El doctor Josep Trueta, candidat al premi Nobel

L'any 1938 es publicava el llibre del Dr. Josep Trueta El tractament de les ferides de guerra. De seguida va tenir una gran difusió i va ser molt ben rebut per les autoritats quirúrgiques, tant civils com militars. No era un mètode del tot nou inventat pel Dr. Trueta, sinó que ell bàsicament va sistematitzar la tècnica que altres doctors havien aplicat al front. Va confeccionar un procediment basat en cinc punts que evitava la gangrena i que eren: 1. Tractament quirúrgic immediat. 2. Neteja de la ferida. 3. Excisió de la ferida (aquest era el punt més important). 4. Drenatge. 5. Immobilització amb embenat de guix. El llibre, a més, va ser traduït a l'anglès el 1939 i va assolir un important impacte internacional.

Durant la guerra el doctor Trueta era el cap del servei de cirurgia de l'hospital de Sant Pau de Barcelona i el febrer del 1939 va decidir exiliar-se. Va ser convidat a instal·lar-se a Londres, a l'hospital de Nuffield, a Oxford, on primer va fer d'ajudant de la càtedra d'ortopèdia i cirurgia i el 1948 va esdevenir titular de la càtedra. Es va jubilar l'any 1965 i va tornar a Barcelona el 1967, ciutat on havia nascut el 1897 i on va morir el 1977.

Confés catalanista, a partir de l'any 1940 va formar part del Consell Nacional de Catalunya, constituït a Londres, i el 1946 va publicar el llibre The spirit of Catalonia, en què pretenia fer conèixer al món anglosaxó la història i la cultura catalanes. El 1952 va ser cofundador, amb Josep Maria Batista i Roca i d'altres, de l'Anglo-Catalan Society, entitat que perviu en l'actualitat.

Durant la seva vida va ser àmpliament i internacionalment reconegut, tant per la seva aportació respecte a la curació de les ferides de guerra com per moltes altres, entre les quals la descoberta de gran transcendència de la doble circulació renal. Tot plegat va fer que fos nominat dues vegades per ser premiat amb el Nobel de Medicina, que no va obtenir, sembla que per les fortes pressions del govern espanyol perquè no l'hi atorguessin.

Catalunya va començar a reconèixer la seva figura a final dels anys seixanta, quan la Societat Catalana de Cirurgia li va atorgar el premi Pere Virgili. El 1970 la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya el va distingir com a acadèmic d'honor, el 1974 va rebre la clau de la ciutat de Barcelona i el 1976 la medalla d'or de la ciutat. L'any 1977 va rebre el Premi d'Honor Jaume I. L'hospital de la ciutat de Girona porta el seu nom.