectats per aquesta problemàtica són les víctimes dels desnonaments.