Societat

Els danys al port de Barcelona

Sense cap mena de dubte, una de les infra­es­truc­tu­res i indrets més danyats com a con­seqüència dels bom­bar­de­jos va ser el port de Bar­ce­lona. Els tes­ti­mo­nis orals i escrits que ens han arri­bat així ens ho ense­nyen. El gene­ral d'avi­ació fran­quista José Gomá Orduña ho reco­llia en una publi­cació dedi­cada a l'avi­ació durant la guerra: “Ter­ri­ble era l'espec­ta­cle que ofe­ria el port de Bar­ce­lona en l'arri­bada dels naci­o­nals. Molls des­tros­sats, magat­zems des­truïts, vagons bol­cats. Els dipòsits de CAMPSA des­truïts. Hi ha un gran nom­bre de vai­xells danyats o incen­di­ats.” La premsa fran­quista ben aviat també es va fer ressò dels danys que s'havien regis­trat al port de Bar­ce­lona. Després de publi­car una breu nota el 4 de febrer del 1939, on s'apun­tava que el port començava a recu­pe­rar l'acti­vi­tat, el 23 d'aquest mateix mes es publi­cava a La Van­guar­dia Española un extens arti­cle en què es deta­lla­ven els danys acu­mu­lats a la ins­tal·lació portuària. Aquest arti­cle era un repro­ducció d'un altre apa­re­gut a la premsa ita­li­ana, con­cre­ta­ment al Gior­nale d'Ita­lia, on curi­o­sa­ment es feia gala de la bona feina que havia rea­lit­zat l'avi­ació legionària a l'hora de des­truir aquell objec­tiu mili­tar: “El port ens mos­tra ple­na­ment el que ha estat l'acció aèria pro­ce­dent de les Bale­ars. Entre les dàrse­nes i els molls hi ha 29 vapors enfon­sats [...]. Un cemen­tiri de naus que és un mos­trari maca­bre de les infi­ni­tes mane­res en què un vai­xell pot aca­bar la seva existència de nave­gant [...]. Però men­tres­tant cal pren­dre nota no només dels 29 vapors enfon­sats al port de Bar­ce­lona, sinó també de l'estat de devas­tació en què es tro­ben els molls, les dàrse­nes, els fon­de­ja­dors, els magat­zems i els dipòsits. En alguns punts ofe­rei­xen un espec­ta­cle d'infern dan­tesc.”

Aquesta mateixa sen­sació va ser com­par­tida pels pocs bar­ce­lo­nins que es van deci­dir a visi­tar el port pocs dies després del final de la guerra. Aquest va ser el cas del pin­tor Josep Renart, qui en les seves memòries va dei­xar constància de l'estat del port bar­ce­loní: “A la tarda hem anat al moll per veure les des­tros­ses cau­sa­des per l'avi­ació naci­o­nal. Tot està des­fet. L'espec­ta­cle és impo­nent: magat­zems, molls de càrrega, edi­fi­cis, vies, estació marítima... tot està des­truït. Molts dels vai­xells estan enfon­sats i sols se'n veuen els pals. El moll va ser un lloc d'objec­tiu diari i ara podem com­pren­dre que els bom­bar­de­jos fos­sin sem­pre a la Bar­ce­lo­neta.” Una situ­ació que no es començaria a solu­ci­o­nar fins a final del 1942, quan mol­tes obres de repa­ració van fina­lit­zar i, sobre­tot, quan els vai­xells que van que­dar mal­me­sos als molls van ser res­ca­tats. Aquests tre­balls van ser rea­lit­zats per la Marina, a través de la Comisión de la Armada para el Sal­va­mento de Buques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.