Societat

Margarida Xirgu, un estil teatral encara vigent

La lle­gendària actriu cata­lana Mar­ga­rida Xirgu és pot­ser un cas para­digmàtic que exem­pli­fica la con­tri­bució de tants exi­li­ats als països d'aco­llida. Amb una car­rera con­so­li­dada a Cata­lu­nya, Xirgu ja era cone­guda a l'Amèrica del Sud des del 1912, quan va fer una gira tea­tral per l'Argen­tina, l'Uru­guai i Xile, amb gran èxit.
El cop d'estat de 1936 va sor­pren­dre-la pre­ci­sa­ment a Bue­nos Aires, rea­lit­zant la seva quarta gira ame­ri­cana. García Lorca havia d'acom­pa­nyar-la ini­ci­al­ment, però va deci­dir roman­dre a Espa­nya amb la pro­mesa d'afe­gir-s'hi més tard, una pro­mesa que el tràgic final del poeta va fer impos­si­ble com­plir.

L'actriu cata­lana va ser nome­nada dele­gada de la República a l'Uru­guai l'any 1937. El 1938 roda a l'Argen­tina el film sonor Bodas de san­gre, basat en l'obra del seu enyo­rat García Lorca. Un any més tard, el règim fran­quista la con­demna a l'exili per­ma­nent i con­fisca tots els seus béns. A par­tir d'aquest moment, Xirgu deci­deix abo­car tot el seu talent i els seus conei­xe­ments dramàtics per millo­rar el tea­tre del con sud d'Amèrica. A banda de les múlti­ples repre­sen­ta­ci­ons que la seva com­pa­nyia fa a Mon­te­vi­deo i Bue­nos Aires, el 1941 funda a San­ti­ago de Xile la pri­mera escola d'art dramàtic del país, vin­cu­lada a la uni­ver­si­tat. Pre­si­deix el jurat dels Jocs Flo­rals de l'exili, i quan l'any 1949 el govern del gene­ral Perón pro­hi­beix l'estrena d'una obra d'Albert Camus que ella diri­gia a Bue­nos Aires, deci­deix d'esta­blir-se a Mon­te­vi­deo de forma defi­ni­tiva. És nome­nada direc­tora de l'Escola Muni­ci­pal d'Art Dramàtic de la capi­tal uru­gua­iana (que avui duu el seu nom) i direc­tora de la Comèdia Naci­o­nal de l'Uru­guai. Amb la cai­guda del règim de Perón torna amb freqüència a Bue­nos Aires. El tea­tre del Casal de Cata­lu­nya de Bue­nos rep el nom de Mar­ga­rida Xirgu el 1966, durant un acte d'home­natge que li fa la comu­ni­tat cata­lana de la ciu­tat. La genial actriu i direc­tora mor a Mon­te­vi­deo el 25 d'abril de 1969. És vet­llada al Museu del Tea­tre. El seu taüt és cobert amb una gran senyera i mem­bres del Casal Català de la ciu­tat hi fan guàrdia per­ma­nent.

Les gene­ra­ci­ons d'actors dramàtics argen­tins i uru­gua­ians de la segona mei­tat del segle XX es reco­nei­xen hereus de les ense­nyan­ces i l'estil tea­tral de Mar­ga­rida Xirgu, un refe­rent que encara és pre­sent a les esco­les de tea­tre de l'Argen­tina, Xile i l'Uru­guai.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia