Jaume Borràs: 'Hem de denunciar i posar en ridícul el poder'
La col·laboració periòdica de Jaume Borràs (Montbrió del Camp, 1962) amb Revista Cambrils, des de l'any 2001, ha quedat reflectida en un llibre-recull, 'El dit a l'ull' (Silva Editorial, 2014), que sense ser una còpia del conegut episodi de Mourinho
Què hi trobarà el lector al seu llibre?
El llibre és un recull dels articles més significatius que s'han publicat a la revista Cambrils des de l'any 2001. El lector intel·ligent pot trobar-hi molts elements que l'ajudin a forjar-se un criteri personal, més enllà de quatre tòpics i simplificacions tant a gust dels mas media. Amb un llenguatge de la nostra gent i de la nostra terra, aquestes peces curtes conviden, com en el mite de la Caverna, a distingir la llum de les ombres, la veu dels ressons, la imatge dels miratges. Bona part dels escrits són corrosius i inclements; ara bé, també hi ha pàgines de reconeixement i d'admiració envers la gent treballadora i humil, la joventut esforçada, els amics , els capteniments que no cotitzen en cap borsa, els mestres que t'han acompanyat,...
Què vol dir amb el títol?
Algú va comentar-me que estava copiant el conegut episodi de Mourinho; en tot cas, és ell qui va plagiar-me perquè la secció el Dit a l'Ull va començar a caminar mensualment per la revista fa 13 anys. El sentit del títol és prou explícit: denunciar i posar en ridícul el poder. Un poder que ens vol adormits, servils i dòcils súbdits. Cal dir no, cal assenyalar-los bé: jerarques, eurovividors, jutges injustos, banquers, corruptes, aprofitats, periodistes manipuladors multinacionals, governs criminals.
Dels fets ocorreguts els últims anys a nivell polític, n'hi ha algun en particular que l'hagi animat a publicar Dit a l'ull?
Els esdeveniments polítics ocupen una bona part de les pàgines del llibre. Des de la vergonyosa participació del govern Aznar en la infame Guerra d'Irak l'any 2003, passant-se per l'arc de triomf la veu de milions de ciutadans; arribant a la nostra Catalunya que semblava la masia 'Tarradellas' del president Pujol. De totes maneres, l'embranzida final per publicar el recull ha estat més aviat un repte personal. Si la garrula de la princesa del poble té coratge per publicar. Per què un servidor se n'havia d'estar? De totes maneres, com que no sóc mediàtic més enllà de Montbrió del Camp, abans de tirar-me a la piscina vaig assessorar-me sobre si el llibre passava la prova del cotó de la mínima qualitat exigible.
Què en pensa del moment cultural que es viu al Camp de Tarragona?
La cultura ha estat sempre una ventafocs; ara, en aquest context de crisi sistèmica, no arriba ni a carbassa del conte. El tancament dels museus a Reus és quelcom prou lamentable de com van les coses. De totes maneres, també cal encoratjar i aplaudir les iniciatives que van sorgint, des de promoure agrupacions de cultura popular a l'estol d'actes de les entitats que han interioritzat l'esperit reivindicatiu del Tricentenari arreu del Camp.
I aprofito l'amabilitat que m'ofereeix Reusdigital per esperonar la creació d'un potent diari en català que representés d'una manera plural i objectiva la gent de les nostres terres del Sud. Reus, Tarragona, Gandesa, Alcanar, Montblanc.... els pobles mereixen tenir un mitjà escrit digne. Si la població de Cambrils té la gran sort de gaudir d'un mitjà com la revista, per què no pot aspirar el conjunt de les nostres comarques a un producte periodístic de qualitat i no un patètic 'Patufet'.
Què s'ha de fer per motivar la lectura entre els joves?
Renoi amb la parauleta motivació, paraula massa gastada per certes modes pedagògiques. Jo vaig començar a llegir perquè m'agradava. La lectura ha de ser un plaer i una satisfacció; és cert que la competència dels aparells de videojocs és la que és, però la millor promoció per la lectura la poden fer els adults, tancant més sovint la telebrossa i obrint les ments al sa exercici de la lectura tranquil·la d'una distreta novel·la històrica.
Com i on passarà la diada?
Com mana la tradició, treballant i a la tarda em donaré un volt per Cambrils, on de manera gens protocolària signaré llibres de manera personalitzada a qualsevol convilatà que en tingui ganes. El llibre és també un petit reconeixement a la tasca que fa la Revista.
Quin llibre recomana per Sant Jordi?
Manllevant les paraules d'Umbral, t'hauria de dir "he venido a recomendar mi libro". Crec que us ho passareu força bé llegint-lo i que fàcilment hom s'hi pot veure representat; a Montbrió més d'un veï m'ho ha dit, la qual cosa és un dels millor elogis que em poden fer. Per què en el fons, 'El dit a l'ull' recull converses, pensaments, anhels i reivindicacions de la meva gent.
De totes maneres, ara que han passat quaranta anys de la seva execució o 'assassinat legal' us recomano Salvador Puig Antich, cas obert la revisió definitiva del cas que fa de manera punyent i colpidora en Jordi Panyella. Després de llegir-lo, un acaba pensant que això de la Transició no va ser tan modèlica i exemplar com ens volen fer creure.
