Societat

El misteri dels 20 morts enterrats sense nom

Un silenci de 75 anys pesa sobre els morts i les famílies de 20 persones mortes el 14 de gener a Valls. Feia poques hores que el centre de la ciutat era ocupat per les tropes franquistes quan una pluja d'obusos va impactar sobre el cor de la ciutat, que fins aleshores s'havia lliurat de les bombes. Els vencedors, en una nota publicada el1941 pel Crónica de Valls, van assegurar: “Són les forces roges, que en la fugida encaren els canons cap a Valls i disparen, amb quin fi? El resultat són 18 morts i uns 40 ferits i alguns edificis perjudicats.” Un dels obusos va impactar al Casino, els baixos del qual donaven a la plaça del Pati. Allà, els feixistes havien reclòs soldats republicans, col·lectiu al qual les autoritats de la dictadura atribuïen “la majoria” de la dotzena de morts. Aquesta versió de bombes disparades des de la carretera d'Alió per l'exèrcit en retirada ha quedat fixada com a oficial. No obstant, sobre la tragèdia pesen diverses irregularitats, de conseqüències també tràgiques.

Els cossos i els ferits es van traslladar a l'hospital civil, però “a diferència de la majoria de morts –uns 400 al llarg de tota la guerra– no es van registrar al cementiri. A més, no deixaven que els vallencs hi intervinguessin per enterrar-los”, explica Jep Martí, director de l'Arxiu Municipal de Valls, que ha investigat els fets. Dels 20 morts, actualment sols s'ha pogut esbrinar el nom de 8. Com Joaquim Mata, a qui la família no va poder inscriure al registre civil fins al 1981. De la majoria, com Ramon Domènech, mai s'ha pogut saber on van ser enterrats. Jep Martí considera més probable que fossin els franquistes els que bombardegessin des del coll de Lilla per un error de càlcul. “Això en justificaria el secretisme.”

Quan la dictadura va demanar el trasllat de cossos de vencedors al Valle de los Caídos, cap família vallenca ho va autoritzar. Aleshores, l'Ajuntament va oferir la possibilitat de traslladar cossos enterrats en una fossa del cementiri. Exactament, 20 persones. Finalment, van desestimar-ho al·legant que la calç viva havia desfet els ossos. “És fals, per tant hi podria haver una altra raó. La falta d'identificació dels cossos”, apunta Martí. “Durant anys, hi ha famílies que els han estat buscant, però la gent té els recursos que té...” Actualment, la fossa ja no existeix. L'expansió de nínxols va obligar el trasllat de les restes més antigues a una ossera comuna.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els carrers de Vic s’omplen de clams feministes per denunciar que la pandèmia ha agreujat les desigualtats

Vic

Suspès un acte del 8-M a Tarragona perquè els Mossos identifiquen una quinzena de persones per pintades a la seu de Vox

Tarragona

Desenes de persones es concentren a la Puerta del Sol pel 8-M tot i la prohibició i es produeix algun moment de tensió

Madrid

El jutjat de primera instància número 2 de Sabadell deixa sense efecte la reobertura del cas Jubany

Sabadell

En estat crític un noi de 15 anys després de patir un accident amb quad a Alcarràs

Lleida

En marxa les primeres manifestacions amb motiu del Dia de la Dona

Barcelona

Meghan Markle va considerar suïcidar-se quan formava part de la família reial britànica

Washington

Els anticossos generats per la covid i els de la vacuna protegeixen contra la variant britànica

Barcelona

La vaga feminista deixa la UAB a mig gas en una jornada de protesta marcada per la no presencialitat a les aules

Cerdanyola del Vallès