Societat

L'inici de la dictadura

Bombes sense bombardejos

A les ciutatsles bombes estaven sota
les runes dels edificis però al camp es podien trobar a simple vista
La canalla va serla víctima predilecta dels accidents de postguerra, els seus jocs els feien amb bales i bombes

Capítol 54


La decla­ració que la guerra havia aca­bat a Cata­lu­nya no va posar fi al rosari de vícti­mes que hi va haver en el període més cru­ent de la història d'Espa­nya i Cata­lu­nya. El capítol de cai­guts com a con­seqüència del con­flicte es va incre­men­tar amb els morts pro­ducte de la duríssima repressió fran­quista però també per fets fortuïts pro­vo­cats per l'ingent quan­ti­tat de mate­rial bèl·lic que es va fer ser­vir a Cata­lu­nya.

Els bom­bar­de­jos de l'avi­ació ita­li­ana s'havien aca­bat, però els camps, les ciu­tats, els pobles esta­ven sem­brats de les res­tes de bom­bes que no van arri­bar a fer explosió quan van ser llançades des de l'aire o des de les posi­ci­ons de l'arti­lle­ria de qual­se­vol dels dos bàndols en con­flicte.

Val a dir que des d'un bon prin­cipi les auto­ri­tats fran­quis­tes i repu­bli­ca­nes van ser cons­ci­ents del perill d'aquells pol­vo­rins escam­pats pel ter­ri­tori i per aquest motiu van orga­nit­zar el que s'ha cone­gut històrica­ment com a bata­llons de recu­pe­ració. Eren uni­tats encar­re­ga­des de recórrer després d'un enfron­ta­ment armat l'esce­nari de la bata­lla per reco­llir l'arma­ment que res­tava aban­do­nat. El seu objec­tiu, però, no era el llo­a­ble de garan­tir el benes­tar dels seus con­ciu­ta­dans, sinó el de pro­veir-se amb les armes dels vençuts.

Per bé que la con­cen­tració més gran de mate­rial explo­siu es va pro­duir en aquells emplaçaments on els enfron­ta­ments van tenir més durada –les zones de l'Ebre i el Segre, sobre­tot– i les comar­ques de Girona, atès que va ser el dar­rer emplaçament de les tro­pes repu­bli­ca­nes i el que es va aban­do­nar més pre­ci­pi­ta­da­ment, el cert és que tot el Prin­ci­pat estava infes­tat de mate­rial poten­ci­al­ment mor­tal.

Més pobles que ciu­tats

Si bé les tas­ques de desen­ru­na­ment urbà van com­por­tar la tro­ba­lla d'alguna bomba llançada per l'avi­ació que no havia escla­tat, els pro­ble­mes més greus i quo­ti­di­ans es van pro­duir en l'àmbit rural. Amb tot, cons­ta­tar dos epi­so­dis luc­tu­o­sos succeïts a Bada­lona encara en plena guerra, però també atribuïbles a la fata­li­tat. El pri­mer es va pro­duir quan qua­tre nens de la ciu­tat d'entre vuit i nou anys van morir men­tre juga­ven amb unes bom­bes de mà. El segon va tenir lloc en arri­bar les pri­me­res tro­pes ita­li­a­nes a Bada­lona. El 27 de gener del 1939 un camió mili­tar va atro­pe­llar Guifré Gol Ter­ra­de­lles, un nen de només sis anys.

Si a les ciu­tats les res­tes acos­tu­ma­ven a aparèixer sota les runes, a pagès se'n tro­ba­ven a sim­ple vista en els camps de con­reu, els bos­cos i els mar­ges. Recu­pe­rar els con­reus per llau­rar-los podia aca­bar con­ver­tint-se en una feina molt peri­llosa per als page­sos, que inten­ta­ven tor­nar a fer vida nor­mal mal­grat l'ocu­pació.

Tot i que mai van ser comp­ta­des com a vícti­mes del con­flicte hi ha docu­men­tats nom­bro­sos casos de per­so­nes que van per­dre la vida men­tre fei­ne­ja­ven amb l'arada.

Les difi­cul­tats econòmiques de la post­guerra van afa­vo­rir més encara aquesta mena d'acci­dents. El ferro es va con­ver­tir en un bé molt pre­uat i les bom­bes que no havien escla­tat eren bones peces per ven­dre. Pri­mer, però, calia desac­ti­var-les, perquè ni les fone­ries ni els inter­me­di­a­ris volien jugar-se la vida; així que ho feien aquells que s'hi juga­ven la sub­sistència. La mani­pu­lació de l'arma­ment va pro­duir nom­bro­sos casos de muti­la­ci­ons i morts, per bé que no exis­teix constància de cap regis­tre que per­meti comp­tar el nom­bre exacte de casos. Tot i així alguns his­to­ri­a­dors s'han atre­vit a posar xifres al cost humà de tots aquests fets i han esti­mat que un 1 per mil de la població del Prin­ci­pat va finir per acci­dents de post­guerra.

Vícti­mes arreu

Pot­ser els que gosen fer aquests càlculs pre­nen com a base les dades del que va pas­sar a la Noguera. Allà es van arri­bar a comp­tar fins a 67 per­so­nes mor­tes per acci­dents de post­guerra –la mei­tat, menors de 15 anys–, xifra que repre­senta un 1,35 per mil de la població cen­sada a la Noguera el 1936.

Els morts de la Noguera no són els únics que es conei­xen. Com a mínim, hi va haver una tren­tena de vícti­mes mor­tals per aquest motiu a pobla­ci­ons com ara Cor­bera d'Ebre i el Pinell de Brai, dues viles situ­a­des en l'esce­nari de la bata­lla de l'Ebre. També al Pri­o­rat hi ha comp­ta­des cinc defun­ci­ons i 15 ferits pro­ducte d'aques­tes cir­cumstàncies.

Si s'han pogut con­ser­var aques­tes dades i d'altres que per­me­ten fer-se una idea de la mag­ni­tud dels danys col·late­rals de la guerra és en molts casos gràcies a la tra­dició oral i a la tasca d'his­to­ri­a­dors del ter­ri­tori, atès que el motiu de les defun­ci­ons no sem­pre cons­tava en el regis­tre civil cor­res­po­nent, com hau­ria estat lògic. Dels 67 morts abans esmen­tats de la Noguera, 16 casos es van atri­buir a aquests fets gràcies a la con­tri­bució de fonts orals.

La mai­nada era la població més vul­ne­ra­ble i pro­pensa a patir aquesta mena d'acci­dents amb final des­gra­ciat. Les res­tes de la con­tesa havien pas­sat a for­mar part del seu espai i mate­rial de jocs. Els nanos juga­ven amb bales i bom­bes de mà –citàvem abans el cas dels bada­lo­nins morts– i es dedi­ca­ven a fer explo­tar res­tes de mor­ters llançant-los a una certa distància, no sem­pre la més con­ve­ni­ent.

Entre els casos curi­o­sos, i que no van oca­si­o­nar vícti­mes, vin­cu­lats a l'arma­ment que no va acon­se­guir els seus objec­tius hi ha el d'un tor­pede de sis metres i mig de llarg que no va escla­tar i va arri­bar fins a la bocana del port de Tar­ra­gona. Car­re­gat amb 2.000 qui­los de tri­lita el va llançar el sub­marí italià Jalea con­tra el vapor Maga­lla­nes, però no va arri­bar a tocar-lo. I un altre va arri­bar a Llo­ret de Mar. En els dos caos, la població, incons­ci­ent, es va aple­gar al vol­tant del tor­pede.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.