Societat

29 de desembre del 1938

La resistència de les Garrigues

La comarca va patir 79 bombardeigsen 18 dies i més de la meitat es van concentrar a la Granadella i Castelldans
Franco va haver d'esbroncarel general Dávila pel bloqueig de l'exèrcit rebel per ocupar la Granadella

Capítol 9


Tren­cat el front del Segre, l'ofen­siva rebel cap al sud es va con­cen­trar en dues línies estratègiques ben clares: el con­trol de la car­re­tera de Tar­ra­gona a les Bor­ges Blan­ques i domi­nar els acces­sos a les comu­ni­ca­ci­ons més impor­tants en direcció a l'Ebre per Flix. Per tant, la Gra­na­de­lla i Cas­tell­dans van ser les dues pobla­ci­ons que van cen­trar els com­bats en el que es va ano­me­nar “la bata­lla de les Gar­ri­gues”.

A més del con­trol de les comu­ni­ca­ci­ons, l'altre objec­tiu era des­truir arse­nals i infra­es­truc­tura logística repu­bli­cana. I és que els pobles de les Gar­ri­gues eren la rere­guarda fins al desem­bre del 1938 i tenien lluny la guerra. Per aquest motiu, eren cen­tres de recepció de refu­gi­ats i també dis­po­sa­ven petits hos­pi­tals, pol­vo­rins, dipòsits de car­bu­rant i cen­tres de coman­da­ment. Tots aquests equi­pa­ments van pas­sar imme­di­a­ta­ment a ser objec­tius a des­truir per les tro­pes de Franco.

El 10 de desem­bre del 1938 havia de començar l'ofen­siva al Segrià i les Gar­ri­gues però el mal temps ho va ajor­nar fins al dia 23. Ni la pro­xi­mi­tat de les fes­tes de Nadal no va acon­se­guir silen­ciar les armes, tot i les peti­ci­ons fetes des del Vaticà per res­pec­tar aques­tes dates asse­nya­la­des. L'avi­ació, a més, ja actu­ava des de feia dies a la zona.

Amb aquests objec­tius, les tro­pes fran­quis­tes, amb el suport de les ita­li­a­nes del Corpo di Truppe Volon­ta­rie (CTV), van tri­gar una set­mana a entrar a la Gra­na­de­lla i dues fins a Cas­tell­dans. El 10 de gener, tota la comarca de les Gar­ri­gues ja havia cai­gut.

Aguan­tar aquesta set­mana de front a la Gra­na­de­lla va ser tot un èxit per als repu­bli­cans, sobre­tot perquè la població va supor­tar 20 bom­bar­deigs de l'avi­ació, sobre­tot de la legió Còndor, entre el 22 i el 29 de desem­bre, data de la cai­guda del poble. És a dir, tres al dia. La població ja s'ama­gava en coves de l'entorn i durant l'ofen­siva rebel pocs veïns seguien a la Gra­na­de­lla. Tot i això, es van regis­trar sis vícti­mes mor­tals entre els civils, inclo­ses dues nenes, així com tretze sol­dats. La comarca va viure 70 bom­bar­deigs entre el 20 de desem­bre i el 7 de gener del 39.

La Gra­na­de­lla era una dels objec­tius fixats per Franco, ja que segons els infor­mes que havien ela­bo­rat els seus ser­veis d'infor­mació hi havia grans dipòsits de gaso­lina, la intendència del XII Cos de l'Exèrcit i també de la 16a divisió. A més de força tropa, també s'hi havia ubi­cat una escola de comis­sa­ris, un hos­pi­tal amb una desena de llits i pol­vo­rins i magat­zems de munició, segons ha cons­ta­tat l'his­to­ri­a­dor i pro­fes­sor Josep Rubió Sobre­pere en una extensa recerca sobre la Guerra Civil a les Gar­ri­gues i que va trans­criure en un lli­bre de Pagès Edi­tors.

Com es deia, va cos­tar una set­mana l'ocu­pació de la Gra­na­de­lla i tal dia com avui del 1938 queia en mans de Franco un poble que es va con­ver­tir en el pri­mer gran focus de resistència repu­bli­cana després de tren­car-se el front del Segre i ini­ci­ada l'ofen­siva con­tra Cata­lu­nya.

Les divi­si­ons 3, 35 i 42 del XV Cos de l'Exèrcit de Manuel Tagüeña van acon­se­guir atu­rar l'avanç de les for­ces rebels del cos de l'exèrcit de Navarra. Men­tre els ita­li­ans de la divisió Lit­to­rio ocu­pa­ven el Cogul, l'exèrcit de Navarra es que­dava blo­que­jat i només va poder rea­gru­par-se amb for­ces ita­li­a­nes del CTV. L'estan­ca­ment va irri­tar Franco, que va enviar un comu­ni­cat al gene­ral Dávila, màxim res­pon­sa­ble d'aquest cos. El mis­satge renyava Dávila per la demora i per no haver tren­cat la defensa repu­bli­cana.

El 28 de desem­bre es van lliu­rar forts com­bats prop de la Gra­na­de­lla, com­bi­nats amb acci­ons aèries fins que va arri­bar el fatídic dia 29. D'entrada, amb caràcter d'urgència, Franco va enviar un segon reque­ri­ment a Dávila. El gene­ral col­pista no ente­nia per què no feia una ofen­siva de pinça per acor­ra­lar els repu­bli­cans, ja molt afe­blits: “Genera una sen­sació d'impotència com­pleta [...]. Veig falta de mani­o­bra, coman­da­ment i fins i tot en el cos d'exèrcit de Navarra [...]. Repe­teixo, és neces­sari redreçar l'acció agru­pant el cos de l'exèrcit de Navarra en la direcció de la Gra­na­de­lla i no donant a cap divisió cap missió pro­funda fora dels camins.”

La brega de Franco va obte­nir els seus fruits i a les tres de la tarda les tro­pes fran­quis­tes entra­ven a la Gra­na­de­lla, en part gràcies als inten­sos bom­bar­deigs aeris.

Segons els estu­dis de Rubió Sobre­pere, els vio­lents com­bats finals es van pro­duir entre les for­ces de l'11 BM de la 35a divisió, la 33 i 60 BM de la 3a divisió i la 226 i 227 BM de la 42a divisió del XV CE Repu­blicà con­tra la 5a divisió de Navarra, reforçada amb l'arti­lle­ria de la Còndor i les for­ces ita­li­a­nes. Va ser una bata­lla cos a cos i casa per casa que va dei­xar un ras­tre de cadàvers per tot el poble. Així, l'exèrcit fran­quista gua­nyava el pas franc cap a les ter­res de l'Ebre.

Que­dava el segon gran objec­tiu de les Gar­ri­gues, que era Cas­tell­dans, i així arri­bar a les Bor­ges Blan­ques. La lluita va ser ferotge entre divi­si­ons del V CE de Líster i les tro­pes voluntàries ita­li­a­nes. Poc a poc ana­ven caient pobla­ci­ons i el 3 de gener es tren­cava la resistència de les tro­pes que coman­dava Enri­que Líster. Aquest es va reti­rar cap a les Bor­ges Blan­ques i el dia 4 la divisió ita­li­ana arri­bava a Cas­tell­dans, la població més cas­ti­gada per l'avi­ació a les Gar­ri­gues. Un poble buit i des­truït on els veïns van tor­nar al cap d'unes hores de l'ocu­pació dels seus ama­ga­talls i en pro­cessó per enter­rar les dese­nes de morts que hi va haver.

L'entrada poste­rior a les Bor­ges, “El feudo de Macià”, segons titu­lava el diari Heraldo de Aragón, va ser ràpida i amb escassa resistència el dia 5 de gener del 1939. En tots aquests pobles aquells dies s'hi par­lava més italià que català o cas­tellà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.