Societat

18 de gener del 1939

Bombes al Penedès i al Garraf

El Garraf va viure 123bombardeigs amb 56 víctimes mortals que també buscaven destruir els petits ports
Es va bombardejarrepetidament Sant Vicenç de Calders, un nus ferroviari considerat vital pels sollevats

Capítol 28


L'ocu­pació de Mallorca per part dels fran­quis­tes durant tota la guerra tin­dria un paper clau alhora dels bom­bar­deigs, tant navals com aeris, que hau­ria de viure Cata­lu­nya al llarg de tot el con­flicte. El ter­ri­tori del Penedès no que­da­ria exempte ni molt menys d'aquests atacs aeris i segons les dar­re­res inves­ti­ga­ci­ons serien un total de 372 atacs aeris els que hau­ria de viure el Penedès al llarg de tota la guerra, pro­ta­go­nit­zats per les tres avi­a­ci­ons exis­tents en el bàndol solle­vat: la legió Còndor ale­ma­nya, l'Avi­ació Legionària ita­li­ana i l'Avi­ació His­pana fran­quista. D'aquests 372 atacs aeris, la gran majo­ria, 323, serien pro­ta­go­nit­zats per la legió Còndor, sobre­tot pels seus hidro­a­vi­ons Heinkel-59, ano­me­nats “zapa­to­nes” a causa dels seus grans flo­ta­dors, men­tre que la resta d'atacs aeris serien pro­ta­go­nit­zats per l'Avi­ació Legionària (45) i per l'Avi­ació His­pana (4).

Aquest nom­bre tan ele­vat de bom­bar­deigs aeris pro­vo­ca­ria la mort de 197 per­so­nes i més de mig miler de ferits al ter­ri­tori del Penedès en poc menys de dos anys, ja que el pri­mer bom­bar­deig seria rea­lit­zat el 8 de maig del 1937 i el dar­rer, el 22 de gener del 1939. D'altra banda, fins al 1939 es durien a terme 207 atacs aeris i només durant els 22 pri­mers dies del mes de gener del 1939 serien efec­tu­ats un total de 165 atacs aeris seguint la tàctica fran­quista de bom­bar­deig aeri abans de l'atac de les tro­pes ter­res­tres.

Pel que fa referència a aquests 372 atacs però des­glos­sat en comar­ques, el resul­tat és el següent: l'Alt Penedès viu­ria un total de 52 atacs aeris que pro­vo­ca­rien 42 vícti­mes, amb la ciu­tat de Vila­franca del Penedès com a més bom­bar­de­jada (fins a 18 vega­des). Un dels objec­tius prin­ci­pals per l'avi­ació fran­quista serien els dife­rents camps d'avi­ació repu­bli­cans que es tro­ba­ven en diver­ses pobla­ci­ons de la comarca –com serien els aeròdroms de Santa Mar­ga­rida i els Mon­jos, Pacs-Vilobí i Saba­nell-Tor­re­la­vit– i que tin­drien un paper des­ta­cat dints l'avi­ació repu­bli­cana.

La comarca del Gar­raf expe­ri­men­ta­ria amb cru­esa els atacs aeris fran­quis­tes, ja que hau­ria de supor­tar un total de 123 bom­bar­deigs que pro­vo­ca­rien 56 vícti­mes mor­tals, amb les pobla­ci­ons de Vila­nova i la Geltrú (41 atacs i 33 vícti­mes) i Sit­ges (26 atacs i 8 vícti­mes) com a més afec­ta­des, tot i que també els petits ports de Vall­carca (32 atacs i 5 vícti­mes) i el Gar­raf (11 atacs i 8 vícti­mes) rebrien aquests atacs aeris pre­ci­sa­ment per la seva con­dició de petits ports on diver­ses vega­des durant el con­flicte arri­ba­rien vai­xells mer­cants que des­car­re­ga­rien mate­rial de guerra. Una menció espe­cial seria també per a l'estació de fer­ro­car­ril de Sit­ges o de Vila­nova i la Geltrú, lloc aquest últim més ata­cat de la ciu­tat, així com les indústries de la mateixa població, que també serien ata­ca­des, i entre les quals des­taca la fàbrica Pire­lli, amb 1.500 tre­ba­lla­dors i bom­bar­de­jada un parell de vega­des.

Però la comarca del Baix Penedès seria la que tin­dria el nom­bre més ele­vat tant de bom­bar­deigs com de vícti­mes, ja que hau­ria de viure un total de 197 atacs aeris que pro­vo­ca­rien la mort de 99 per­so­nes; aquí des­taca sobre­tot la població de Sant Vicenç de Cal­ders, que hau­ria de rebre ni més ni menys que 102 atacs aeris i que pro­vo­ca­rien 75 vícti­mes. Aquest nom­bre tan ele­vat d'atacs seria con­seqüència de l'objec­tiu pri­mor­dial que esde­vin­dria per a l'avi­ació fran­quista l'estació fer­roviària de Sant Vicenç de Cal­ders, nus fer­ro­vi­ari impor­tantíssim a causa del fet que en aquesta estació era on es bifur­ca­ven les línies de la costa i de l'inte­rior. Els solle­vats ente­nien que ata­cant aquesta estació repe­ti­da­ment podien para­lit­zar, o si més no alen­tir, el trànsit fer­ro­vi­ari, tan impor­tant per a la República per la mobi­li­tat de tro­pes i armes cap als dife­rents fronts. D'aquesta manera, l'estació de Sant Vicenç de Cal­ders esde­vin­dria lamen­ta­ble­ment un dels llocs més bom­bar­de­jats de Cata­lu­nya.

Davant d'aquests atacs aeris, el ter­ri­tori del Penedès va inten­tar defen­sar-se, sobre­tot les ciu­tats més grans del ter­ri­tori, però l'escas­se­tat d'arma­ment anti­a­eri (només es dis­po­sava d'algu­nes metra­lla­do­res antiaèries en tot el ter­ri­tori i en espais de temps deter­mi­nat) faria que fos­sin cre­a­des jun­tes de defensa pas­siva locals que apli­ca­rien nor­mes i ordres davant dels bom­bar­deigs i desen­vo­lu­pa­rien sobre­tot una gran tasca en la cons­trucció de refu­gis anti­a­e­ris. Aquests refu­gis anti­a­e­ris es començarien a cons­truir cap a mit­jan 1937 però sobre­tot se n'acce­le­ra­rien els tre­balls cap al pri­mer terç de l'any 1938 davant els con­ti­nus atacs que viu­rien les pobla­ci­ons pene­de­sen­ques. D'aquesta manera, cap a la mei­tat d'aquell mateix any, pobla­ci­ons com ara Vila­nova i la Geltrú, Sit­ges i Vila­franca del Penedès tin­drien refu­gis amb capa­ci­tat sufi­ci­ent per aco­llir bona part de la població (Vila­nova i la Geltrú, per exem­ple, tin­dria una vin­tena de refu­gis anti­a­e­ris dis­se­mi­nats per tota la població), tot i que les difi­cul­tats econòmiques i l'escas­se­tat de mà d'obra farien que molts d'aquests refu­gis anti­a­e­ris no es pogues­sin fina­lit­zar. Tot i així, s'habi­li­ta­rien també refu­gis anti­a­e­ris en cases par­ti­cu­lars i, molts d'altres, en dife­rents espais, com ara rases i cellers, amb l'objec­tiu que qual­se­vol lloc pogués ser­vir d'aixo­pluc davant dels atacs aeris que a final del con­flicte esde­vin­drien pràcti­ca­ment dia­ris. En defi­ni­tiva, la població pene­de­s­enca, com la cata­lana, va viure la cru­esa dels bom­bar­deigs aeris i va haver d'adop­tar dife­rents mesu­res de defensa a l'hora de fer front a aquesta nova manera de fer la guerra com eren els atacs aeris.

(1) ARNA­BAT, Ramon, CABE­ZAS, Adrián, GESALÍ, David, ÍÑIGUEZ, David; ‘El Penedès sota les bom­bes. Crònica d'un setge aeri 1937-1939'



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia